En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio emissió en directe:

El coordinador de Les Bernardes assenyala les intervencions de da Vinci. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

"Per primera vegada a casa nostra, a les comarques gironines, tenim una obra feta a dues mans entre Leonardo da Vinci i un dels seus deixebles, Cesare da Sesto", ha remarcat el coordinador de Les Bernardes de Salt, Robert Fàbregas.

Es tracta d'un dibuix en sanguina datat entre finals del segle XV i principis del XVI, on da Vinci va intervenir en elements com la cara, el vel i la part esquerra del cos. També va afegir anotacions amb la seva escriptura peculiar, perquè escrivia a la inversa i les anotacions són llegibles a través d'un mirall

El coordinador de Les Bernardes ha destacat que la peça, procedent d'una col·lecció privada, forma part de la secció dedicada als "mestres" del discurs expositius de la Casa de Cultura i que es renova cada mes.

A la mateixa sala, els visitants hi poden veure un documental que contextualitza la importància de la peça i el procés per certificar-ne l'autoria, a més de reproduccions dels Còdexs Madrid I-II, uns manuscrits de Leonardo da Vinci per comprovar que la lletra que hi ha a l'obra és, efectivament, la de l'artista.

La peça no està restaurada i això impedeix que la lletra brilli en tota la seva esplendor. Tot i això, Fàbregas ha agraït al col·leccionista privat la cessió gratuïta, que permet acostar l'art universal a la ciutadania sense cost.

L'obra es pot visitar durant el recorregut de la mostra 'El camí més solitari', el tercer i darrer cicle d'exposicions 'En terres salvatges' i que es podrà visitar des del 19 de setembre fins al 20 de desembre. L'entrada és gratuïta.

L'exposició explora el concepte del "viatge" cap a la pau interior i la fascinació cap a la natura, tot i que en alguns casos acaba "de forma tràgica". Inspirada en figures com Henry David Thoreau i el seu llibre 'Walden', inclou fotografies del fotògraf francès Dan Ramaën. També explica el procés de creació del projecte 'Walden Woods', dedicada a l'herència de Thoreau i que va aconseguir preservar l'entorn del llac. L'audiovisual concreta la implicació del músic Don Henley, integrant del la banda Eagles, en la mobilització per salvar el paratge.

La mostra avança cap a un espai que aborda la solitud i la llum i l'obra amb referències a la pel·lícula 'Perfect Days', de Wim Wenders. S'hi mostren fotografies de Donata i Wim Wenders que evoquen el 'Komorebi', l'expressió japonesa de la llum solar que brilla a través de les fulles dels arbres. Al bell mig de la sala, hi ha un imponent jardí de pedres, evocant els jardins zen japonesos.

A la primera planta, el públic podrà resseguir les històries reals d'Alexander Supertramp i Everett Ruess. Van ser dos joves influïts per les lectures de Thoreau i Tolstoi que van emprendre viatges cap a la natura buscant la llibertat i l'autodescobriment. Supertramp, conegut per la seva odissea narrada a 'Into the Wild', va morir en un autobús abandonat a Alaska. A Les Bernardes s'hi pot veure una rèplica feta a escala a Madrid d'aquest bus, que es va haver de retirar del seu lloc original per la peregrinació perillosa de persones que hi volien anar fascinades per la història i la pel·lícula.

Ruess, menys conegut a casa nostra, va desaparèixer quan tenia 20 anys al desert d'Arizona on havia anat amb un cavall i un gos per viure a la natura. Va deixar enrere un llegat precoç i ampli de poesia i cançons.

Les Bernardes també exposa llibres que van marcar la infància de Walter Benjamin i proposa una mena de "joc" amb els retallables fets a escala humana.

Al segon pis, l'exposició canvia de to amb il·lustracions de la jove artista Nora Lledó. Fàbregas ha assenyalat que una de les voluntats de Les Bernardes és, també, donar oportunitats a creadors emergents. El coordinador ha subratllat la missió del centre: promoure l'art, la reflexió i la comprensió lectora, allunyant-se del món digital per fomentar la pau interior. "Al final del viatge tots sabem quin és, és la mort. El problema no és quant de temps vius, si no què fas amb el temps que se t'ha donat", ha citat Fàbregas, parafrasejant Thoreau.