Les naus que ara s'han començat a enderrocar a la carretera de Barcelona de Girona ocupen, en conjunt, més de 5.000 metres quadrats (dins una parcel·la que en fa més del doble).
Són les que es troben situades just després de l'antiga fàbrica Simon -que s'ha de convertir en institut- i del servei per a vehicles d'El Corte Inglés. L'Ajuntament de Girona les tira a terra d'urgència, després que un informe tècnic alertés que quatre de les naus corrien un risc molt alt d'esfondrar-se. De les dues restants, la cinquena presentava risc alt; i l'altra, risc baix.
A l'interior d'aquestes naus, on s'acumulen nombroses deixalles, hi vivien indigents. Havien protagonitzat baralles i, en algunes ocasions, també provocat incendis.
Els treballs per enderrocar les naus s'allargaran uns quatre mesos i costaran més de 400.000 euros. De moment, una excavadora ja ha començat a desbrossar la parcel·la -on hi creixia vegetació i nombrosos arbres- i abans de començar a tirar a terra les estructures també s'hauran de retirar totes les deixalles de l'interior. A més, com que part de les naus tenen amiant, caldrà dur a terme part de l'obra amb maquinària especialitzada.
L'alcalde, Lluc Salellas, ha assegurat que avui és "un dia important" per a la ciutat, perquè fa més de quinze anys que aquestes naus es trobaven abandonades. Salellas ha subratllat que, tirant-les a terra, es fa un pas endavant per "poder transformar" l'entrada sud de la ciutat en un espai "molt més amable i segur", i aconseguir que la carretera Barcelona es transformi en avinguda.
L'alcalde ha recordat que el consistori ha assumit l'enderroc de manera subsidiària perquè els antics propietaris de les naus "no hi han actuat i han permès que s'anessin degradant any rere any". Pocs anys abans de la crisi, un entramat de promotors, Desarrollos Inmobiliarios Fluvià SL, les va adquirir per fer-hi pisos. Però l'esclat de la bombolla immobiliària va acabar provocant que la societat fes fallida. Actualment, qui tutela les naus és un administrador concursal.
Lluc Salellas ha recordat que la ciutat "ha hagut de suportar la degradació" d'aquesta zona. I que, després de requerir a l'antiga propietat que hi actués i rebre la resposta que no podia -perquè no tenia fons- va ser quan el consistori va decidir encarregar l'informe que ha conclòs que les naus corren risc imminent de col·lapse. "Per això, davant d'aquest perill, actuem de manera subsidiària", ha subratllat.
El consistori, però, no haurà d'assumir la factura de l'enderroc. Perquè si bé ara sí que la pagarà, un cop algun inversor mostri interès per desenvolupar el solar que quedarà a la zona, també haurà de fer-se càrrec d'allò que ha costat tirar a terra les naus.
"Avui és l'inici d'aquesta transformació urbanística llargament esperada i desitjada", ha dit Salellas. "Amb aquest enderroc engeguem un efecte dominó per transformar la carretera Barcelona en avinguda", ha afegit l'alcalde, recordant la resta de projectes que també hi ha dins l'àrea (com la Casa de la Tecnologia, el nou institut Ermessenda o l'aparcament dissuasiu a tocar de la Clínica Girona).
Les naus que han començat a anar a terra, però, no són les úniques que estan abandonades. Perquè més avall, fins arribar al número 169, també n'hi ha d'altres que estan en desús des de fa anys. L'alcalde de Girona, però, ha explicat que aquestes, de moment, es mantindran dempeus perquè no corren risc estructural i, en aquest cas, els seus propietaris sí que han dut a terme tasques per consolidar aquells elements que tenien perill de desprendre's.
"Podem actuar en aquestes sis naus perquè hi ha un problema de seguretat; la resta, però no es troben en aquesta situació", ha precisat Salellas. De fet, l'alcalde també ha dit que la Generalitat és propietària d'una de les altres naus, i ha explicat que quan l'ajuntament els va requerir que hi actués, ho va fer. "En aquest cas, per a aquestes naus haurem de buscar altres fórmules, que potser aniran més a mitjà termini", ha precisat Salellas, en referència a quin serà el seu futur.
Abans de començar les tasques d'enderroc, la policia també ha desallotjat els indigents que vivien a l'interior de les naus (i que, en alguns casos, havien muntat estructures a dins per resguardar-se). Salellas ha explicat que "és difícil" saber exactament quants n'hi havia, perquè es tracta d'una "població flotant" que anava i venia. Però també ha precisat que, aquestes últimes setmanes, tant serveis socials com la Policia Municipal han treballat per "buscar solucions a aquells casos més estructurals i vulnerables", que havien fet de les naus la seva residència habitual.
L'alcalde també ha explicat que, arran d'aquesta feina, "la immensa majoria" dels indigents han anat abandonant els espais en els darrers dies. Salellas, però, tampoc ha amagat que la pobresa s'ha convertit en un "problema estructural", i que calen més recursos tant de la Generalitat com de l'Estat per "combatre aquest repte".
Per últim, Salellas ha explicat que l'administrador concursal que tutela les naus està intentant trobar inversors interessats a desenvolupar el solar. "Però això no és una operació senzilla, perquè també suposa assumir el deute acumulat; estem parlant de desenes de milions d'euros i, per tant, per això crec que encara pren més valor que l'Ajuntament de Girona hagi agafat la paella pel mànec i actuï", ha conclòs.
