La "xarxa lila de país" estarà integrada per comerços, mercats, transport, espais veïnals, culturals i esportius. L'estratègia forma part del primer Pla nacional de prevenció de les violències masclistes, presentat aquest dilluns.
El pla preveu més de 200 accions i un pressupost de 43 milions d'euros.
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha dit que el nou pla suposarà "un punt d'inflexió".
"Hi ha hagut moltes actuacions de caràcter preventiu, però fragmentades, poc dotades de recursos i sense una estratègia de país", ha indicat Verge, que ha explicat que calia ordenar totes les accions per "anar a l'una" i impulsar noves actuacions en tots els àmbits perquè arribin a tots els col·lectius.
Segons ha explicat la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, la xarxa lila arreu del territori es crearà impartint formació a tots els espais -culturals, esportius, centres de treball, centres educatius, etc. - perquè es puguin fer accions preventives però sobretot saber com actuar en cas de trobar-se amb una situació de violència masclista. És a dir, com atendre una dona que pateix violència, a qui dirigir-se i quins passos seguir.
En aquest context, també es vol fer èmfasi en donar a conèixer el telèfon 900 900 120, que ofereix atenció psicològica i jurídica directa a qui pateix la violència però també a qui requereixi un acompanyament.
Rosich ha apuntat que ja s’ha començat a fer formacions a alguns centres comercials i d’altres ja estan programades. Les formacions es faran també a eixos comercials, mercats o associacions veïnals, entre altres. A banda, ha comentat, també s’activaran punts liles als grans esdeveniments esportius i culturals, com al saló del videjoc SAGA, que se celebrarà pròximament.
Per a Igualtat i Feminismes, la mobilitat, els transports i l’urbanisme són espais clau per a la prevenció de les violències masclistes. Per això, el pla preveu la creació d’un ‘botó lila’ que estarà accessibles des de les principals aplicacions mòbils dels transports públics i que connectarà directament les aplicacions amb el telèfon 900900120.
Així, no serà un botó físic per a situacions d’emergència -per això ja hi ha el botó d’emergència o el 112- sinó que serà una via d’accés directe al telèfon per atendre possibles situacions de consulta, queixa o atenció psicològica i jurídica. Des del Departament han explicat, per exemple, que podria ser útil si una noia és en una parada de bus i se sent incòmoda davant d’una situació mentre espera que arribi el bus.
En qualsevol cas, s’informarà de l’existència d’aquest botó a través de cartellera al transport públic. A banda de treballar amb els operadors del transport públic també s’està treballant amb el sector del taxi, ha dit Rosich.
A més a més, també es vol estendre el sistema de parades a demanda en les rutes dels autobusos que transiten per espais poc concorreguts i es crearà una bústia virtual anònima de denúncies de violències sexuals que es pateixin o es detectin al transport públic. També hi haurà marxes exploratòries a l’espai públic per fer canvis en l’àmbit urbanístic que permetin millorar la percepció de seguretat.
Un dels eixos del pla és la transformació de l’administració pública. D’una banda, s’elaboraran nous protocols i s’actualitzaran els existents perquè les accions de prevenció siguin centrals. Això abarca des de l’abordatge de les violències als espais d’oci, passant per l’atenció policial o l’àmbit de les universitats.
En l’àmbit escolar, es crearan espais preventius com els punts liles irisats i es reforçarà la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) amb un servei d’intervenció davant possibles casos de violència masclista. Un equip especialitzat actuarà i es desplaçarà en casos d’alt impacte comunitari per donar suport tant a l’alumnat com als docents.
En l’àmbit universitari, per exemple, s’incorporarà una assignatura obligatòria sobre perspectiva de gènere al Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE).
En l’àmbit cultural, es crearà la figura de coordinació d’intimitat, que tradicionalment en els rodatges pacta les escenes més difícils o que poden generar abús, com les sexualment explícites o els nus. “És una figura que s’aplica en molts altres àmbits d’arts escèniques”, ha dit Rosich, que ha defensat “l’empenta” d’aquesta figura, que ha de permetre negociar i acompanyar què es farà, com es farà i que tothom se senti bé. “És sumament preventiva”, ha conclòs.
La consellera Verge ha assegurat que el pla s’acompanya del Llibre Blanc per a al prevenció de les violències sexuals, que fixa estàndards de qualitat de totes les actuacions. És a dir, marca les pautes comunes per al disseny, la implementació i l’avaluació de polítiques públiques. Això permetrà, ha dit, “alinear les actuacions preventives perquè deixin de ser inconnexes i puntuals”.
Una de les accions incloses al pla de prevenció de les violències masclistes són les marxes exploratòries amb que es vol analitzar l'urbanisme municipal amb perspectiva de gènere. L'objectiu es acabar elevant propostes de millora als ajuntaments perquè puguin intervenir a l'espai públic i augmenti la sensació de seguretat de les dones.
La sòcia fundadora del col·lectiu feminista Punt 6, Blanca Valdivia, explica que aquesta metodologia de l'urbanisme feminista és present a Catalunya des de 2005, però que aquesta és la primera vegada que l'administració pública "recull la importància" de les marxes i "valora el coneixement de les veïnes per treballar les violències i compartir estratègies".
Valdivia diu que més enllà de les dades objectives hi ha una percepció de les dones de l'espai públic que "les condiciona el dia a dia i fa que no surtin o canviïn els seus recorreguts". En aquest sentit, mesures com la millora d ela il·luminació, la senyalització, l'ús dels espais o el manteniment poden esdevenir clau per millorar aquestes sensacions.
El col·lectiu Punt 6 ha estat els darrers dies a Alella (Maresme) acompanyant un grup de dones de totes les edats per diferents espais del poble, amb l'objectiu d'incidir en aquesta mirada de gènere sobre l'urbanisme. Poca il·luminació en algunes places, parcs pocs integrats en la trama urbana o espais tancats amb poca visibilitat són algunes de les mancances que es van detectar.
Una de les participants, la Dolors, afirma que malgrat Alella és "un poble segur", gràcies a la mirada experta del col·lectiu feminista s'han pogut detectar mancances que per a la població general poden passar desapercebudes: "No havíem pensat que no és només un tema d'il·luminació".
L'heterogeneïtat del grup, amb dones de totes les edats, també ha permès elaborar un diagnòstic més ampli, tenint en compte les necessitats i sensibilitats de dones de totes les franges d'edat.
La Sara, una jove participant de la marxa, diu que Alella és un poble petit i que això fa que sovint no hi hagi molta gent pel carrer. Per a ella, la infrautilització dels espais és el que li genera inseguretat: "Quan et trobes amb alguna aglomeració, normalment de gent jove, no saps si passar per allà, si et miraran o et diran alguna cosa... Et fa sentir incòmode".
Amb tot, considera que és "interessant" impulsar mesures com aquesta en les que les pròpies veïnes poden participar del procés de millora dels espais. Una altra veïna, aquesta d'avançada edat, la Maria Montserrat, diu que "està molt bé" que tothom doni la seva opinió perquè "fins i tot de les coses negatives poden sortir coses positives".
En definitiva, es tracta de portar la prevenció "més enllà del que s'ha fet habitualment", defensa la directora general per a l'erradicació de les violències masclistes, Laia Rosich. "Vivim immersos en una cultura en què en tots els àmbit de la nostra vida podem impulsar accions concretes per prevenir la violència", afegeix.
En el cas de les marxes exploratòries, com la que s'ha fet els darrers dies a Alella, es vol que l'Ajuntament disposi de les recomanacions dels experts per aplicar millores, ja sigui de manera immediata, com si s'han de tenir en compte a l'hora de desenvolupar futurs planejaments urbanístics.
