80 municipis, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya han reclamat al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius en les urbanitzacions que pateixen dèficits estructurals.
Els ajuntaments han exposat la seva preocupació per una situació que es remunta a dècades enrere i que continua afectant la qualitat de vida de milers de persones arreu del país.
L’Ajuntament de Llagostera s’ha sumat al manifest impulsat per una vuitantena de municipis catalans per reclamar solucions estructurals a la problemàtica de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. L’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, i l’arquitecte municipal han participat en l’acte de presentació del document que s’ha celebrat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Segons el manifest signat pels municipis, aquesta problemàtica podria afectar aproximadament un 10% de la població catalana que viu en urbanitzacions construïdes majoritàriament durant les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta. En molts casos, aquests espais es van desenvolupar en terrenys amb orografia complicada, amb parcel·lacions disperses i sense una planificació urbanística adequada ni les infraestructures bàsiques necessàries.
Amb el pas del temps, moltes d’aquestes situacions no s’han regularitzat i s’han convertit en focus de mancances urbanístiques i socials importants. Entre els principals dèficits hi ha la manca o insuficiència de serveis essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació dels carrers, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i les condicions de seguretat.
A Llagostera, aquesta realitat també es fa evident en urbanitzacions com el Mas Rissech, que es van desenvolupar en un context de creixement urbanístic accelerat i amb poca intervenció pública.
Els alcaldes i les entitats municipalistes alerten que molts ajuntaments es troben actualment en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la legislació urbanística vigent estableix instruments per regularitzar aquests àmbits, les quotes urbanístiques que haurien d’assumir els veïns per finançar les obres de millora sovint resulten inassolibles per a moltes famílies.
Davant d’aquesta situació, el manifest fa una crida urgent a la Generalitat i al Parlament perquè impulsin canvis normatius, financers i organitzatius que permetin abordar aquesta problemàtica de manera estructural, justa i sostenible.
Entre les principals demandes hi ha la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya, que estableixi criteris clars i homogenis per a la seva regularització. També es reclama una modificació de la Llei d’Urbanisme que permeti adaptar les solucions a la realitat dels municipis, especialment els més petits o amb menys capacitat econòmica.
A més, els ajuntaments demanen la creació d’un fons específic per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació de la Generalitat i altres administracions supramunicipals, per ajudar a finançar els programes d’adequació i prioritzar els municipis amb menys recursos.
El manifest ha estat defensat pels representants de les entitats municipalistes i impulsat principalment pels alcaldes de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, i de Sant Feliu de Buixalleu, Xavier Santos. Durant l’acte, celebrat a la seu del COAC, diversos alcaldes i alcaldesses han llegit públicament el text i han anunciat que també impulsaran mocions als seus respectius plens municipals per reforçar aquestes demandes.
