En directe: Selecció musical

L'alcalde de Llagostera Fermí Santamaria entrant a declarar al jutjat. / Foto d'arxiu (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El jutjat d'instrucció 1 de Girona va admetre a tràmit la querella interposada per la companyia d'aigües Rec Madral.

Va citar a declarar com a investigats l'alcalde, l'aleshores secretari municipal, responsables de la Junta de Compensació i els representants de les empreses FCC Aqualia i Aglomerats Girona.

Rec Madral els denunciava per delictes de coaccions, tràfic d'influències, prevaricació, desordres públics, defraudació, danys i relatius al mercat i als consumidors.

Després de prendre declaració als investigats i de fer les diligències necessàries, la magistrada va decretar el sobreseïment lliure de les actuacions i va concloure que no hi ha havia indicis de la comissió de cap delicte per cap dels investigats.

Ara, el jutjat ha estimat un recurs interposat per la defensa de l'alcalde, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, i imposa el pagament de les costes processals a Rec Madral per actuar "amb temeritat i mala fe" a l'hora d'interposar la querella.

A la interlocutòria, la magistrada assenyala que "la part querellant era coneixedora, en el moment d'interposar la querella, de la manca de fonament". "Ha fet ús de la via penal per satisfer unes pretensions que prèviament havien estat sotmeses sense èxit a la jurisdicció contenciosa administrativa o que es trobaven pendents de resolució", afegeix el jutjat que argumenta que, tot i això, Rec Madral ha intentat "tipificar penalment determinades conductes i actuacions que havien estat declarades ajustades a dret".

El jutjat també exposa que el fet d'admetre a tràmit la querella "en cap cas constitueix un obstacle per apreciar temeritat en l'actuació" de Rec Madral. "L'instructor ha de fer una mínima investigació dels fets narrats i descrits per poder arribar a la convicció de la realitat dels mateixos", recull la interlocutòria que subratlla que, en aquest cas, la conclusió va ser "la inexistència" de delictes.

Per això, imposa a la part querellant el pagament de les despeses processals emparant-se en un article de la llei d'enjudiciament criminal que apunta que un querellant "serà condemnat al pagament de les costes quan resulti de les actuacions que ha obrat amb temeritat o mala fe".

En directe

 

Vota el número 1

Pel 13 de desembre

COL·LABORADORS