Bona part de les famílies ateses per Càritas a Girona actualment corren el risc de no poder ser autònomes per accedir a l'alimentació o a d'altres productes bàsics.
Des de l'entitat han detectat la inflació com el principal problema d'aquesta possible cronificació dels usuaris, que es veuen obligats a anar a demanar ajuda. Per això, reclamen que "es facin accions" per evitar que moltes d'aquestes famílies acabin normalitzant la pobresa.
El responsable d'anàlisi social, Caye Gómez, assenyala que els preocupa que la gent que va a Càritas "vegi com una cosa normal" no poder comprar productes frescos o no poder dedicar recursos a l'oci.
Cal tenir en compte que l'increment de preus ha provocat que sis de cada deu persones no puguin fer front a les despeses del lloguer o de la hipoteca o pagar els rebuts de llum, aigua o gas. Prop de set de cada deu no poden comprar aliments frescos i fins a un 84% no es poden permetre dedicar diners a l'oci.
La inflació és per a Càritas una de les preocupacions principals, conjuntament amb els joves que cada vegada necessiten més els seus serveis. I és que més de 9.000 van haver d'anar a demanar ajuda a l'entitat durant el 2022, segons detalla la memòria que s'ha presentat aquest dimarts a la seu de Girona. La directora de l'entitat, Dolors Puigdevall, adverteix que si no es fa res al respecte "ens carregarem una generació sencera".
En total, l'entitat ha atès 27.531 persones el 2022 i prop de 59.000 s'han vist beneficiades d'una o altra manera per part de l'entitat. En aquest sentit, La directora de Càritas Girona, Dolors Puigdevall, explica que el nombre de persones ateses respecte l'any passat és similar, si bé sense la inflació hauria estat menor.
L'increment d'usuaris que vivien al carrer i que han necessitat ajuda és especialment significatiu, si es tenen en compte les dades abans de la pandèmia. En concret, ha crescut un 57% el nombre de persones sense llar ateses entre 2019 i 2022. En aquest període ha crescut també un 22% les famílies que no poden cobrir les necessitats bàsiques, si bé ha caigut un 13% els qui requereixen assessorament jurídic.
Puigdevall ha explicat, a més, que molta de la gent que arriba ho fa amb "un perfil educatiu molt baix" fet que provoca que es tardi més del que és habitual a poder-los integrar i permetre que siguin persones autònomes. "Molts d'ells son analfabets o tenen problemes d'inserció.
El responsable d'anàlisi social de l'entitat, Caye Gómez, ha ressaltat que cada vegada hi ha més dones que demanen ajuda "especialment després de la pandèmia". En concret, el 57% de persones que arriben a Càritas Girona són dones, cinc punts més que abans de la covid.
Una altra dada significativa és que gairebé dos de cada deu dels atesos han de viure en un habitatge ocupat per una qüestió social i que la meitat dels qui s'han d'adreçar a l'entitat té feina. "Això és realment preocupant. Treballen i no arriben a final de mes", assenyala Gómez.
Per la seva banda, el secretari general de Càritas Girona, Martí Batllori, ha ressaltat la implicació tant dels treballadors de l'entitat i, sobretot, als voluntaris que hi ha repartits i que desinteressadament col·laboren.
Batllori ha destacat que la majoria de persones implicades son dones (73%) i ha agraït també el suport que reben per part dels donants. En concret, Càritas Girona va registrar uns ingressos de 10,7 milions d'euros, entre aportacions públiques (3,8 milions) , privades (3,3 milions) i la resta el que han generat amb l'empresa Ecosol.
En total, la inversió de Càritas el 2022 va ser de 10,5 milions d'euros, el 85% dels quals van anar als diferents programes d'Acció Social que porta a terme l'entitat. La resta han estat inversions en formació, captació i despeses de gestió.
La directora, Dolors Puigdevall, ha tancat la presentació que s'ha fet a la seu de Càritas Girona amb els reptes que volen duu a terme en els propers mesos. El principal és el reforç de l'acció comunitària per tal de poder evitar l'exclusió social de moltes persones. "O ho fem des d'aquesta mirada conjunta o no trencarem aquest cercle", assenyala Puigdevall.
Una altra acció que la directora considera necessària és la promoció de drets per evitar la normalització de la pobresa.