En directe: Selecció musical

El Defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La memòria del Defensor de la Ciutadania torna a posar el focus en la situació econòmica derivada de la crisi.

De fet, un 45% de les 795 visites i fins a un 60% de les 2.405 consultes que Llorente va rebre l'any passat fan referència a gent que té dificultats per pagar rebuts o per tenir habitatge.

Llorente ja ha alertat que aquestes situacions s'arrosseguen any rere any, i que agreugen la situació de "sobrecàrrega i saturació" que viuen els Serveis Socials de l'Ajuntament. I això, de retruc, es deixa notar en l'atenció que reben aquells qui reclamen ajuda.

De fet, el Defensor de la Ciutadania subratlla que ha rebut "un gran nombre de queixes" per la "dificultat" que tenen els treballadors a donar resposta a temes urgents –com ara desnonaments- o "pel suposat desinterès per tramitar ajudes diverses o la renda bàsica". Per això, a la seva memòria, Ramon Llorente reclama que l'Ajuntament impulsi un pla d'acció "clar i a llarg termini" per dotar l'àrea de Serveis Socials dels recursos que ara li manquen.

A més, el Defensor també posa l'accent en què cal lluitar contra la "picaresca" d'alguns amb les ajudes socials. "Sense un seguiment i control eficient, podem incórrer en greus errors i injustícies; no es tracta de criminalitzar la pobresa, sinó de controlar i contrastar", exposa Llorente, en referència a aquells qui s'aprofiten de la situació i continuen rebent prestacions quan no les necessiten.

En l'apartat de problemàtiques socials, la memòria també dedica un apartat a l'habitatge. I aquí, Llorente critica "el drama" que viuen aquells propietaris que han perdut la casa per no poder pagar-la, però com que ara figuren en una llista de morosos, tot i tenir treball i ingressos, "també se'ls exclou del mercat del lloguer". "Això exigeix una resposta per part del nostre ajuntament; no es pot deixar exclusivament al lliure arbitri del mercat la cobertura d'un dret tan essencial i bàsic com el de disposar d'un habitatge", diu el Defensor de la Ciutadania.

En paral·lel, Llorente també critica el cas d'aquells propietaris de pisos que han posat el seu habitatge a lloguer, però a qui les companyies i el consistori els hi reclamen a ells que paguin els rebuts. Això passa quan el consistori declara que les famílies que hi viuen es troben en situació de vulnerabilitat. "Penso que això és del tot inadmissible, ja que no s'han de perjudicar els drets de terceres persones", ha dit el Defensor de la Ciutadania.

A la seva memòria, Llorente també reclama a l'Ajuntament de Girona que millori el servei de notificacions. Sobretot, després de trobar-se amb casos de ciutadans a qui s'ha posat una multa i que, com que no han rebut l'imprès, han perdut el descompte o han vist com –directament- se'ls embargava.

"Aquesta gent de bona fe, per un mal servei, es veuen perjudicats; i com sabeu, l'Ajuntament fa cerques exhaustives quan es tracta d'executar una resolució, però no fa el mateix quan es tracta de notificar-la", ha criticat el Defensor. I ha afegit: "I això, crec que ha de millorar".

En matèria de seguretat i convivència, a la seva memòria el Defensor també reclama a l'Ajuntament que torni a impulsar els policies de barri. Sobretot, en aquelles zones de la ciutat que ho requereixen "amb urgència". I aquí, Llorente esmenta explícitament la Font de la Pólvora, on el consistori hi té "l'obligació d'esborrar l'estigma de la pobresa i la delinqüència".

Per últim, a la seva memòria Ramon Llorente no s'està de picar la cresta al secretari municipal, a qui acusa d'excedir-se "amb el control de la legalitat". "Hi ha la sensació que funcionaris que no han estat elegits per la ciutadania, gràcies a la força de la burocràcia i al temor a l'incompliment de les lleis, manin més que els electes", recull el Defensor a la memòria.

"El paper del secretari no és dirigir la política municipal ni condicionar-la; aquest control correspon als tribunals", ha assegurat Llorente. I aquí, ha criticat que, precisament, des de secretaria "s'hagi interferit negativament" en la seva tasca, arribant a "paralitzar" decrets d'alcaldia que feien referència a resolucions o recomanacions emeses pel Defensor de la Ciutadania. "No hem d'oblidar que l'aplicació literal i estricta de les normatives, al marge de les circumstàncies concretes de cada cas, pot comportar una greu injustícia", ha conclòs.

Durant el 2018, el defensor de Girona va obrir 369 expedients. D'aquests, onze eren d'ofici. Una mica menys de la meitat (145) feien referència a l'àrea d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública, però també destaquen els de les àrees de Seguretat, Sostenibilitat i Medi Ambient (99) i els d'Igualtat i Drets Socials (52). L'Ajuntament no en va admetre a tràmit 38, en va resoldre 273 i n'hi ha 58 que encara queden pendents.

Ramon Llorente, que aquest 2019 s'acomiada del càrrec després de ser defensor durant deu anys, ha exposat la memòria durant un ple extraordinari que s'ha celebrat a l'Ajuntament de Girona. Un ple que, precisament, s'ha hagut de suspendre a mig fer, un cop ja intervenien els grups municipals, perquè Llorente ha patit una indisposició i se l'ha hagut de traslladar en ambulància a l'hospital.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 27 de setembre

COL·LABORADORS