Entitats socials, sindicals i de drets humans han presentat un manifest en què exigeixen al Govern la moratòria immediata i la posterior prohibició de l'ús del gas pebre per part dels Mossos.
Han denunciat que és "una arma lesiva i no selectiva" que vulnera drets fonamentals i coacciona la protesta pacífica. La demanda arriba després de "l'ús reiterat" del gas durant les mobilitzacions d'octubre de 2025 en el marc de la vaga general per Palestina.
Una cinquantena d’entitats han recordat que el gas pebre, conegut tècnicament com a esprai OC (oleoresin capsicum), va ser adquirit pels Mossos l’any 2019, tot i que no es va utilitzar per primera vegada fins al novembre de 2023. L’agost del 2024 i l’abril del 2025 se’n va fer ús puntual, però no va ser fins l’octubre de 2025, durant diverses protestes en favor de Gaza i en suport als membres de la Flotilla, que la policia va fer-lo servir de manera reiterada. Segons les entitats, aquest fet posava de manifest “la voluntat del Departament d’Interior de normalitzar-ne l’ús”.
Cèlia Carbonell Cassanyes, membre portaveu de la Coalició Prou Complicitat amb Israel, ha recordat que la ciutadania va sortir al carrer perquè “les complicitats amb l’estat genocida d’Israel continuen” i ha lamentat que la resposta a la mobilització popular fos un “auge de la repressió i la violència” per part dels cossos policials. Ha subratllat que l’exemple més clar d’aquest increment de violència és l’ús de gas pebre en el marc d’aquelles protestes: només en quatre mobilitzacions d’octubre de 2025, la policia va fer ús de l’esprai en sis ocasions.
Les entitats han criticat especialment els fets del 15 d’octubre, quan els Mossos van fer servir aquesta arma sobre activistes “assegudes pacíficament a terra”, per gasejar el cos d’una manifestació “amb l’objectiu de dividir-la en dos” i contra persones que s’atansaven a un cordó policial.
També han alertat que “la majoria de persones exposades al gas pebre van renunciar a l’exercici del dret de manifestació” i han destacat que entre els afectats hi havia “professionals de la informació”. Tot plegat reforça, segons elles, la idea que l’ús d’aquest dispositiu anul·la el dret legítim i fonamental de protesta.
L’advocada i coordinadora d'Irídia, Anaïs Franquesa ha advertit que el gas pebre afecta els drets fonamentals, vulnerant “el dret a reunió, a manifestació, el dret a vaga i també la llibertat d’informació”, i ha criticat que el seu ús no és “proporcional ni necessari”. Ha afegit que tampoc és una arma inofensiva, ja que provoca lesions greus que poden persistir fins a 33 dies després de l’exposició. Alguns dels símptomes descrits inclouen cremor i dolor als palmells de les mans i a les plantes dels peus, coïssor i dificultats respiratòries, fatiga visual, hipersensibilitat i migranyes. Franquesa ha qualificat l’esprai d’eina “lesiva i no selectiva”, amb una afectació significativa sobre totes les persones que es troben en el lloc.
Per tot plegat, les cinquanta entitats han posat en marxa una campanya per exigir al Govern una moratòria immediata i la tramitació de la prohibició de l’ús de gas pebre pels Mossos. Han creat la pàgina web stopgaspebre.cat, amb un manifest obert a la ciutadania per sumar adhesions, tant individuals com d’altres organitzacions.
Entre les entitats impulsores hi ha Alerta Solidària, CGT Catalunya, la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), la Coordinadora Obrera Sindical, Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, La Intersindical, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i el Sindicat de Llogateres de Catalunya.
Franquesa ha explicat que fa dos mesos que demanen al Departament d’Interior que faci públic el protocol d’ús del gas pebre i que fins ara sempre se’ls ha respost que el document està en revisió. Segons l’advocada, “si era prou definitiu per ser aplicat contra la ciutadania que es manifestava, també hauria de ser suficientment definitiu perquè la ciutadania hi tingui accés”. Per això, aquest dilluns han presentat un recurs a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública per exigir que el protocol es faci públic.
Les entitats s’han referit també a la querella que van presentar al desembre, juntament amb sis afectats, per l’actuació policial del 15 d’octubre a l’Estació de Sants, quan els Mossos van ruixar amb gas pebre activistes propalestins que rebutjaven la presència de l’equip de bàsquet Hapoel de Jerusalem. Han lamentat que, 48 hores després de ser presentada, la jutgessa l’hagués inadmetut i han denunciat un “excés de zel”.
Xavier Monge, advocat d’Alerta Solidària, ha explicat que ja han recorregut aquesta decisió i que el jutjat ha admès tràmit el recurs d’apel·lació directa contra l’arxiu de la querella, que ara s’haurà d’elevar a l’Audiència Provincial de Barcelona. Segons Monge, l’Audiència l’estimarà, ja que l’arxiu es basava en arguments que considera absurds: primer, que l’actuació policial s’ajustava al protocol dels Mossos, que ni està publicat ni s’ha aportat al jutjat; i segon, que no estaven acreditats els fets ni l’autoria, tot i que la querella i els informes mèdics aportats demostraven les lesions i permetien identificar els agents implicats.
Per la seva banda, el Departament d'Interior ha defensat que el gas pebre és una de les eines "menys lesives" de què disposen actualment els Mossos per al manteniment de l’ordre públic i ha remarcat que el seu ús està limitat a unitats concretes com la BRIMO, l'ARRO i el Grup Especial d’Intervenció. A més, ha dit que està sotmesa als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
També ha recordat que l’evolució del model d’ordre públic ha comportat la retirada d’altres eines de dispersió, com les pilotes de goma el 2013 i, més recentment, el foam de llarg abast. Així, ha sostingut que la policia necessita disposar d’instruments que permetin preservar la distància de seguretat amb la mínima capacitat lesiva possible.
Ha indicat que actualment s’està duent a terme un procés de revisió de del protocol que marca l'ús del gas pebre "per optimitzar-ne l’ús com una eina policial de caràcter menys lesiu i ajustada als estàndards internacionals d’ús proporcional de la força". Segons Interior, un cop entri en vigor la corresponent instrucció o directriu tècnica, se’n realitzarà la difusió i publicació.
En aquest context, ha assegurat que la revisió de l’esprai també incorporarà les recomanacions d’organismes internacionals de drets humans i ha remarcat que tot plegat s’emmarca en el compromís institucional de transparència i col·laboració amb les entitats del sector.
