Durant el primer trimestre del 2024 s’aprovarà el nou Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2024-2026. El programa impulsarà quatre grans línies estratègiques d’actuació.
Son: infraestructures de gestió de trànsit; una nova estratègia comunicativa i informativa; formació continuada al llarg de la vida dels conductors, i una nova estratègia de control de la sinistralitat.
El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha insistit que la creació d'infraestructures de gestió de trànsit, seguretat viària i mobilitat sostenible són imprescindibles per "cosir de seguretat la xarxa viària".
Segons ha assenyalat, la proposta de Trànsit preveu un programa d'inversió en els principals eixos viaris de Catalunya: l'eix pirinenc, l'eix transversal, l'eix diagonal i l'eix de l'oest. El director ha avançat que en l'eix pirinenc hi ha prevista una actuació des de la Vall d'Aran fins a Portbou, però també a les carreteres properes.
També es preveu finançar el projecte Augusta, una inversió en 200 quilòmetres de vies d'alta capacitat (AP-7, C-32, C-33, C-58, C-31), així com el projecte Scale (AP-7, AP-2, A-2), que prepararà les vies d'alta capacitat al vehicle connectat. Entre les propostes de Trànsit hi ha la instal·lació de fins a 50 càmeres amb IA per avaluar les barreges de trànsit i predir i millorar les congestions.
A banda, l'entitat veu amb bons ulls la instal·lació de sistemes intel·ligents de gestió de trànsit i control de vehicles pesants a la Jonquera i a l'Aldea; promoure rutes preferents per a ciclistes i rutes refugi per a col·lectius vulnerables, i finançar el projecte del Bessó Digital, que permetria als experts realitzar simulacions, models i prediccions de trànsit.
L'SCT també vol impulsar una nova estratègia comunicativa i informativa amb projectes per fer arribar la informació a l'interior del vehicle a través de la veu. Demanen també una informació continuada al llarg de la vida dels conductors i establir programes de formació en la renovació del permís de conduir.
Finalment, Lamiel ha destacat la necessitat de crear una nova estratègia de control de la sinistralitat de radars més diversa i des del mòbil, i estudiar la implantació d'una zona de baixes emissions interurbana a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Lamiel ha recordat que l'objectiu d'impulsar totes aquestes mesures és reduir la sinistralitat un 50% el 2030. "Estem lluny, caldrà un paquet de mesures important per aquest pla i per als pròxims anys", ha expressat.
El 2023, 150 persones han mort en 134 accidents mortals a les carreteres catalanes. En el cas dels accidents mortals, però, hi ha hagut una reducció del 16,8% respecte al mateix any. Pel que fa als ferits greus en zona interurbana, les dades de reducció són similars: el 2023 (713) hi ha hagut un descens del 8,4% respecte al 2019 (779).
Segons dades de Trànsit, el 2023 un 5% de les persones a les quals se'ls va fer el test de detecció de drogues va donar positiu, i un 65% va fer-ho al test d'alcoholèmia. El 40% de les víctimes mortals havien consumit alcohol, drogues o psicofàrmacs. A banda, durant l'any 2.195 han estat detingudes circulant sense autorització.
Els períodes amb pitjor sinistralitat han estat els mesos de juliol, amb 20 víctimes mortals, i abril, amb 17 morts. En canvi, els mesos de febrer (6 morts), maig i juny (10 morts cadascun), han estat els mesos en els quals la sinistralitat ha estat més baixa. Més concretament, el 2023 la probabilitat més alta de partir un accident mortal era el diumenge a la tarda. El 79% de les víctimes mortals en zona interurbana són homes davant del 21% que són dones.
Barcelona ha tingut un descens important en el nombre de morts a les carreteres el 2023, passant de 80 víctimes mortals el 2019 a 61, el que significa una reducció del 24%. Girona ha estat la demarcació on més ha augmentat respecte al mateix any, passant de 27 morts a 28.
Els col·lectius vulnerables, és a dir, motoristes, vianants i ciclistes, sumen gairebé la meitat (46%) de víctimes mortals a les carreteres catalanes. En concret, aquest 2023, han mort 52 motoristes, 13 vianants i 4 ciclistes. De fet, els motoristes són el col·lectiu que ha experimentat una major pujada en víctimes mortals passant de 46 el 2022 a 52 el 2023. En aquest sentit, Lamiel s’ha mostrat preocupat davant l’augment de morts de motoristes: “No podem estar satisfets amb el tema de les motos, és l’any amb més víctimes mortals des del 2019”, ha dit.
Quan se li ha preguntat per la nova mesura de la DGT d'exigir un curs als conductors de motos de cilindrada 125 amb carnet B, Lamiel ha dit que li sembla "adequada" la formació pràctica, i ha apuntat que el 2023 van morir 7 motoristes que només tenien el carnet de cotxe. "Intervenir sobre 7 persones perquè no es matin és un èxit", ha dit.
La carretera amb més víctimes mortals ha tornat a ser l'AP-7, amb 15 morts. Malgrat tot, la xifra de víctimes d'aquesta via respecte a l'any passat ha disminuït un 37,5%, quan hi va haver 24 morts. La xifra de morts d'enguany és la mateixa que la del 2019, abans de l'alliberament dels peatges. La resta de vies amb més sinistralitat són l'A-2 (8 morts), N-II (7 morts), N-340 (6 morts) i C-32, C-37 i C-55 (5 morts cadascuna).
Gairebé una vuitantena (78) de persones han mort en 77 accidents mortals als pobles i ciutats de Catalunya. El nombre de víctimes mortals representa un increment del 16,5% respecte al 2019. En els cas dels ferits greus, hi ha hagut un increment del 6,6%, passant de 911 ferits de gravetat a 971. El 38% de les víctimes mortals en zona urbana han estat vianants (30 persones), una més que al 2019.
