En directe: Selecció musical

Les autoritats que han assistit a la presentació del projecte ambiental a la depuradora de Palau-saverdera. / Foto: Consorci de la Costa Brava

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Aquest divendres s'ha donat a conèixer la iniciativa, pionera a Catalunya, que busca contribuir a la preservació dels valors naturals a partir d'una gestió sostenible del cicle de l'aigua.

Així mateix, també s'atorga a les plantes de tractament d'aigües residuals una doble funció ambiental.

En els últims deu anys, als Aiguamolls de l'Empordà i a gairebé tota la plana de l'Alt Empordà s'han extingit les poblacions d'amfibis com el tòtil, el tritó palmat i el tritó verd. El gripau d'esperons està en una situació molt vulnerable amb només sis poblacions reproductores (algunes a l'Albera).

La situació de vulnerabilitat que pateixen els amfibis és un problema global. Segons la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes, un 60% de les espècies d'amfibis estan amenaçades per la destrucció dels seus hàbits, la dessacació per sobreexplotació de torrents i aqüífers o la disminució de la humitat ambiental per l'emergència climàtica, entre d'altres causes.

Aquests animals actuen com a bioindicadors en el medi natural perquè tenen una pell molt permeable a contaminants dissolts a l'aigua, la pluja àcida o les radiacions solars. L'estat de les seves poblacions indiquen la qualitat de l'entorn on viuen i no només del medi aquàtic sinó també el terrestre.

Per revertir aquesta situació, el projecte que s'ha donat a conèixer avui a la depuradora de Palau-saverdera s'ha fixat entre els objectius multiplicar els exemplars del gripau d’esperons i del tritó verd a l’Alt Empordà, actualment en perill d’extinció, i consolidar la població reproductora de granota verda, una espècie que anteriorment era abundant a la zona.

Per aconseguir-ho, s'ha adequat una llacuna per a amfibis, amb un marge d'herbes i rampes per facilitar-los l'entrada i sortida de l'aigua així com d'aus i mamífers que hi puguin caure accidentalment. A més de ser un hàbitat magnífic per a la granota verda, la llacuna tindrà molt potencial per al refugi i reproducció d’altres amfibis. En concret, serà una llacuna d’afinament, per on passa l'aigua depurada i se’n millora la qualitat gràcies als processos físics, químics i biològics que s'hi produeixen.

També s'ha creat una bassa auxiliar per a la reintroducció d'espècies d'amfibis que estan amenaçades. De fet, està pensada com a primer punt d'alliberament i control de la població per evitar que altres espècies se les mengin quan són larves.

Aquesta nova instal·lació serà una bassa auxiliar temporal i complementària a la llacuna on ja s'hi han començat a alliberar larves d'espais propers en risc imminent de dessecació per la falta de pluges. Les basses i tolls temporers mediterranis són hàbitats d’interès comunitari que la Unió Europea considera d’actuació prioritària. A la plana de l’Alt Empordà, n’hi ha pocs i tenen molt valor a causa del context en què se situen i perquè en corre perill la conservació.

De forma paral·lela, es farà una gestió ecològica de les zones verdes de les instal·lacions prioritzant espècies vegetals autòctones i evitant l'ús de fitosanitaris. També es crearan microhàbitats de rocalla i troncs d'arbre perquè esdevinguin espais d'alimentació, cria i refugi per a insectes, rèptils, amfibis o ocells.

També s'introduirà el nenúfar blanc (Nymphaea alba), l'únic que és autòcton de Catalunya. Actualment només n’hi ha poblacions aïllades a uns quants punts del país. Se suposa que els nenúfars introduïts a la llacuna tenen l’origen en una població silvestre autòctona de l’estany de Castelló d’Empúries i Palau-saverdera, segons cita el botànic Estanislau Vayreda. La incorporació d’aquesta espècie a la llacuna ha estat gràcies a la tasca de Ramon Ribas, de Serra de Daró, el naturalista Jordi Sargatal i el Viver Tres Turons.

Per impulsar el projecte s'ha tingut especialment en compte la bona connectivitat ecològica de la instal·lació amb el Parc Natural dels Aiguamolls així com el "gran potencial" de la llacuna per al refugi i reproducció d'amfibis. De fet, aquests dos factors i la distribució biogeogràfica de Catalunya l’han convertit en un punt estratègic per a la reintroducció, reproducció i expansió del gripau d’esperons. També beneficiarà moltes espècies que contribueixen al control natural de plagues i a la pol·linització dels cultius.

El president de la Diputació i del Consorci de la Costa Brava, Miquel Noguer, ha visitat aquest divendres les instal·lacions i ha recordat la llarga trajectòria del Consorci amb l'impuls de projectes pioners en benefici del territori en els 48 anys de vida.

El CCB és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i vint-i-set municipis del litoral gironí, i gestiona el cicle i l’abastament de l’aigua en alta ―captació, transport i potabilització― per subministrar-la a més d'un milió d'usuaris, tant consorciats com d’altres que no ho són, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 22 de novembre

COL·LABORADORS