L'actriu anglesa Madeleine Carroll (1906-1987) va ser una estrella reconeguda de Hollywood dels anys 30 i 40 que va rodar sota les ordres de directors tant rellevants com Alfred Hitchcock o John Ford.
La seva faceta menys desconeguda, que ara es vol reivindicar coincidint amb la cessió del seu fons, és la d'activista compromesa durant la II Guerra Mundial.
A més a més, va passar llargues temporades a la Costa Brava, on els anys 30 es va construir una casa en una finca de Calonge fins que se la va vendre el 1969.
El fons personal de l'actriu que ha passat a formar part del fons documental del Museu del Cinema de Girona consta de 420 fotografies de la seva vida privada i artística; 748 cartes i telegrames, 14 publicacions i 200 documents més. Entre els documents personals, destaca una agenda amb noms de personalitats famoses, passaports i documents legals.
La investigadora i historiadora de l'art Dolors Maset, ha dedicat anys a desxifrar i inventariar tot aquest material. Aquest divendres n'ha destacat el conjunt de més de 400 cartes que l'actriu va rebre quan presentava un programa de ràdio a París.
Segons ha explicat, va estar al servei dels aliats i en contacte amb les "altes esferes" militars dels EUA (s'han conservat quatre cartes que li va escriure el general Eisenhower). Amb el seu programa, ha detallat Maset, els americans intentaven "suavitzar" els problemes de convivència amb els soldats que es van quedar a la ciutat després de la guerra.
El programa radiofònic va ser tot un èxit i moltes persones li escrivien per explicar-li els seus problemes (vivències als camps de concentració, embarassos de noies que havien tingut relacions amb els soldats). "I a molts els va respondre personalment i, si els podia ajudar, ho feia", ha afegit la investigadora.
Les seves tasques humanitàries també van incloure l'obertura d'un orfenat a França o la seva participació amb la Creu Roja atenent els soldats ferits. Una faceta que la mateixa Maset ha admès que desconeixia.
En l'acte d'aquest divendres s'ha reconegut la voluntat d'Anita Ponsatí de preservar tot aquest fons. Va ser la persona de confiança de l'actriu en la seva última etapa de la vida amb qui va mantenir una relació gairebé "materno-filial", segons ha admès Narcís, germà de Ponsatí.
Anita va seguir durant els seus diferents trasllats a França i Espanya fins que l'actriu va morir el 1987. Les seves restes es van traslladar a Calonge. Una de les preocupacions d'Anita, segons ha admès el seu germà, és que l'actriu es recordés només per les "frivolitats" i anècdotes. És per això que ha reconegut la feina de la investigadora Maset per haver "col·locat la memòria de Carroll al nivell que l'Anita hauria desitjat", posant el focus a la seva faceta més humana.
Quan Anita es va morir el 1994, el seu germà es va convertir en el propietari del fons. L'actriu es va casar quatre vegades i va tenir una filla que va morir molt jove de manera que no tenia descendència ni família propera.
El director del museu, Jordi Pons, ha agraït la confiança a la família Ponsatí i s'han compromès a conservar i seguint fent difusió del llegat de l'actriu. En el seu discurs ha recordat que el 2006 el museu ja va dedicar-li una mostra sobre la seva faceta compromesa amb part del material de l'arxiu donat avui. "No és un arxiu molt voluminós però és molt important per tractar-se d'una estrella de Hollywood clàssic que va viure uns anys a la Costa Brava".
En vint anys, el museu ha rebut 227 donacions amb més de milers d'objectes.
