En directe: Selecció musical

Una visitant contemplant 'La colla' de Sacharoff exposat a l'Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. / Foto: Lourdes Casademont (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Al llarg de les vuit sales de l'Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, el visitant podrà copsar l'evolució del paisatge de la mà de pintors de quatre segles diferents, americans i europeus.

El que es proposa és una experiència "sensorial i sensitiva", segons paraules de la comissària, Pilar Giró, amb diferents formes d'interpretar i mostrar l'entorn i el seu vincle amb l'ésser humà. La natura dominada, la colonitzada i la natura sublim són els tres tipus de paisatges que es troben en aquesta mostra.

L'exposició arrenca amb la pintura holandesa amb 'Paisatge fluvial amb transbordador i cabanyes' de mitjans del segle XVII. Es tracta d'una obra de Van Goyen, un dels principals representants del segle d'or del paisatgisme holandès. Comença aquí la percepció de la natura afable , d'indrets identificables i fins i tot testimonis de la història amb la presència de ruïnes grecoromanes com 'Paisatge amb ruïna, port i soldats' atribuït a Rosa Salvatore.

I de la pintura realista es passa a nous corrents com ara l'impressionisme, amb Pissarro com a principal exemple ('El camp de cols, Pointose') que aporta una "visió més analítica i científica" amb aspectes com l'impacte de la llum, assenyala Giró.

Seguidament, arriben les avantguardes amb les noves interpretacions de la natura a través d'obres com 'Paimpol' de Paul Signac o Raoul Dufy amb 'La petita palmera'. I ja a l'última part, s'inclou una selecció d'obres del segle XX on es posa de relleu la pintura de paisatge catalana d'aquest període, amb noms com Gabriel Amat, Josep Puigdengolas, Laureà Barrau o Eliseu Meifrèn, entre d'altres.

A Catalunya també es va viure una evolució: des de la natura estètica del segle XX fins a un mar que primer es tracta com un entorn de treball, la pesca i els mariners, per després esdevenir un espai de gaudi i vacances.

L'última sala és un homenatge a la pintura russa Olga Sacharoff que a partir del 1940 es va instal·lar a Barcelona. La protatogonista de l'espai és l'obra 'La colla' de grans dimensions cedida pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). En ella, es plasma una trobada social on hi ha representats alguns dels pintors que formen part de la col·lecció Thyssen. "Vam pensar que seria divertit que el visitant veiés com eren aquests autors", ha afegit la comissària.

La nova exposició temporal es podrà veure fins al 14 d'octubre i compta amb un total de 57 obres. D'aquestes, 18 són d'artistes catalans i 23 són quadres que s'exposen per primer cop des que formen part de la col·lecció Carmen Thyssen. A banda de la col·lecció privada, algunes també provenen del museu que la baronessa té a Madrid i a Màlaga.

Durant la inauguració s'ha comptat amb la presència de la baronessa juntament amb d'altres autoritats com el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i l'alcalde de la ciutat, Carles Motas. Aquest últim ha explicat que el projecte del nou museu segueix endavant i ha avançat que la setmana vinent es licitarà la redacció del projecte executiu on es definirà com serà el nou edifici que s'aixecarà i que enllaçarà amb la primera planta del monestir.

També inclourà l'espai dels jardins adquirits l'any passat pel consistori. La modificació de la Llei d'arquitectura i les excavacions arqueològiques que s'han hagut de fer a la zona i que van acabar fa un parell de mesos han endarrerit la licitació.

Dels 7 MEUR que calculen que costarà en total, la Diputació de Girona n'aportarà 1,2 milions d'euros en tres anys (del 2019 fins al 2021) amb la idea que puguin entrar també al projecte la Generalitat i el govern espanyol. "Confiem que els nous governs, amb qui esperem dialogar, s'afegeixin a aquest projecte que és de país", ha afirmat el batlle, tot subratllant que serà un revulsiu per a la cultura i el turisme de la zona.

El projecte "és un somni fet realitat", ha afegit Motas, que ha assegurat que "el finançament està garantit" a nivell municipal però que entenen que també ha de comptar amb el suport de la resta d'administracions.

Per la seva banda, Carmen Thyssen-Bornemisza ha afirmat sentir-se "molt orgullosa" del futur museu en una zona, ha dit, que "adora" per ser "un espai únic al món" per la bellesa del paisatge i el bon clima.

La previsió és que el nou museu obri portes el segon semestre del 2020 i s'hi traslladin les prop de 140 obres que la baronessa va acordar cedir a l'Ajuntament per un període de 20 anys.

En directe

 

Vota el número 1

Pel 25 octubre

COL·LABORADORS