Per primera vegada, el Fòrum del Patrimoni Marítim de la Mediterrània tindrà lloc en dos municipis, l'Escala i Sant Feliu de Guíxols, i durarà 4 dies, del 17 al 20 de setembre.
El paper dels museus marítims i la seva contribució en el benestar, l'educació i la salut de les persones; la creació d'una xarxa europea de ciutats relacionades amb el patrimoni de la sal, i la reivindicació de l'art de navegar a vela llatina com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco són els eixos principals de la 30a edició de l'esdeveniment.
Aquest any és organitzat pel Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala i el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols. Tots dos formen part de l'Associació dels Museus Marítims de la Mediterrània (AMMM), una entitat sense ànim de lucre que treballa per garantir la preservació de la història i la cultura marítima, i perquè la seva interpretació s'ajusti als estàndards professionals.
S'oferiran xerrades i activitats que permetran a professionals catalans i internacionals reflexionar sobre la relació directa del patrimoni i els museus marítims amb la societat i quina incidència tenen. Posaran en comú projectes relacionats amb alguns dels objectius de desenvolupament sostenible impulsats per les Nacions Unides; estudiaran propostes que han contribuït a convertir els museus en actius que afavoreixen la salut i el benestar de les comunitats a partir d'una educació de qualitat, i també abordaran el concepte de treball en xarxa per part dels diferents museus i institucions que formen part de l'AMMM a la riba del Mediterrani.
Amb l'eslògan 'Navegant cap a un futur sostenible', el Fòrum pretén ser un punt de trobada i de debat, amb els museus i el patrimoni marítim com a principals protagonistes. Comptarà amb la participació d'una seixantena d'experts i professionals procedents d'onze països (Espanya, Itàlia, França, Noruega, Polònia, Croàcia, Eslovènia, Portugal, Montenegro, Turquia –que torna després d'un temps d'absència– i Grècia –que s'incorpora–) i arriba un any després de l'edició de 2024, que va tenir lloc a la localitat portuguesa de Sesimbra.
El Fòrum coincidirà amb la 28a Festa de la Sal de l'Escala, i servirà per donar a conèixer no només aquesta celebració, sinó també el patrimoni relacionat amb la sal, estès a d'altres indrets d'Europa. L'estada a Sant Feliu de Guíxols permetrà presentar 'El Salvament Marítim', un conjunt patrimonial únic a la Mediterrània construït a finals del segle XIX.
La programació del Fòrum s'ha fet aquest dimarts a la sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona amb la participació del vicepresident i diputat de Cultura, Jordi Camps; l'alcalde de l'Escala i diputat de la Diputació de Girona, Josep Bofill; l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols i també diputat de la Diputació de Girona, Carles Motas, i la vicepresidenta de l'Associació dels Museus Marítims de la Mediterrània, Lurdes Boix.
Durant quatre dies, l'Escala i Sant Feliu de Guíxols acolliran nombroses xerrades, a part de diverses activitats paral·leles dirigides als participants del Fòrum. S'inaugurarà amb un acte institucional el 17 de setembre al matí al Museu d'Història - Monestir de Sant Feliu de Guíxols, abans d'una primera ponència introductòria a càrrec d'Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona. Professionals de Croàcia, Itàlia, Portugal i Montenegro, i també membres del Museu de la Pesca de Palamós i de la Universitat de Girona, lideraran diverses sessions que abordaran la funció dels museus, les ciències marítimes i el patrimoni com a eines educatives transversals.
El paper de les tecnologies emergents, els anomenats vaixells verds, la construcció naval en fusta i d'embarcacions elèctriques i la relació entre els humans i el medi ambient, entre altres temes, compartiran jornada amb una sessió dedicada a reivindicar la inscripció de l'art de navegar a vela llatina i al terç com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.
La salut i el benestar, així com la seva connexió directa amb els museus i el patrimoni marítim, seran l'eix conductor del segon dia del Fòrum, encara a Sant Feliu de Guíxols. Alguns dels punts més destacats del programa són les càtedres universitàries i la seva relació amb els museus marítims; les activitats dirigides a les persones jubilades del barri del Serrallo de Tarragona; les cultures marineres compartides; la cuina tradicional, i el paper de la dona relacionat amb la gastronomia i la sostenibilitat, temes que desenvoluparan ponents procedents de la Universitat de Girona, del Museu del Port de Tarragona, de l'AMMM i també d'altres països com ara França i Croàcia.
El 19 de setembre l'activitat es traslladarà a l'Escala, on es debatrà sobre patrimoni immaterial i comunitats sostenibles, amb un gran protagonisme per a la sal. Davide Gnola, del Museu de la Marina de Cesenatico, a Itàlia, oferirà un altre punt de vista sobre l'art de navegar a vela llatina i al terç i la candidatura per ser Patrimoni Cultural Immaterial, mentre que Emmanuel Petrakis, del Museu Marítim de Creta, reflexionarà sobre la civilització minoica. El paper de la dona en la indústria de la salaó del peix, les mines de sal de Wieliczka, la muntanya de sal de Cardona i el Festival de la Sal de Cervia (Itàlia) també tindran cabuda en aquest tercer dia, amb ponències d'experts italians, polonesos i grecs, entre altres nacionalitats.
Les conclusions del Fòrum d'aquest any i la presentació de l'edició de l'any vinent arribaran el dissabte 20 de setembre. L'última jornada també comptarà amb algunes activitats paral·leles, com ara una visita a la casa de pescadors Can Cinto Xuà i a l'Alfolí de la Sal de l'Escala, i la participació en diversos actes de la 28a Festa de la Sal, al mateix municipi.
Els dies anteriors, els participants també podran visitar el jaciment arqueològic d'Empúries, conèixer el conjunt patrimonial del Salvament Marítim de Sant Feliu de Guíxols i gaudir d'un concert de piano i tenora a l'Ermita de Sant Elm, a part d'assistir a la presentació de l'embarcació Francisca, de Calafell, la rèplica d'una històrica embarcació que ha dut a terme l'associació Patí Català i Vela Llatina d'aquesta localitat tarragonina. L'original es va construir el 1915 i va estar activa fins a la dècada dels cinquanta del segle passat.
