Dels 7 guardons que integren la família dels Premis Literaris de Girona, i com ja és habitua, ja s'havien desvetllat els guanyadors del Prudenci Bertrana de novel·la, el Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola d'assaig i el Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Ahir dimarts al vespre, a aquesta llista s'hi han sumat els nous noms propis de l'Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el Lletra al millor projecte digital per a la lectura i la literatura en català.
Aquest 2025, l'escriptor gironí Pep Prieto s'ha endut el 58è Prudenci Betrana -dotat amb 30.000 euros- per una novel·la que reconstrueix una infantesa marcada pel dol, la por, la bellesa i l'amor incondicional cap a la seva àvia. 'Rosita' beu directament de l'experiència vital de Prieto, combinada amb ficció, en un exercici d'autodescobriment que també li serveix a l'autor per "ressuscitar literàriament" la seva àvia, qui va cuidar-lo de petit i amb qui vivia, i reivindicar-ne el paper de "refugi emocional".
El 48è Premi Miquel de Palol de poesia, dotat amb 6.000 euros, ha recaigut a la barcelonina Laia Llobera amb el recull 'Saur'. L'autora ha assenyalat que per a ella guanyar el premi "és un honor tenint en compte els grans poetes del jurat". Llobera ha explicat que 'Saur' és un viatge en el temps a l'Occitània del segle XII i ha revelat que el títol -el color de l'or envellit- és un homenatge a aquell "tresor" que li trasllada l'Occitània medieval.
L'escriptor barceloní Ramon Solsona s'ha erigit amb el 46è Premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros. Solsona, que ja havia guanyat anteriorment el Bertrana de novel·la, suma ara aquest nou guardó de la família literària de Girona amb 'Dones migpartides'. Un assaig que s'endinsa en aquelles narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d'una dictadura que no tan sols va migpartir la societat, sinó que a algunes d'elles també va condemnar-les al silenci.
La mestra de secundària Marta Minguella s'ha emportat el 40è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil per 'Assassinat a Highburn'. Aquest és, de fet, el primer relat que escriu Minguella, que té 30 anys. L'autora ha explicat que "el detonant" del llibre va ser la imatge d'un castell irlandès que li va sortir per internet i que li va semblar interessant.
D'entre els guardons que s'han desvetllat, el quart Aurora Bertrana de traducció també ha recaigut en un gironí. L'empordanès Eusebi Ayensa ha guanyat el guardó, dotat amb 6.000 euros, per la traducció íntegra de la poesia del grec Konstandinos P. Kavafis. Ayensa s'ha imposat als més de 700 títols traduïts al català durant el 2024, que el jurat ha valorat. No és l'únic premi que la seva traducció de Kavafis ha rebut, perquè aquest 2025 també se li ha concedit el premi Crítica Serra d'Or per l'obra.
El 31è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, que s'escull per votació popular, ha distingit 'Mon chery go home' de la compositora mallorquina Maria Jaume i el grup Fades, també balear. El guardó l'organitzen conjuntament la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio amb la col·laboració de la Revista Enderrock, i el públic escull el tema guanyador d'entre vuit finalistes escollits per un jurat.
Els artistes han agraït un premi que "reconeix les cançons com a peces literàries". El component de Fades, Ferran Pi, ha volgut reivindicar estils com el rap on "la mètrica és tan important com la poesia" i ha destacat que és una proposta "propera als joves", que pot atraure aquest públic a la literatura.
El Premi Lletra, dotat amb 4.000 euros i una residència literària digital a la UOC, se l'ha endut el projecte 'Lecturistes', de Laia Bonjoch i Sergi Purcet. El guardó s'atorga a la millor proposta de projecte per afavorir la lectura en català i la literatura en entorns digitals.
'Lecturistes' beu directament d'un projecte que Bonjoch i Purcet van iniciar el 2020 a instagram, anomenat @elsbookhunters, amb intenció de difondre la passió per la lectura i la literatura en català, i que s'ha estès a d'altres xarxes socials. Ara, amb 'Lecturistes', el tàndem proposa dur a terme deu entrevistes a llibreters i bibliotecaris d'arreu del país, que es difondran a través del seu pòdcast 'Llegiu, que el món s'acaba!' (i que està disponible tant a instagram com a youtube).
La gala de lliurament dels Premis Literaris de Girona a l'Auditori s'ha convertit també en un "homenatge solidari" cap al País Valencià i els estralls de la dana. "Fa gairebé un any, la gota freda que es va emportar tantes vides també es va endur molts llibres i va afectar de ple el món editorial", ha dit la presidenta de la Fundació Bertrana, Mariàngela Vilallonga.
Per això, damunt l'escenari s'han representat cascades de pàgines de llibres -coberts amb aigua virtual- i s'han seleccionat fragments d'autors valencians que s'han llegut durant l'acte. En paral·lel, l'acte també ha volgut homenatjar els Premis Octubre, que aquest 2025 no es convocaran, i mostrar "la nostra solidaritat amb uns guardons que van néixer darrera dels nostres", ha conclòs la presidenta.
