En directe: Selecció musical

Imatge de la badia de Roses. / Foto: Gemma Tubert (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La cartografia que fan servir les embarcacions que fondegen la costa de Roses canviarà els propers mesos.

I és que un estudi impulsat per la Generalitat, realitzat el 2018, ha permès descobrir una superfície de 801 hectàrees de praderia marina, o el que és el mateix, el bosc d'algues més gran que s'ha trobat a sota les aigües del litoral català.

La descoberta es troba repartida en uns quinze quilòmetres al llarg de la badia i inclou a més de les 800 hectàrees de fimodofea i un centenar més de posidònia oceànica.

El director de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que es tracta d'una notícia "espectacular" perquè l'hàbitat és de "gran qualitat", malgrat que està a tocar de la costa i que hi ha una intensa activitat pesquera.

Per això, Tudela ha explicat que caldrà "canviar el model" a l'hora de fondejar aquesta zona, i s'haurà d'anar cap a una forma "ecològica". Això significa que les embarcacions hauran de ser més curoses i es crearan uns "camps de boies" a sobre de zones sorrenques, per evitar afectar el bosc marí.

Tot plegat, però, haurà d'anar acompanyat de fons europeus que Tudela dona per fet que la Generalitat hi tindrà accés. L'objectiu d'aquests diners, explica el director, és poder incloure aquestes restriccions a les cartes cartogràfiques que tenen els patrons de les embarcacions.

Tant per Tudela com per al responsable de l'estudi, Joan Ramon Vidal, la troballa ha suposat una "sorpresa", ja que s'ha permès fixar unes fronteres de la praderia. "No ens pensàvem que pogués ser tant extensa, ja que normalment no són tant grans ni de tanta qualitat", assenyala Vidal.

Amb tot, el responsable de l'estudi constata que cal mantenir les accions que s'estan fent per evitar la contaminació i la degradació del fons marí. "El mar està malament, però s'estan prenent mesures per anar-ho parant en el tema dels plàstics, de la pesca o bé fent una cartografia per descobrir praderies com aquesta", diu Vidal

La prospecció s'ha fet sobre una superfície de 3.350 hectàrees. En concret de la Punta de la Falconera de Roses fins a la Punta de Trencabraços de l'Escala. En tot aquest espai s'ha pogut trobar diferents objectes com vaixells enfonsats, restes humanes, àncores i altres elements.

Vidal destaca que l'alçada de les fulles de la planta són de prop de mig metre i d'una "gran qualitat". "Les praderies són denses i formen un enteranyinat per a la cria que els hi permet tenir un lloc on amagar-se", ha conclòs.

L'estudi s'ha presentat aquest divendres a la seu de la Generalitat de Girona davant de tècnics de Medi Ambient i alcaldes de la zona.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 26 abril

COL·LABORADORS