Els resultats de català i castellà dels alumnes de 4t d'ESO a les proves de competències bàsiques continuen a la baixa un any més, però milloren en anglès i matemàtiques.
Els resultats en llengua catalana es van situar en els 72,3 punts, 1,8 punts menys respecte a l'any anterior, mentre que en llengua castellana van caure fins als 71,6 punts (3,6 punts menys).
A 6è de primària, els resultats milloren lleugerament en català, amb 72,7 punts de (0,2 punts més); a llengua anglesa, amb 77,8 punts (0,9 més), i a matemàtiques, amb 73,6 (2,5 punts més).
Per contra, a l'últim curs de primària empitjora la llengua castellana, que cau fins als 71,2 punts (1,9 punts menys) i medi natural, que baixa fins als 71,6 punts (1,2 punts menys).
En el cas de les proves de cientificotecnològica, que es fan a l'últim curs de secundària, els resultats han millorat. En aquest cas, la mitjana va ser de 68,7 punts, 5,1 punts per sobre de les últimes proves. Una dada que, més enllà de millorar, és la més elevada des que es va començar a avaluar aquesta competència l'any 2016.
A l'últim curs de l'ESO també van repuntar les proves en anglès i matemàtiques. En el cas de la llengua anglesa, els resultats van repuntar fins als 73,9 punts de mitjana, 5,5 punts per sobre dels resultats de l'any anterior, situant-se així més a prop dels nivells previs a la pandèmia, quan els resultats, entre el 2018 i el 2019, estaven lleugerament per sobre dels 74 punts de mitjana.
Pel que fa a les matemàtiques, els resultats se situen en els 62,3 punts de mitjana, 2,2 punts per sobre dels de l'any passat. Tanmateix, continuen lluny de les dades d'anys anteriors, en què se situaven entre els 68 i 70 punts.
El president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega, ha admès aquest dimecres que els resultats "no són òptims", però ha subratllat que "marquen la reversió de la tendència a la baixa" de les puntuacions. En aquest sentit, Vega ha destacat que la lleugera millora és rellevant perquè els centres han millorat "en bloc", fet que, segons ha dit, és una mostra que el sistema educatiu és "equitatiu".
Educació ha indicat que els àmbits on cal millorar "especialment" cada bloc competencial són les llengües catalana i castellana i les matemàtiques. En el cas del català i el castellà, que a 4t d'ESO ha caigut al nivell més baix dels últims nou anys, el departament ha admès que són les competències que "més costen de remuntar" perquè hi juga un paper important l'entorn familiar.
"Si l'alumnat no té accés a la lectura, tindrà més dificultats, i això s'accentua als centres de complexitat" ha avisat el secretari de transformació educativa del departament, Ignasi García Plata.
Així, segons les dades publicades pel Consell, més d'un 17% dels alumnes acaba la primària sense tenir una competència mínima en català i castellà, és a dir, se situen en el què s'anomena "nivell baix d'assoliment".
El gruix d'alumnes se situa en el nivell mitjà-alt, amb un 35,% del total a la llengua catalana i un 37% a la llengua castellana. En el cas de l'ESO, tant en llengua catalana com castellana ha incrementat el percentatge d'alumnes amb un nivell baix d'assoliment respecte de l'any passat, amb un 14,2% en català i un 15,1% en castellà. De nou, el gruix més gran d'alumnes se situa en el nivell mitjà-alt, amb un 40,9% del total d'alumnat en el cas de la llengua catalana, i un 38,2% en el castellà.
De les dades en competències lingüístiques també destaca que, en el cas dels alumnes de 6è de primària, tenen millors competències en la comprensió oral i l'expressió escrita en llengua castellana que en catalana. En el cas de la comprensió oral en castellà, la mitjana va ser de 81,8 punts respecte de 79,9 en català, i en l'expressió escrita va ser de 67,5 punts de mitjana en llengua castellana, respecte de 65,6 en llengua catalana. En la comprensió lectora els alumnes de l'últim curs de primària van obtenir una millor mitjana en català (75,5) que en castellà (72,5).
En el cas de les matemàtiques, el nombre d'alumnes amb un nivell baix a les proves de 6è de primària va ser d'un 12,5% del total, el que suposa una millora respecte de les anteriors proves, quan el percentatge va ser d'un 16,5%. A 4t d'ESO la situació és més preocupant, ja que, malgrat la lleugera millora pel que fa a la mitjana global, un 24,4% dels alumnes va obtenir un nivell d'assoliment baix, mentre que només un 15,5% va assolir un nivell alt.
Per sexes, les noies obtenen millors resultats que els nois en català, castellà i anglès, tant a sisè de primària com a 4t d'ESO. Al final de l'educació primària, les nenes sumen 4,2 punts sobre 100 més que els nens en llengua catalana, 3,1 més en llengua castellana i 3,7 punts més en anglès. I al final de l'educació secundària, la diferència és de 4,6, 4,7 i 3,2 punts respectivament.
En matemàtiques, els nois demostren tenir més competències sumant 3,7 i 5,2 punts més que les noies a sisè de primària i 4t d'ESO respectivament. En coneixements de medi natural, els alumnes de 12 anys estan per davant de les seves companyes de classe per 0,5 punts, i els de 16 també superen les alumnes de la seva edat en matèries cientificotecnològiques per 2,3 punts.
Les tendències de domini de les noies en idiomes i dels nois en matemàtiques i matèries científiques i tecnològiques són una dinàmica que es repeteix any a any a les proves del departament d'Educació.
El departament ha admès que, malgrat el repunt en algunes competències, els resultats "no són satisfactoris". En aquest sentit, García Plata ha afirmat que és necessari "focalitzar" els recursos i les mesures de reforç en totes les competències lingüístiques, i també en les matemàtiques, i ha posat sobre la taula la necessitat "d'identificar" les estratègies dels centres amb millors resultats.
"Identificar les bones pràctiques que existeixen als centres té un paper transcendent, perquè a partir d'aquí podem crear espais de transferència d'aprenentatges i crear xarxa", ha indicat García Plata.
Al seu torn, el president del Consell ha lamentat que el sistema educatiu "no s'havia trobat abans" en una situació com l'actual pel que fa als resultats de les proves. "En anteriors situacions de crisis la recuperació havia sigut relativament ràpida, però l'efecte -de la pandèmia- ha sigut tan crític que la recuperació és molt més lenta del que prevèiem i se'ns fa difícil estimar el temps de recuperació", ha indicat.
Amb tot, el secretari de transformació educativa del departament, Ignasi García Plata, el secretari ha confirmat la voluntat del departament de mantenir les proves. "Fem una aposta per continuar avaluant curs a curs, perquè aporta informació a cada centre sobre la situació dels seus alumnes. És cert que fer això comporta el risc de poder ser criticats, però creiem que per transparència i pel valor de l'avaluació és imprescindible fer-ho", ha subratllat.
