En directe: La Formula

Exterior del Palau de Justícia de Girona.

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El judici es va fer a porta tancada a l'Audiència de Girona. La fiscalia acusava l'home de dos delictes d'agressió sexual, un de maltractament en l'àmbit de la violència sobre la dona i un delicte d'amenaces greus.

Sol·licitava inicialment una pena de 23 anys de presó. La defensa, encapçalada pel lletrat Joan Pere Zapata, demanava l'absolució.

La sentència conclou que no ha quedat provat "amb la seguretat i certesa que es requereix" que els dies 2 i 27 d'octubre del 2015 l'acusat obligués la seva parella a mantenir relacions sexuals "ni li introduís objectes a la vagina".

Tampoc es va acreditar al judici, segons el tribunal, que el mateix 27 d'octubre el processat subjectés amb força la víctima i l'amenacés posant-li un llevataps al coll.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, exposa d'entrada que "l'única prova de càrrec existent és la declaració de la víctima" i que no hi ha cap altre indici que corrobori les acusacions. El tribunal conclou que no existeixen "motius especials d'incredulitat subjectiva" del relat de la dona però sosté que no és suficient per vulnerar la presumpció d'innocència.

En concret, la sentència detalla que la víctima va exposar que les "penetracions inconsentides" li "causaven molt dolor". "Resultaria més que probable l'existència d'elements de corroboració subjectiva, com podrien ser lesions", argumenta el tribunal que concreta que "en aquest cas, no és així" perquè ni l'informe d'assistència mèdica ni els forenses van objectivar cap lesió.

L'Audiència de Girona també recull que al judici no va declarar cap testimoni que pogués confirmar les acusacions. "Si bé és cert que és difícil disposar de testimonis presencials directes dels fets que es produeixen en la intimitat, hagués sigut desitjable comptar amb la testifical de l'entorn personal més proper a la denunciant, així com de la treballadora social de referència, perquè van poder ser testimonis indirectes de l'estat emocional de la denunciant", lamenta el tribunal.

A més, la sentència també recorda que un dels episodis, el del llevataps, hauria tingut lloc a la via pública, just davant d'un centre d'assistència sanitària i que la víctima va afirmar que una dona la va auxiliar. "Però res d'això va ser investigat a instrucció, privant el tribunal d'enjudiciament dels mitjans de prova que podrien haver actuat com a elements de corroboració del relat de la denunciant", diu l'Audiència.

Segons la sentència, la declaració de la perjudicada correspon a "cànons ordinaris de credibilitat" però argumenta que la de l'acusat va ser "creïble igualment". "No comptant amb més elements de prova que el relat de la denunciant, amb absència d'elements que el corroborin objectivament i subjectivament i davant la negació dels fets per part de l'acusat, la sala no compta amb elements probatoris suficients", conclou el tribunal a l'hora de dictar la sentència absolutòria.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 28 de febrer

COL·LABORADORS