L'estadística del Col·legi d'Arquitectura Tècnica és un bon termòmetre per passar balanç de l'any que es tanca, però també per veure les perspectives per a aquest 2024.
Per una banda, perquè recull dades d'aquells habitatges que durant l'any passat es van acabar arreu de la demarcació. Però per l'altra, perquè també analitza les obres que es contracten; és a dir, aquelles per a les quals es demana llicència i que es preveuen engegar aviat.
D'entrada, segons recull l'estadística, durant l'any passat es van acabar 1.690 habitatges nous a les comarques gironines. Són 371 més en comparació amb el 2022 (en percentatges, un 23,09%). Tot i que l'increment és general per a totes les tipologies, sobretot aquella que destaca més són els blocs de pisos (dels 739 que es van acabar fa dos anys, es passa als 929 de l'any passat). I si es passa la lupa per comarques, aquelles on s'han acabat més habitatges nous són el Gironès i el Baix Empordà.
Durant el 2023, la rehabilitació també va anar lleugerament a l'alça. Si bé les reformes no van créixer tant com l'obra nova, durant l'any passat els arquitectes tècnics van visar-ne 1.305 arreu de la demarcació (un 5,29% més de les que s'havien acabat el 2022, quan van ser-ne 983).
Ara bé, quan es miren les previsions per a aquest 2024, les dades anticipen un canvi de tendència en comparació amb anys anteriors. Perquè mentre l'obra nova s'impulsa, les rehabilitacions van clarament a la baixa.
Durant l'any passat, arreu de la demarcació es van contractar 1.882 habitatges nous. Són més d'un 32% en comparació amb els del 2022 (quan la xifra es va situar en 1.417). La gran majoria d'aquestes obres que aviat començaran a aixecar-se són o bé cases entre mitgeres (853) o bé blocs de pisos (546).
Des del col·legi atribueixen aquest increment al fet que l'alça tant de les matèries primeres com de l'energia -tot i ser-hi- s'ha atenuat. "L'augment de preus tan elevat que va haver-hi va espantar molts promotors, i això va portar-los a aturar aquelles obres que preveien iniciar", concreta la cap de visats del col·legi, Sònia Vergés. "Ara, però, com que el preu s'ha estabilitzat, això ha propiciat que tornessin a engegar-les".
Pel que fa a compravendes, el Col·legi d'Arquitectura Tècnica d'entrada tampoc creu que els tipus d'interès (actualment, al 4,5%) acabin frenant en excés el mercat. "Veiem com en certa manera també s'han estabilitzat, i això ajuda a fer números; és el mateix que els passa als promotors, que quan hi ha continus alts i baixos costa molt preveure les despeses", concreta el president del col·legi, Antoni Bramon.
Per contra, durant el 2023 s'han contractat un 23,63% menys de rehabilitacions arreu de la demarcació. Perquè de les 1.807 amb què es va tancar el 2022, ara es passa a tenir-ne 1.380 en previsió per a aquest any. Sobretot, en aquelles comarques on més decauen s'hi troben l'Alt Empordà, la Selva i el Gironès.
El president del col·legi no amaga que la xifra els ha sobtat i que, de fet, és "baixa". Bramon admet que aquest 2024 serà l'obra nova qui ajudarà a compensar el sector i atribueix el descens de reformes a dues causes. Per una banda, la manca de crèdits per part dels bancs. Però per l'altra, i sobretot, el fet que els fons Next Generation no han funcionat com es pensava inicialment. Sobretot, aquells programes d'ajudes referents a rehabilitacions d'edificis.
I aquí, novament, l'estadística serveix per exemplificar fins a quin punt aquestes subvencions s'han quedat curtes. En aquest cas, amb les dades de l'Oficina Tècnica de Rehabilitació (creada per gestionar els dons derivats dels ajuts europeus). Al novembre, quan es va acabar la primera convocatòria, arreu de Catalunya el col·legi havia gestionat 261 expedients de rehabilitació, que feien referència a 1.762 habitatges. I d'aquests, tan sols 40 expedients i 294 habitatges eren de les comarques gironines.
Antoni Bramon admet que "les expectatives que hi havia" amb els Next Generation no s'han acabat traslladant en obres de reforma. El president recorda, però, que el programa s'ha allargat fins al juny i confia que des d'ara i fins aleshores les xifres millorin. En aquest punt, la cap de visats també explica que, a diferència d'abans, el fet que ara es permeti a les comunitats de veïns rebre part dels diners com a bestreta abans no s'acabi l'obra pot contribuir a "generar confiança".
