En directe: Selecció musical

El relleu d'un dels angelets renaixentistes, amb part de l'arcada i el pany de muralla del segle XIV. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La troballa s'ha fet al número 19 del c/ Argenteria, testimoni no només del llegat medieval de Girona, sinó també l'evolució i els canvis que va patir la muralla al llarg dels segles amb el creixement de la ciutat.

El pany de muralla va aparèixer durant les obres de rehabilitació per convertir l'antic local en una botiga.

La muralla es va construir durant la segona meitat del segle XIV, per ordre del rei Pere III El Cerimoniós, qui va manar fortificar els diferents burgs que havien crescut fora els murs de la Força Vella.

En aquesta part de l'Argenteria, aleshores hi havia el barri de l'Areny. Fins ara, tot i tenir constància documental del recorregut de la muralla, només se n'havia pogut localitzar un tram físic. Va ser l'any passat, durant unes altres obres a l'edifici situat al número 23 del carrer. És a dir, a tocar d'on ara ha aparegut aquest nou pany.

L'arqueòloga Maribel Fuertes precisa que aquest llenç de muralla baixmedieval té un gruix d'uns 2 metres i mig i s'estima que tenia una alçada aproximada d'uns 12 metres. El tram que les obres han permès posar al descobert té 5,20 metres d'amplada, si bé això només es pot apreciar a la part superior (que és on s'ha conservat tota).

I és que amb posterioritat, ja al segle XVI, aquest llenç de muralla va canviar pràcticament del tot. Aleshores, el mur medieval s'havia aprofitat per recolzar-hi cases, que es començaven a obrir al riu. Va ser llavors quan s'hi va fer un esvoranc per retallar-hi una finestra, i el forat es va reforçar amb una arcada de pedra rebaixada de tipologia renaixentista.

L'arcada renaixentista s'estén a banda i banda del pany de muralla. Data de l'últim quart del segle XVI, com apareix escrit a la inscripció gravada a la dovella central. En concret, s'hi pot llegir: 'SE 1577 PO + SA IHS' (Es posa al 1577. Jesús).

Allò que en destaca, a més, són les dues figures ornamentals que es van posar a banda i banda: dos querubins en relleu (amb la cara d'un nen i unes ales). L'arqueòloga explica que un i altre presenten lleugeres diferències, com ara la forma del rostre, cosa que porta a pensar que "buscaven donar-los una personalitat pròpia".

Maribel Fuertes concreta que aquests angelets, típicament renaixentistes, són una herència procedent d'Itàlia (on allà se'ls coneixia com a 'putis', que traduït al català significa 'nens'). "Donatello serà un dels precursors que farà que aquests angelets siguin elements ornamentals, en una moda que s'estendrà per tot Europa i que aquí va arribar molt tímidament", diu l'arqueòloga.

"A Girona no tenim edificis renaixentistes, però sí detalls arquitectònics com aquest", precisa Fuertes. Sobretot, però, d'aquests angelets se n'han trobat en finestres i no en arcades.

Ara, tant les restes de la muralla medieval com l'arcada i els dos querubins renaixentistes s'han integrat a l'Òptica del Bulevard Argenteria, la botiga que ha obert als baixos de l'edifici. Les seves propietàries, Dolors Redondo i Marta Font, expliquen que quan van agafar el local, les parets estaven tapades amb pladur.

"Sabíem que aquí al costat s'havia trobat un pany de muralla, i vam començar a tirar el pladur allà on intuíem que podia ser-hi; la nostra sorpresa, però, va ser que a més de la muralla, també van aparèixer l'arcada i els angelets renaixentistes", explica Redondo.

Després de documentar i catalogar la descoberta, ara les dues propietàries es mostren satisfetes de preservar-la. "Estem molt emocionades, ens encanta poder compartir amb tots els gironins un tros de la història de la ciutat", hi afegeix Font. La troballa es presentarà oficialment aquest vespre, en un acte privat que es farà a l'òptica de l'Argenteria.