La llista de 82 municipis on la Generalitat incorporarà els nous habitatges de lloguer social inclou les quatre capitals de demarcació: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Pel que fa a la resta, la majoria es troben a l'Àmbit Metropolità de Barcelona. Entre aquests s'inclou Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Granollers, Martorell, Sabadell i Terrassa.
A banda, el llistat també contempla municipis on, sobretot durant la temporada d'estiu, es concentra una forta demanda d'habitatge, com el Masnou, Blanes, Lloret de Mar,, Palamós, Arenys de Mar o Sitges.
Per incorporar els nous habitatges socials, el Govern ha previst diferents fórmules. Per una banda, una part seran propietat de la Generalitat (3.655) a través de promocions directes (2.155) i d'adquisició directa mitjançant la compra directa o el dret de tanteig i retracte (1.500). De l'altra, amb l'impuls de la Generalitat, se cedirà sòl públic per a la promoció (1.062 habitatges) i s'oferiran ajuts públics a la promoció (5.126 habitatges).
En relació amb l'adquisició directa, l'Incasòl i l'Agència Pública d'Habitatge inclouen la possibilitat d'exercir el dret de tanteig i retracte, una opció que s'ha executat en 3.800 habitatges des del 2015. Per aquest any, l'Incasòl disposarà de 100 milions d'euros per adquirir uns 1.000 pisos i l'Agència Pública d'Habitatge de 50 milions més per uns 500. En total, són 150 milions d'euros procedents de romanents de pressupostos d'altres anys.
A banda, hi haurà 1.100 habitatges més obtinguts del mercat privat que serien cedits amb finalitats socials. És a dir, la Generalitat podrà captar habitatge buit provinent de grans tenidors o de mediacions de propietaris que hagin engegat un procés de desnonament d'una família vulnerable.
De moment, per a aquest 2023, es preveu que la Generalitat adquireixi directament 1.500 habitatges i n'aconsegueixi 1.100 més del mercat privat. En tractar-se d'habitatges ja construïts, la seva disponibilitat serà pràcticament immediata.
Fonts de la Generalitat especifiquen que el procés per incorporar els prop de 10.000 habitatges amb lloguer social fins al 2026 (sense comptar els 1.100 procedents de propietaris privats) serà gradual, ja que els procediments per fer-ho es troben en diferents estadis d'execució. Per exemple, es pot donar el cas que l'Incasòl, com a propietari d'un solar públic, el cedeix a un promotor perquè hi construeixi habitatge públic per als propers 75 anys. També pot accelerar promocions directes, algunes de les quals ja estan en marxa i altres tot just en fase de concurs.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès aquest divendres que l'accés a l'habitatge a Catalunya "és una necessitat social més que evident". Ara com ara, la mitjana d'habitatge social a Catalunya es troba al voltant del 2% i el futur Pla Sectorial Territorial de l'Habitatge aspirarà a sumar-hi un 7% més fins al 2042. La mitjana europea, d'altra banda, se situa entorn del 15%.
Precisament, president de la Generalitat ha subratllat que "hi ha molta feina per fer" per poder assolir els estàndards europeus.
Per la seva banda, el conseller de Territori, Juli Fernández, ha criticat que la situació actual en matèria d'habitatge "és fruit que ha estat tractat com un bé de mercat". En aquest sentit, ha remarcat que "es necessita de tots els agents" per poder construït un parc d'habitatge de lloguer públic. "Aquí no sobra ningú, tots els agents amb el lideratge de l'administració pública som els capaços d'incorporar aquests 10.000 habitatges al parc de lloguer", ha constatat.
Fernández també ha destacat que la voluntat de la Generalitat és incorporar "cada any" nous pisos al parc. "Aquest -els 10.000 pisos anunciats- és l'impuls del 2023, però cada s'hauran d'incorporar milers de pisos al parc de lloguer social per tal de poder avançar en l'objectiu fixat", ha subratllat.