L'informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu del 2022 recull en les seves observacions un pagament indegut d'almenys 167,56 milions d'euros per part del departament de Drets Socials entre el 2016 i el 2024.
7,17 milions es corresponen a expedients prescrits. D'aquests, la Sindicatura ha detectat que 4,7 milions són prestacions de la DGAIA a extutelats que no s'haurien d'haver abonat entre 2019 i 2022.
En general, del volum de les prestacions que va pagar el 2022 el departament, el 43% fan referència a la renda garantida i el 40% a prestacions de la Llei de Dependència.
Pel que fa als casos assenyalats com a pagaments indeguts entre el 2016 i el 2024, constata que el tractament d'aquests representa una càrrega administrativa important i dificulta la gestió ordinària de la prestació, alhora que comporta costos també per a les persones beneficiàries. De fet, aquesta quantitat detectada ara és una estimació perquè hi ha molts expedients encara per revisar.
L'ens fiscalitzador conclou que no s'ha fomentat una cultura de regularitat i transparència pel que fa a les activitats finançades amb els fons públics, ni un marc que garanteixi els principis ètics i de bon govern d'imparcialitat, integritat i objectivitat en la gestió dels recursos. La Sindicatura posa en relleu "debilitats importants" que afecten negativament l'eficàcia, l'eficiència i l'economia de la gestió del conjunt de prestacions econòmiques.
L'informe remarca que hi ha risc de conflicte d'interès en la gestió i supervisió d'algunes prestacions externalitzades a un conjunt d'entitats col·laboradores sense ànim de lucre, per a l'activitat de les quals no s'ha garantit un marc regularitat i transparència. Assenyala fets que podrien ser perseguibles de forma administrativa i judicial.
La Sindicatura constata que la definició de la població que pot rebre una prestació presenta mancances importants, això deixa fora molta gent. A més, considera que la quantia destinada a les prestacions econòmiques és insuficient i creu que el volum de recursos necessaris s'estima en prop del doble de l'assignat per donar resposta a la pobresa extrema a Catalunya.
També critica els temps dilatats en la gestió de les prestacions, la manca de mecanismes de seguiment i control i la inexistència d’un marc de supervisió que garanteixi que es protegeix l’interès general.
En general, l'òrgan fiscalitzador destaca que el mapa de prestacions és excessivament complex, i creu que algunes prestacions podrien fusionar-se sense que això afecti la seva intensitat protectora.
L'informe també adverteix que no s’observa una coherència adequada amb les intervencions al territori per part d’entitats locals, que concedeixen prestacions dirigides a donar resposta a situacions d’emergència. També observa una manca d'equitat territorial en l'accés a les prestacions per part de les persones en situació de pobresa, en termes de municipis.
D'altra banda, remarca que la introducció a Catalunya de l’ingrés mínim vital, de competència estatal, no ha suposat una reducció del nombre de titulars de la renda garantida de ciutadania.
La Sindicatura recomana buscar un millor encaix entre els objectius, que considera poc definits, i la planificació de la política pública; adaptar el text normatiu i el mapa de prestacions, excessivament complexos; promoure mecanismes proactius d’identificació de la població objectiu; resoldre les mancances i limitacions que presenten els sistemes d’informació i, per tant, l’entorn de control, i implementar procediments de revisió i control efectius i eficients.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha atribuït els pagaments indeguts detectats per la Sindicatura de Comptes a la manca de digitalització i de recursos, i nega malversació.Ha explicat que la majoria de casos són de la Renda Garantida de Ciutadania.
La consellera diu que el gruix del problema és un model de gestió "que no s'ha dimensionat correctament". "Si no tens les eines digitals adients i fas una gestió basada en manualitats, doncs molt ràpidament pots tenir un volum de sol·licituds que no pots gestionar de manera àgil amb el personal que tens, i això fa que moltes vegades que es generin els pagaments indeguts", ha argumentat.
"El gruix de les incidències no és per una malversació ni molt menys, és per no tenir prou mans per fer actualitzar amb l'agilitat necessària les prestacions, i no tenir la informació per ajustar aquella prestació a quan el fet es produeix", ha explicat.
La solució, ha continuat, passa per tenir un bon sistema digital, gestionar les prestacions en base a dades i tenir equips "ben tecnificats i ben compassats perquè puguin reaccionar". El departament ja està en aquest camí i està implementant eines digitals per interconnectar bases de dades que permetin fer una gestió automàtica. Ha posat d'exemple les pensions no contributives, que trigaven 400 dies a ser tramitades el 2021 i ara, 18.
Les prestacions, ha dit, s'han d'ajustar de manera automàtica a la nova realitat dels ciutadans sense que aquests hagin d'aportar documentació. Amb una base de dades ben dissenyada que s'ajusta automàticament es redueixen les incidències. "És l'àmbit de la gestió automatitzada en base a les noves tecnologies, i també tenir els marcs legals que et permetin fer aquesta gestió automatitzada", ha dit la consellera.
En aquest sentit, sobre la Renda Garantida, que és on hi ha el gruix del problema, ha explicat que s'ha posat en marxa tot un model de gestió per fer creuaments mensuals "que redueix moltíssim la incidència de pagaments indeguts". Ha indicat que quan es detecten, són molt petits i pràcticament es tramiten de manera semiautomàtica, però no es poden eliminar del tot fins que no hi hagi una nova llei de la renda garantida que permeti una gestió automatitzada.
