En directe: Informatiu local i comarcal + Agenda local

El primer dels tuits que va escriure el denunciant, on lamentava que l'estat espanyol emparés feixistes. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El cas es remunta a finals de novembre del 2017, un mes i mig després del referèndum. Aleshores, el govern espanyol ja havia activat l'article 155 i el Suprem havia empresonat els líders independentistes.

El denunciant, un alemany establert a Girona, aquells dies va piular una sèrie de tuits que sempre deien el mateix.

En concret, l'escrit de les piulades era el següent: "Com a alemany, resident, sento vergonya aliena i ràbia d'un estat que tolera i protegeix els feixistes espanyols. A Alemanya hem jutjat i condemnat els nazis. Allà, la salutació nazi, ensenyar banderes, insígnies i fins i tot tatuatges és delicte".

Entre les múltiples respostes que va rebre, hi havia les d'aquesta tuitaire. La dona va enviar-li fins a cinc piulades el 25 de novembre. Es preguntava si l'alemany cobrava "diner independentista" i li arribava a dir que "el més probable" era que fos descendent de "nazis" (citant explícitament Hitler). "Ets fill d'un nazi emboscat a la Costa Brava? Com tinguis la desgràcia que a la teva família hi hagués nazis, riuré", li va escriure.

Al darrer dels tuits de resposta, però, la dona comparava obertament els independentistes amb el Tercer Reich. "Els únics feixistes –nazis- sou tu i els que defenses; han fet de Catalunya una Alemanya 1933", deia la piulada. "Els 'jueus' som els catalans (qui viu i treballa a Catalunya) no independentistes", deia la tuitaire. La piulada acabava demanant a l'alemany que se n'anés al seu país a defensar Carles Puigdemont, i que veuria com allà la cancellera Merkel el posaria "en una garjola per un temps".

L'alemany establert a Girona va portar el cas als jutjats i va denunciar la tuitare per un delicte d'odi. D'entrada, el jutjat ho va arxivar i aleshores el denunciant va elevar el cas a l'Audiència. Ara, en una interlocutòria, la Secció Quarta rebutja el recurs i confirma allò que ja va dir el jutjat: que d'aquí no se'n desprèn cap delicte d'odi.

El tribunal subratlla que no s'ha de confondre ofensa amb odi. Diu que perquè es doni aquest delicte ha d'existir un "grup discriminat o amenaçat", i creu que aquest no és el cas. L'Audiència admet, això sí, que la dona va insultar l'alemany dient-li "nazi", però ho emmarca dins unes injúries. "Contra els atacs individuals insultants es pot recórrer a la querella per injúries o a la demanda per a la protecció de l'honor", diu la interlocutòria.

L'Audiència de Girona també dedica una atenció especial al darrer dels tuits. Rebutja obertament la resposta de la dona, però insisteix en què no va més enllà d'una "crítica airada" i que, novament, aquí tampoc hi ha delicte d'odi.

"Des del punt de vista independentista, i fins i tot del que no ho és, pot semblar repugnant, nauseabund i immund que s'identifiqui la política independentista amb la nacional-socialista del Tercer Reich o qualsevol altra política feixista, sostenint que la Catalunya d'avui és com l'Alemanya del 1933", recull la interlocutòria.

L'escrit, a més, també lamenta que la tuitaire compari tots aquells qui no volen la independència amb els jueus "equiparant el que va ser un genocidi ideològic i racial amb una situació que no ha generat ni un sol mort, i que s'exaspera més en els mateixos telenotícies que al carrer".

En directe

 

Vota el número 1

Pel 26 abril

COL·LABORADORS