El cas ha arribat a judici a la secció quarta de l'Audiència de Girona. Era el tercer cop que s'assenyalava.
La primera ocasió, l'acusat no va comparèixer per malaltia i el segon cop, a finals de gener passat, va argumentar que no havia rebut correctament la citació i que no era a temps d'arribar a l'Audiència.
Aquest dilluns, finalment s'ha celebrat. El judici ha començat amb la declaració de l'acusat, que ha respost només a les preguntes de l'advocada de la defensa. L'acusat va tenir el càrrec de secretari-administrador de la comunitat de propietaris de l'avinguda Jaume I de Girona des del gener del 2017 i fins al mateix mes del 2018.
El processat ha afirmat que el van contractar perquè és advocat i els veïns volien que emprengués accions legals per reclamar uns diners que els devien. A més, ha dit que com a lletrat col·legiat, podia assumir les funcions d'administrador de finques.
A partir d'aquest moment, ha exposat que l'edifici tenia diferents problemes que van necessitar que s'hi fessin obres "urgents". Segons la seva versió, "el 90%" dels treballs que s'hi van fer afectaven un local que era propietat de l'entitat bancària que hi ha als baixos del bloc per unes "filtracions" a través d'un celobert i per la presència de plagues d'escarabat. També diu que mentre ell va ser l'administrador de la finca es van fer altres obres per instal·lar un sistema d'il·luminació i per arreglar el porter automàtic.
L'acusat ha assegurat que la dinàmica per abonar les obres sempre era la mateixa: ell treia els diners i s'encarregava de pagar els industrials a qui contractava: "No intervenia la presidenta de la comunitat, es feia directament". El processat ha asseverat que no ho va "saber fer millor" però ha negat que es quedés diners i ha afirmat que les obres es van fer.
El fiscal i els advocats de les dues acusacions particulars, una en nom de l'entitat bancària i l'altra de la comunitat de propietaris, sostenen que l'operativa va ser fraudulenta i que l'acusat es va quedar diners "en benefici propi". Situen el perjudici causat al banc en 86.725 euros.
L'escrit d'acusació del fiscal recull que el processat va "faltar a allò tractat" en una junta de veïns i va afegir pel seu compte com a punt quart de l'acta l'aprovació d'una derrama de 500 euros per element per encarregar un estudi que recollís les obres "més urgents" que calia fer a l'edifici. Per a això, va "imitar" la firma de la presidenta de la comunitat i presumptament va fer servir aquest document per justificar el cobrament de derrames davant l'entitat bancària propietària del local, que va anar ingressant i anticipant diners.
Segons l'acusació pública, el processat va "anar retirant de manera progressiva i fraccionada, sigui a través de reintegraments o amb xecs" diners del compte. La fiscalia precisa que, a través de rebuts "impostats" o xecs "que no es corresponien amb cap pagament real", va causar un perjudici econòmic a l'entitat bancària de 86.725 euros. Els veïns van retornar els rebuts de les suposades derrames perquè "no s'havien acordat a cap junta" i, segons han exposat al judici, no els deu diners.
L'aleshores presidenta de la comunitat de propietaris ha detallat que van descobrir el desfalc quan va decidir demanar un extracte dels moviments del compte dels veïns. Ho va fer, ha subratllat, perquè feia temps que l'acusat no feia la seva feina i a més estava "desaparegut" i no contestava les trucades.
Els veïns neguen la versió de l'acusat i diuen que només el van contractar com a administrador de finques, no com a advocat, amb l'objectiu de demanar pressupostos i fer unes obres per reformar la coberta de l'edifici.
Amb l'extracte a la mà, van contractar una altra administradora de finques que va fer "una mena d'auditoria" i va comprovar que s'havien fet moviments bancaris sense autorització o per pagar unes obres que "mai es van fer". Els veïns que han declarat a la sala de vistes han negat que es fessin els treballs que descriu l'acusat. A partir d'aquí, l'entitat bancària va interposar la denúncia com a afectada pel presumpte delicte.
El fiscal l'acusa d'administració deslleial i de falsedat continuada en document mercantil i sol·licita 5 anys de presó i 9.000 euros de multa. Les acusacions particulars sostenen que és un delicte continuat d'estafa en concurs medial amb el delicte continuat de falsedat en document mercantil amb l'agreujant de reincidència i demanen 5 anys de presó i multa de 18.000 euros. En concepte de responsabilitat civil, volen que indemnitzi l'entitat bancària amb 86.725 euros més els interessos legals.
La defensa demana l'absolució. Com a alternativa i en cas de condemna, considera que seria un delicte d'administració deslleial en l'exercici de la seva professió i de manera imprudent.
El judici ha quedat vist per a sentència.