El cas es remunta la nit del 17 al 18 d'octubre del 2019, en plens aldarulls a Girona postsentència als líders independentistes.
Els dos joves inicialment s'enfrontaven a una condemna de 6 anys i 1 dia de presó, acusats de desordres públics i atemptat a agent de l'autoritat.
La fiscalia sostenia que, entre d'altres, aquella nit havien pres part activa en els aldarulls i havien llançat pedres i ampolles contra els antiavalots.
Al judici, els dos nois van negar haver pres part a la protesta. Segons van declarar, aquella nit es trobaven a dins d'una pizzeria de la plaça U d'Octubre i, quan van veure la mobilització a l'exterior, van decidir sortir a tafanejar. Per protegir-se, es van posar els cascos de moto.
La seva versió, però, xocava frontalment amb el relat que tres mossos van fer a la sala de vistes de l'Audiència. Els policies van assegurar que no tenien cap dubte que els dos joves havien fet llançaments contra la línia policial. I de fet, van dir que els havien identificat perquè, a diferència de la resta de manifestants, no portaven roba fosca -sinó peces de color blanc i blau- i eren els únics que duien casc.
Dels 6 anys i 1 dia a què s'enfrontaven, la Secció Tercera els va acabar condemnant a 8 mesos de presó. La sentència va absoldre els dos joves del delicte de desordres públics, però no del d'atemptat contra agent de l'autoritat. Perquè tot i que no es va poder provar si allò que van llançar van ser "pedres, ampolles o castanyes", sí que ho van fer "amb voluntat d'atemptar contra la integritat dels agents dels Mossos".
La defensa, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, va recórrer la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al recurs, que ara l'alt tribunal català ha desestimat, el lletrat posava el focus en el fet que s'hagués condemnat els dos joves basant-se només en les declaracions dels tres policies. Sostenia que aquesta "única prova" no era suficient per enervar la presumpció d'innocència dels dos nois.
El TSJC, però, tomba aquest argument i confirma íntegrament la sentència que ja va dictar l'Audiència de Girona. Segons sosté, les declaracions dels mossos són per elles mateixes una prova de càrrec "suficient i vàlida" i, a més, el tribunal de l'Audiència va imposar la pena "amb una motivació absolutament lògica i racional".
Segons recull el TSJC, a l'hora de condemnar els dos joves, la Secció Tercera va tenir en compte que les declaracions dels agents eren "plenament coincidents" a l'hora d'assenyalar els acusats com els autors dels llançaments contra ells. A més, el TSJC també es fa ressò que els Mossos van identificar-los perquè no duien roba fosca i portaven posats els cascs.
"Fins i tot, això va portar els policies a apuntar la possibilitat que inicialment no formessin part de la protesta i que, un cop allà, s'animessin a llançar objectes contra la línia policial", afirma el TSJC. I conclou: "Un extrem que, fins i tot, té en compte l'Audiència a l'hora de descartar l'existència del delicte de desordres públics".
La sentència del TSJC no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
