El protocol del Departament de Salut per lluitar contra la infecció activa d'hepatitis C en persones que s'injecten drogues està donant resultat.
Un estudi entre usuaris de centres de drogodependències mostra una infecció activa en el 18% de les persones, mentre que altres estudis fets durant els anys 2017 i 2018 situaven aquesta infecció entorn del 60%.
També s'ha reduït el percentatge de persones que desconeixien que havien estat exposades al virus, del 18,5% al 16,7%, potencialment atribuïble en les reduccions de les barreres al diagnòstic.
L’estudi REDAN de monitoratge del VIH i VHC en usuaris de Centres de Reducció de Danys, implementat durant l’any 2024 i principis del 2025, ha identificat que el 57% d'aquestes persones han estat exposades al VHC.
L’estudi, coordinat pel Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, indica que aquesta dada representa un descens significatiu respecte al 74% d’exposició registrat en l’edició anterior (REDAN 2019) i suposa la xifra més baixa documentada en els darrers 15 anys en aquesta població.
La Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (SGAVIHV) de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut va desplegar un protocol específic als Centres d’Atenció i Seguiment de les drogodependències (CAS) per facilitar l’accessibilitat al diagnòstic i tractament de les persones amb una addicció. Des de la seva implementació el 2021, s’han optimitzat els circuits de tal manera que el 51% no requereixin cap visita hospitalària, i que gairebé 9 de cada 10 centres poden dispensar el tractament directament.
Com a servei complementari a aquests circuits, hi ha una Unitat Mòbil de Cribratge, posada en funcionament en col·laboració amb Creu Roja, que ha estat clau per arribar a persones fora del sistema sanitari. Entre el 2021 i 2024, s’han cribrat pel virus de l’hepatitis C 1.410 consumidors de drogues, de les quals un 8% presentaven infecció activa. També han fet actuacions específiques amb persones sense sostre des de 2022, cribrant 611 persones i detectant una prevalença d’infecció pel VHC de l’1% i del VHB del 2%.
Amb l’aparició a mitjan dècada passada dels Antivirals d’Acció Directa amb una alta eficàcia curativa, el Programa de Salut Penitenciària de l'Institut Català de la Salut (ICS) va promoure que els Equips d’Atenció Primària Penitenciaris s’encarreguessin del diagnòstic i tractament dels pacients infectats en el mateix centre penitenciari amb l’assessorament i supervisió d’especialistes hospitalaris. Aquesta estratègia ha estat un èxit, ja que ha permès identificar i tractar a pràcticament tots els pacients de tal manera que la prevalença d’infecció actual és 0,4% (era del 10,1% l’any 2016) generada majoritàriament per les noves persones que ingressen i que estan infectades. L’any 2024 s’hi van tractar 55 persones.
Gràcies a les adaptacions del sistema sanitari s’han assolit aquests resultats que posen de manifest la importància d’una estratègia de salut pública basada en la proximitat, la rapidesa diagnòstica i l’adaptació als perfils amb major risc, sense oblidar la inclusió social com a eix transversal de la resposta sanitària, diu Salut.
En el marc d’un projecte pilot iniciat el 2022, a tota la ciutat de Barcelona s’ha desplegat una estratègia de cerca activa de casos ocults d’infecció pel VHC als 52 equips d’atenció primària de la ciutat. Aquesta acció s’ha basat en la revisió sistemàtica dels registres sanitaris, així com en la consulta individualitzada de les històries clíniques de persones amb diagnòstic de VHC sense tractament registrat.
Fins al desembre de 2024, s’ha revisat un 85% de les 5.948 persones identificades amb un diagnòstic d’hepatitis C. Des de l’inici d’aquest pilot s’han tractat a 597 persones, de les quals el 25% van iniciar tractament gràcies a aquesta intervenció.
Aquesta experiència, fonamentada en l'explotació de les dades dels sistemes d’informació sanitària de Catalunya, evidencia el rol clau de l’atenció primària en la identificació i tractament de persones amb VHC entre la població general. Després dels resultats positius i la bona valoració del pilot per part dels professionals de primària, el projecte s’estendrà progressivament a la resta del territori amb l’objectiu d’avançar cap a l’eliminació de l’hepatitis C com a problema de salut pública abans del 2030.
A més a més, el Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C continua sent una eina fonamental a Catalunya. Només el 2024 es van tractar 1.105 persones i, des de 2015, més de 30.000 persones han rebut tractament amb antivirals d’acció directa.
Avui dilluns 28 de juliol, Catalunya se suma un any més a la commemoració del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques, una iniciativa promoguda per l’Organització Mundial de la Salut i que enguany té el lema “Analitzem-ho. Entenguem què passa. Actuem”.
L’objectiu d’aquesta jornada és conscienciar sobre la importància de prevenir, diagnosticar i tractar les hepatitis víriques, que continuen sent una de les principals causes de càncer de fetge i provoquen encara 1,3 milions de morts anuals a tot el món.
A Catalunya, tot i els avenços assolits en l’accés al diagnòstic i al tractament, el virus de l’hepatitis C segueix sent un repte especialment entre determinades poblacions vulnerables com els usuaris de drogues, col·lectiu clau per avançar cap a la microeliminació de la malaltia.
