L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha revisat la situació de sequera a les conques internes i ha declarat l'alerta hidrològica a l'aqüífer del Fluvià Muga, que abasteix a un total de 22 municipis de l’Alt Empordà.
Amb aquesta, ja són 9 les àrees de Catalunya en aquesta situació.
La decisió s'ha pres després de constatar que la massa d'aigua subterrània ha patit un descens constant de nivell en els darrers mesos fins a situar-se als 15,4 metres per sobre del nivell del mar.
L'entrada en vigor d'aquest nou escenari serà efectiva quan es publiqui al DOGC la resolució, prevista per finals d'aquesta setmana. A partir de l'aleshores, s'aplicaran un seguit de limitacions en l'ús d'aigua.
Entre elles, la reducció per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).
Pel que fa a l'ús domèstic, es fixen restriccions per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com ara limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'omplir fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres.
També es fixa un màxim de 250 litres de consum d'aigua per abastament per habitant i dia.
Amb aquest ja seran nou els àmbits de les conques internes que estan en situació d’alerta, juntament amb les unitats del Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.
Un cop l’aqüífer del Fluvià Muga entri en l’escenari d’alerta, hi haurà a les conques internes de Catalunya un total de 301 municipis que es troben en situació d’alerta per sequera, el que representa una població propera als 700.000 habitants (prop del 10% de la població de Catalunya).
D’aquests, 37 estaran en alerta pel baix volum dels aqüífers (15 del Carme Capellades i 22 del Fluvià Muga) i els 264 restants per la baixa pluviometria i perquè garanteixen les seves demandes a partir de pous propis, captacions superficials o basses.
Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 37%, continua en l'escenari de prealerta, com també passa a l'embassament de Darnius Boadella (34%), Riudecanyes (19%) i en l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
Cal tenir en compte que els llindars de sequera són variables i l’entrada en un escenari es determina en funció dels hectòmetres acumulats i de l’època de l’any. Per tant, l’entrada en alerta té un llindar diferent a l’agost i al setembre, calculat en funció de les necessitats i demandes de cada moment i es mesuren en hectòmetres cúbics sobre el total de la capacitat d’embassament de cada xarxa o sistema.
Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantindran en situació de normalitat.
Amb la situació actual, les dessalinitzadores continuen funcionant al 90% de la seva capacitat, el que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.
Des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua i des del febrer fins a finals d’octubre han produït un volum superior als 47 hm3 d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 7 punts per sota.