En directe: Selecció musical

Un exemplar d'eruga peluda (Lymantria dispar). / Foto: Departament Agricultura

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Aquest insecte és el segon defoliador més important de les masses forestals a Catalunya després de la processionària del pi, i causa importants danys especialment a l’alzina surera i l’alzina.

Els tractaments seran aeris i s’aplicaran durant el mes de maig sobre 2.000 hectàrees de municipis de la comarca de la Selva.

L’any passat es van detectar fortes defoliacions produïdes per aquesta eruga en molts boscos catalans. Les afectacions més importants van ser a la comarca de la Selva, on pràcticament 1.000 hectàrees van resultar defoliades al 100%.

També es van instal·lar trampes de feromones per a la captura de papallones per poder fer un monitoratge de la plaga. Es preveu que hi hagi una nova explosió de la plaga durant la primavera.

Aquest insecte es troba en equilibri de manera natural als boscos, però cíclicament es constitueix en plaga i pot produir intenses defoliacions que es poden mantenir durant diversos anys (entre 3 i 5). Aquesta periodicitat cíclica en la seva dinàmica poblacional ha quedat constatada a escala europea.

Las causes d’aquesta fluctuació tenen relació amb el comportament del complex de depredadors i paràsits associats, amb el tipus i la qualitat de l’alimentació i amb altres factors ambientals.

Catalunya no és l'única comunitat autònoma que l'està combatent. Els serveis de sanitat forestal d'Andalusia i les Illes Balears també n'estan fent seguiment i s'inclouran tractaments aeris de control. A altres països europeus, com és el cas de l’illa de Sardenya, a Itàlia, també s’han aplicat tractaments en importants superfícies.

El producte fitosanitari que s’utilitzarà durant el maig a la Selva és biològic (Bacillus thuringiensis subsp. kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.

Quant als criteris per a la selecció de les zones a tractar, un cop planificada la campanya, es prioritzen les zones tenint en compte diferents paràmetres com ara el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la sensibilitat de les masses forestals, l’ús social, l’impacte paisatgístic, les demandes públiques i la logística, entre d’altres.

Abans d’aplicar els tractaments, es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiple, i també amb apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques. També s’informa els ajuntaments abans de començar les aplicacions. Cal tenir presents les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que els prohibeix a menys de 100 m de zones habitades.

Per fer aquests tractaments aeris, el DARP té en procés de tramitació un ordre de declaració de l’existència de la plaga de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar, L.) i es qualificarà d'utilitat pública el tractament aeri per al seu control.

Aquest tractament pretén millorar l’estat fitosanitari de l’arbrat, defensar els valors ecològics, paisatgístics, productius i recreatius dels alzinars i les suredes i disminuir les molèsties que la plaga ocasiona sobre els ciutadans que habiten o freqüenten boscos afectats. A més, els tractaments contribuiran a evitar la debilitat o degradació de les masses forestals perquè no siguin propenses a atacs posteriors per part d’insectes o de fongs.

Després del tractament es valorarà la seva eficàcia i es tornaran a instal·lar trampes per valorar el nivell d’afectació previst pels anys posteriors.

Des del Servei de Gestió Forestal s'està fent una valoració dels danys causats. Prèviament, es va identificar per teledetecció amb imatges capturades via satèl·lit (Sentinel-2) les zones més afectades. També s'estan fent inspeccions sobre el terreny per quantificar els danys.

Els danys de l'eruga poden dificultar les tasques de pela del suro i fins i tot impedir-la a banda d'alterar els processos fisiològics de l'arbre, com ara pèrdua de fructificació i la formació d'un menor gruix llenyós i suberós. Si els atacs es repeteixen s'arriba a la destrucció total de la massa foliar, l'arbre es debilitat i queda exposat a altres atacs d'insectes i fongs.

La producció de suro és estratègica per al sector forestal català i suposa un exemple de com la producció sostenible forestal pot ser una garantia de la conservació de determinats ecosistemes. A Catalunya, la producció és d’unes 8.500 tones a l'any i té un valor de més de 5 milions d'euros anuals.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 27 de setembre

COL·LABORADORS