En directe: Selecció musical

Part dels detinguts, durant la seva participació a la manifestació unitària. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El 16 de gener, la Policia Nacional va dur a terme un operatiu que va culminar amb la detenció de setze persones.

Entre els detinguts hi havia els alcaldes de Verges i Celrà. Les detencions es fan ver per, suposadament, participar en el tall de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O.

El jutjat d'instrucció 4 de Girona, que es va fer càrrec del cas, ha investigat un total de dinou activistes.

Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici divuit dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l'identificava no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.

La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va recórrer la interlocutòria del jutjat a l'Audiència de Girona. Els lletrats argumentaven "la inexistència d'indicis" contra els encausats i posaven en dubte que la Policia Nacional els identifiqués "amb una simple comparació" de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.

La defensa subratllava, a més, que un informe pericial elaborat per la mateixa Policia Nacional concloïa que com a conseqüència de la "deficient qualitat de les imatges" no s'havia pogut determinar "si es tractava o no" de les mateixes persones. La secció tercera de l'Audiència, a la seva interlocutòria, descarta aquest motiu i exposa que això no impedeix que al judici es pugui "arribar a un grau de certesa suficient" per afirmar que algun dels investigats apareixen a les imatges.

L'Audiència, però, estima parcialment el recurs de la defensa i arxiva la causa, també, contra el fotoperiodista Carles Palacio. "La sala comparteix la necessitat de sobreseure les actuacions perquè consta acreditat que es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d'informar sobre el que estava passant", recull la interlocutòria de la secció tercera.

La resolució de l'Audiència deixa, doncs, disset encausats a un pas d'anar a judici, entre ells l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i el de Verges, Ignasi Sabater. Sabater va negar haver participat en les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O perquè estava treballant però el jutjat va descartar arxivar el cas contra ell. Ara, fiscalia, advocacia de l'Estat i Adif hauran de presentar els seus escrits d'acusació.

La interlocutòria de l'Audiència, a l'hora de resoldre l'argument de la defensa que criticava que s'atribuïssin els fets a tots els investigats "de forma conjunta i col·lectiva", opta per diferenciar entre dos grups de manifestants entre els que, segons argumenten, la investigació situa entres els que van forçar l'accés a l'estació "proferint empentes" i als qui només atribueix haver ocupat les vies de tren entre les 6.55 i les 9.10 del matí.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 13 de desembre

COL·LABORADORS