Els Agents Rurals han intensificat la vigilància per mar a les illes Medes, el cap de Creus i el litoral de l'Empordà per evitar que les embarcacions i els submarinistes se saltin la normativa i lluitar contra el furtivisme.
Ressegueixen el litoral amb barca i, sobretot a l'estiu, prioritzen les àrees protegides. La majoria d'infraccions les cometen gent que pesca per lleure, barques que fondegen a la posidònia o embarcacions i motos d'aigua que van massa ràpid.
A més, els rurals es troben molts estrangers -sobretot, francesos- que desconeixen la normativa. "Quan la gent surt a mar sembla que s'oblidi que hi ha regulacions; per això destinem molts esforços a conscienciar-los", diu el coordinador del grup de suport marí, Albert González.
Entre d'altres, els Agents Rurals controlen la pesca recreativa, el fondeig, que les barques i motos d'aigua no entrin a la zona reservada als banyistes... I en el cas dels parcs naturals, que es compleixi allò que recullen els Plans Rectors d'Usos i Gestió.
A més, el cap del grup de suport marí explica que també lluiten contra el furtivisme, tant el que cometen pescadors com corallers. "A les reserves parcials de les Medes i el cap de Creus s'hi prohibeix expressament la pesca; evidentment, són zones on el peix és més gran i abundant i on el furtiu busca obtenir aquestes captures", diu Albert González.
Durant els darrers anys, els rurals han intensificat la vigilància a la Costa Brava per evitar que embarcacions i submarinistes se saltin la normativa -encara que sigui per desconeixement- i combatre els furtius. De fet, el nombre d'actuacions que ha dut a terme el cos al litoral de l'Alt i el Baix Empordà ha crescut de manera exponencial.
El 2022 van ser-ne 1.115; el 2023 es van doblar fins a les 2.435; el 2024 se'n van fer 2.361, i l'any passat els rurals van arribar fins a les 3.896. Aquest 2026, només des de principi d'any i fins a l'entrada de l'estiu -que són els mesos que se'n registraran més- ja se'n portaven 1.123.
Tot i que moltes actuacions no acaben en denúncia, els rurals també fan pedagogia sobre què es pot fer i què no quan se surt a mar. "Culturalment encara falta acabar d'inculcar que a l'aigua també hi ha regulacions, com quan es condueix per carretera; aquí també hi ha limitacions de velocitat, zones per on no es pot navegar, distàncies que s'han de deixar amb la costa o d'altres embarcacions...", explica Albert González.
"La gent sembla que se n'oblidi, i per això també destinem esforços a explicar-ho i conscienciar-los", afegeix el cap del grup de suport marí. A més, en el cas de la Costa Brava, els Agents Rurals es troben molts estrangers -sobretot francesos, per proximitat- que no saben què recull la normativa. "Però ni el desconeixement o el desinterès els eximeix de complir-la", subratlla González.
L'any passat, a l'àmbit marí del parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter els rurals van interposar 43 denúncies, i al del cap de Creus, 39 més. Aquest 2026, fins a l'arribada de l'estiu, entre els dos parcs se n'han posades 35.
La majoria, concreta Albert González, fan referència a infraccions de pesca (no disposar de llicència o tenir-la caducada, capturar alevins o més peixos dels permesos...). A aquestes, les segueixen les de furtivisme i els incompliments de la normativa de navegació (fondejar dins la zona de banyistes, llançar l'àncora damunt el fons de posidònia, anar a massa velocitat dins àrees protegides...).
A més de recórrer la costa de l'Empordà en barca, a l'hora de fer la seva feina els Agents Rurals també s'ajuden d'un dron submarí i de càmeres de videovigilància que enfoquen cap a mar. La previsió és que, en els propers anys, el grup de suport marí sumi més efectius, i que a les comarques gironines -els altres es troben a Tarragona i Terres de l'Ebre- el cos tingui quinze agents rurals.
