Segons un estudi d'activitat econòmica que ha elaborat la Diputació de Girona, el 45% dels polígons industrials de la demarcació de Girona no tenen accés a cap punt de fibra òptica.
El vicepresident de Promoció Econòmica, Pau Presas, ha destacat que aquesta mancança es resoldrà "a partir del 2020" després d'un acord de "col·laboració amb la Generalitat de Catalunya pel desplegament de la fibra òptica".
Presas ha detallat que no només es farà als polígons, sinó també a totes les llars gironines.
D'altra banda, la tècnica de Promoció Econòmica de la Diputació de Girona, Helga Nuell, ha afirmat que "més del 50% de les empreses" que estan en polígons industrials a la demarcació "estan al Gironès i la Selva".
Pel que fa a la concentració de polígons, la comarca de la Garrotxa és la que té més extensió de terrenys en proporció al nombre d'habitants. Concretament hi ha 74,3 hectàrees de polígons industrials per cada 10.000 habitants. Aquesta xifra és superior a la mitjana catalana, que es situa a les 38,1 hectàrees. De fet, totes les comarques gironines menys la Cerdanya i el Baix Empordà estan per sobre d'aquesta xifra.
Pel que fa a especialització, Nuell ha destacat que "el sector agroalimentari és predominant" en les industries gironines, tot i que "no és una especialització", ja que la diferència amb la resta d'àmbits és relativament petita. La tècnica ha destacat que si un gran nombre d'empreses estigués focalitzat al món alimentari també suposaria "un problema".
Sobre la necessitat de creixement, Helga Nuell ha remarcat que encara "hi ha un 25% de parcel·les disponibles" en els polígons gironins. Per això creu que "tècnicament" no hi ha la necessitat de tenir més sòl industrial. A més, ha recordat que hi ha municipis que tenen sòl reservat per a usos industrials que tampoc consta en l'estudi.
Tot i així, el diputat Jordi Camps ha detallat que tots els polígons industrials que hi ha a les comarques gironines són "de l'època precrisi". Això vol dir que durant deu anys no s'ha construït cap polígon nou. Camps ha matisat que els municipis s'han limitat a "acabar de construir coses que hi havia a mitges".
El diputat ha demanat als municipis que "no fem nous polígons" i que caldrà esperar que s'omplin les parcel·les buides que hi ha.
Pel que fa a l'extensió, Helga Nuell ha assegurat que la demarcació "està per sota de la mitjana catalana" en nombre de parcel·les per cada polígon. Això representa que Girona té uns polígons més petits que la mitjana catalana. Per a Nuell, aquesta és una situació que caldria resoldre per "atraure noves empreses".
De fet, ha detallat que en alguns municipis es van crear "micropolígons" per allunyar les indústries dels nuclis habitats. Ara, però, aquestes infraestructures "no serveixen per res" perquè les empreses prefereixen instal·lar-se en espais més grans.
L'estudi també mostra l'edat de creació de cada polígon per determinar quin nivell d'infraestructures poden tenir i l'obsolescència que podria comportar. En aquest sentit, cal destacar que un 31% dels espais es van construir després del 2000, fet que demostra que es tracta d'infraestructures relativament noves.
