Un equip format per membres del Grup de Recerca en Geologia Aplicada i Ambiental de la UdG i del Grup de Recerca en Riscos Naturals de la UAB ha descobert una història "única i complexa" en l'origen de les basses de l'Albera.
Segons informa la Universitat de Girona en un comunicat, l'estudi s'emmarca dins del projecte amb finançament estatal AquiPondSys (PID2023-147186OB-100) amb fons Feder, que, a banda d'aportar una visió innovadora sobre l'evolució del paisatge granític, obre línies noves de recerca per entendre la formació, la dinàmica hidrogeològica i el funcionament ecològic d'aquestes basses.
A través de tècniques de geofísica de tomografia de resistivitat elèctrica, una pràctica que permet investigar el subsol, els investigadors han descobert que les basses estan connectades amb zones profundes de granit alterat, que poden arribar fins als 170 metres de profunditat. Aquestes zones coincideixen amb fractures i amb punts termals actius, un procés conegut com a hipogènic. És a dir, per l'acció d’aigua calenta procedent de l'interior de la Terra que va dissoldre i alterar el granit, creant cavitats subterrànies que posteriorment van aflorar a la superfície.
A diferència de la creença anterior, que atribuïa l'origen de les basses a l'erosió superficial causada per l'aigua de pluja o rieres, aquest procés hipogènic implica una interacció entre fluids hidrotermals i la roca granítica.
Aquesta dinàmica, que combina l'activitat tèrmica i tectònica amb l'alteració del granit, és el que fa que l'origen de les basses de l'Albera sigui únic al món.
