En directe: Selecció musical

Els encausats pel tall de l'AVE a Girona. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El jutjat d'instrucció 2 de Girona va admetre a tràmit la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra els responsables de la policia espanyola.

En concret per un suposat delicte de detenció il·legal arran de l'arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall de l'AVE durant l'aniversari de l'1-O.

A més, el jutjat havia citat a declarar els detinguts en qualitat de perjudicats el 30 d'abril. Entre ells hi ha els alcaldes de la CUP de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà, i el fotoperiodista Carles Palacio. La fiscalia s'havia oposat a que s'obrís aquesta investigació.

Quan encara no han declarat, però, el jutjat ha decidit ara arxivar la denúncia. Segons fonts properes al cas, el que ha propiciat aquest canvi de criteri és un canvi de jutgessa a instrucció 2.

La magistrada "no aprecia il·legalitat" i conclou que la policia espanyola va actuar "en exercici de les seves competències i en comunicació amb el jutjat" que investigava els activistes que suposadament van participar en la mobilització.

En banda de la denúncia de Torra, els advocats dels activistes Montserrat Vinyets i Benet Salellas, també van presentar una querella el 15 de març contra la policia espanyola per detenció il·legal i per les lesions que va patir l'alcalde de Verges en una mà quan el van emmanillar. El jutjat tampoc admet la querella.

Els advocats dels setze activistes han anunciat que recorreran la decisió i que serà l'Audiència de Girona qui tingui l'última paraula perquè decidirà si el jutjat ha de reobrir la investigació contra la policia espanyola per l'operatiu del 16 de gener.

A les interlocutòries, la magistrada descarta els delictes de detenció il·legal i usurpació d'atribucions per part de la policia estatal. En concret, argumenta que el jutjat d'instrucció 4 (el que investiga el tall de l'AVE) va obrir una investigació el 27 de gener del 2018 arran d'un atestat dels Mossos d'Esquadra que denunciava possibles delictes de desordres públics, lesions lleus, danys i atemptat a agents de l'autoritat per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O. Aleshores, però, els Mossos encara no havien identificat cap dels suposats autors.

En paral·lel, el 16 de novembre, la policia estatal va obrir també una investigació actuant, segons la magistrada, "en el marc de les seves competències". "Van recopilar tota la documentació i informació oportuna i, en comunicació amb el jutjat d'instrucció 4, va procedir a identificar els suposats responsables a través de les gravacions", recull la interlocutòria.

"Examinades les detencions, no aprecio il·legalitat en les mateixes", conclou el jutjat que argumenta que la policia espanyola va detenir els identificats "amb plenes competències". La magistrada sosté que la policia no es va extralimitar en les seves funcions perquè tenia "indicis delictius" contra els arrestats i perquè les detencions van durar "el temps mínim imprescindible d'entre dues i quatre hores".

En el cas de les lesions a l'alcalde de Verges, el jutjat considera que no és competent per investigar-les perquè es van produir al partit judicial de la Bisbal d'Empordà i no al de Girona.

Els setze detinguts el 16 de gener ja han comparegut al jutjat d'instrucció 4 de Girona que els investiga per desordres públics i els va citar a declarar el 15 de març.

La majoria es van acollir al seu dret a no declarar. Quatre d'ells, però, van "puntualitzar" al jutjat que l'1-O del 2018 no eren a la mobilització perquè estaven treballant (és el cas de l'alcalde de Verges) o que estaven a l'estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio que cobria informativament el tall de vies.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 26 abril

COL·LABORADORS