La reunió celebrada aquest dimarts pel Consell Executiu per debatre la situació del català des de l'Institut d'Estudis Catalans. / Foto: Miquel Vera (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Govern ha presentat un document amb 100 mesures dels diferents departaments que s'estan impulsant o que hi ha previstes de cara a l'any que ve per reforçar l'ús de la llengua.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat que amb aquesta bateria de mesures el català "recupera la centralitat necessària" en les polítiques públiques per afrontar la "situació preocupant per l'ús social del català".

Segons l'última enquesta d'usos lingüístics a Catalunya de l'any 2018, només el 36% de la població té el català com a llengua habitual.

"Hem de reforçar el consens lingüístic al nostre país", ha avisat Aragonès. Per això, el Govern preveu tractar la situació del català al Consell Executiu com a mínim cada tres mesos per fer un seguiment de les accions promeses per cada departament.

Les iniciatives explicades aquest dimarts pel Govern toquen diversos àmbits, però l'educatiu és un dels més destacats tenint en compte la polèmica per la sentència del 25% de castellà a l'escola, ara a l'espera que el Tribunal Constitucional aclareixi si el nou decret del Govern i la nova llei del català, que rebutgen els percentatges als centres, passen per sobre de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Preguntat per aquesta qüestió, Aragonès ha reivindicat aquest dimarts que el "nou escenari normatiu va ser avalat per unanimitat al Consell de Garanties Estatutàries". "Estem convençuts que té tota l'empara de l'ordenament jurídic", ha remarcat. Si bé ha reconegut que hi ha un "problema" amb els 26 centres que, per ara, han d'aplicar el 25% de castellà obligats pel TSJC, el cap de l'executiu ha destacat que la resta de centres no es veuen afectats per aquesta decisió provisional.

Aragonès ha defensat la formació lingüística entre el professorat com a "element clau" per reforçar l'ensenyament del català. En aquest sentit, el Govern introduirà la formació en "multilingüisme" al màster de formació de professorat de secundària. També es demanarà de C2 als docents i aquest curs hi haurà ja una prova oral de català per 6è de primària i 4t d'ESO.

D'altra banda, l'executiu engegarà una campanya el 2023 per fomentar l'ús del català a l'esport, tant a nivell escolar com federat i als "clubs d'alt nivell i l'elit".

El Govern donarà l'opció a les empreses sancionades una infracció dels drets lingüístics "d'invertir l'import de les multes en formació i conscienciació lingüística del seu personal i en recursos per garantir la disponibilitat lingüística". "El nostre objectiu no és sancionar", ha assegurat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, durant la roda de premsa. Garriga ha avançat que aquesta mesura s'aprovarà "en breu".

En paral·lel, l'executiu revisarà el Codi de Consum per "reforçar l'obligatorietat per part de les empreses de garantir que estan en disposició d'atendre els seus clients sigui quina sigui la llengua oficial que emprin". A més, augmentarà la partida per a cursos de català al sector privat i passarà de 200.000 el 2022 a 518.000 el 2023.

L'executiu també ha promès mantenir el finançament al projecte AINA fins al 2026 amb 3 milions d'euros anuals dedicats al Barcelona Supercomputer Center. Aquesta iniciativa va ser impulsada per l'exvicepresident Jordi Puigneró per fomentar l'ús del català en l'àmbit digital.

Segons Aragonès, s'ha fet "un gir en l'àmbit legislatiu" per "consolidar" el català a l'audiovisual. L'executiu d'ERC vol assegurar el contingut en català a la televisió, el cinema, així com a les noves plataformes, amb la mirada posada especialment en la "gent jove". En aquest sentit, hi haurà noves subvencions per generar continguts d'educació financera en català a Tik Tok.

S'actualitzarà la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya de l'any 2005 per tal de "legislar sobre els nous reptes de la llengua, l'audiovisual i les amenaces que suposen els nous consums".

Dins el pla d'impuls de la llengua catalana al sistema de salut, es preveu "el desplegament de la figura del referent lingüístic" als centres de salut. "Tothom té dret a ser atès en català", ha defensat Aragonès, que també ha posat el focus en la gent gran o les persones amb "diversitats funcionals" perquè "es poden trobar en una situació de més vulnerabilitat".

Per això, el Govern pretén acordar amb els agents econòmics i socials un "pla de mesures per fer efectiu el requisit de disponibilitat lingüística als serveis per a les persones grans, incloent els serveis "residencials, centres de dia, serveis d'assistència a domicili i casals cívics i als serveis per a les persones amb discapacitat".