El gaig blau (Coracias garrulus) és una espècie molt lligada a ambients agrícoles i ramaders extensius, on nidifica en cavitats com ara arbres vells com ho són les oliveres o els ametllers; així com en construccions humanes.
La pèrdua d’aquests espais així com la seva absència en zones com són els aiguamolls de l’Empordà, fa que la col·locació de caixes niu sigui una mesura de gestió adient per oferir llocs per nidificar i contribuir a la reproducció i conservació de l’espècie.
Als Aiguamolls de l'Empordà, les caixes que hi ha instal·lades a la zona de Mornau-Estanys van millorar considerablement el seu èxit reproductor, passant d’un 61 a un 92%, amb molts pocs fracassos. Aquesta situació es repeteix al sud del riu la Muga, fet que converteix aquestes dues zones on es registren els millors resultats de reproducció del gaig blau al Parc.
En canvi, al Montgrí, les dades de reproducció són molt altes als sectors de Bellcaire i Verges, i milloren lleugerament a les de l’any anterior. Aquestes zones sempre han mostrat els millors resultats de tota la zona d’estudi i fins i tot superen sempre les xifres del Parc dels Aiguamolls.
Fa més de 20 anys que Endesa fa accions en aquesta línia i, des del 2017, de manera directa a través del projecte 'Coracias'. Des dels seus inicis, s’han instal·lat desenes de caixes nius entre els dos parcs naturals i, en moltes d’elles, càmeres de fototrampeig que permeten fer el seguiments dels ocells i vigilar els seus depredadors.
Al passat 2025, 44 parelles de gaig blau s’hi han instal·lat i n’han nascut 151 polls, 31 més que l'any 2022. Això significa, que un 59% de les caixes han estat ocupades i que hi ha hagut un notable èxit reproductor amb 209 ous posts.
Durant el 2025 s'ha continuat amb les tasques de marcatge dels exemplars adults amb emissors GPS per tal de conèixer els seus moviments i l’ús de l’hàbitat. L’objectiu de totes aquestes mesures és aconseguir una població reproductora de gaig blau estable a l'Empordà.
A més, es dona la circumstància que altres caixes niu han estat ocupades per espècies també amenaçades, vulnerables o en regressió tals com el xot, el mussol comú, el xoriguer petit i el xoriguer comú. O per d’altres que no ho són, com el pardal o l’estornell, però no se les va desnonar. Segons la companyia, a més, les torres elèctriques, degut a la seva alçada, suposen un important refugi de seguretat davant de possibles depredadors.
El creixement del gaig blau a l’Empordà ha estat sostingut en el que portem de segle. Al 2000 hi havia en aquesta àrea geogràfica una petita població estimada entre tres i sis parelles reproductores. Una espècie que té la categoria de "en perill d’extinció" a nivell estatal, i que a Catalunya només està "propera a l’amenaça".
L’inici del projecte i la instal·lació de caixes niu va suposar un ràpid augment de la població de gaig blau, que va passar a més de vint parelles en tot just una dècada. Mica en mica, i de manera gradual, es van anar ampliant els objectius per a comprendre millor l’ecologia d’aquestes aus en aquest àmbit, com el marcatge d’individus amb GPS per a conèixer l’ús de l’hàbitat i la instal·lació de càmeres de fototrampeig per a detectar les causes dels fracassos en la seva reproducció.
Les dades d'aquest 2025 coincideixen amb l'aterratge d'aquesta espècie a la Catalunya Central, concretament a Osona, on per primera vegada hi ha nidificat i criat. Fins al moment, aquest ocell només havia nidificat a l’Alt Empordà, a les Terres de l’Ebre, al Penedès, a la Plana de Lleida, al Camp de Tarragona i a algun punt de la Selva, on ha criat en forats naturals. Tant sols es coneix una localitat de cria ocasional en tota la demarcació de Barcelona.
El gaig blau és un migrador transsaharià que arriba a Catalunya durant el mes d'abril per a reproduir-se i s’hi està fins a final d’estiu. Amb una mida mitjana, destaca el seu plomatge acolorit amb una particular gamma de blaus, un to poc comú entre les aus i que el fa molt característic. A Catalunya, la seva població ha presentat un lleuger increment en els darrers anys, tot i que amb fortes oscil·lacions.
Endesa, dins del Pla de Conservació de la Biodiversitat i conscient de l’inevitable impacte que provoquen les instal·lacions elèctriques, pretén amb col·laboracions i projectes com aquest, compensar i ajudar al desenvolupament d’espècies que necessiten una especial atenció per a la seva conservació dins de l’entorn natural on opera la Companyia.
