El Servei Català de Trànsit considera que el model neerlandès de peatge per satèl·lit és el que millor funcionaria a Catalunya. El sistema permet calcular els quilòmetres recorreguts mitjançant una unitat embarcada i aplicar tarifes variables segons la via o la franja horària.
Així ho ha confirmat el director del Servei Català Trànsit (SCT), Ramon Lamiel.
Ha remarcat, però, que la decisió sobre el futur pagament per ús no correspon a l'organisme i que només ha estudiat aquest model com una possibilitat. Ha apuntat que el Govern ha creat un grup de treball, amb participació de Trànsit, que es reunirà en les setmanes vinents per abordar la qüestió i decidir quina és la millor opció.
Ramon Lamiel ha detallat que el model neerlandès que ha estudiat Trànsit es basa en un sistema de localització per satèl·lit “sense cabines o barreres físiques” i que tampoc funciona amb un adhesiu enganxat al cotxe com passa a països com Suïssa.
Ha explicat que els vehicles disposen d’una unitat embarcada similar a un dispositiu de Teletac, que registra els desplaçaments i permet determinar els quilòmetres recorreguts. A més, el sistema permet aplicar tarifes variables, “tant en funció de la via com pel que fa a franges horàries”. Aquesta flexibilitat permetria modificar el cost de circular en funció de l’hora o de la carretera i afavorir que una part del trànsit es desplacés cap a moments en què les vies estan menys carregades.
Més enllà de les característiques tècniques, Lamiel ha situat la seguretat viària com una de les principals premisses que hauria de tenir en compte qualsevol futur sistema de pagament per ús. Lamiel ha remarcat que “la sinistralitat no es pot incrementar” i ha defensat que l’alliberament dels peatges ha contribuït a reduir-la.
El director ha advertit que un eventual pagament a les vies d’alta capacitat podria provocar que part del trànsit es desviés cap a carreteres convencionals, amb més risc d’accidents. “Si van a les vies convencionals es poden incrementar els sinistres i, per tant, això no és desitjable”, ha afirmat. Per això, Lamiel ha considerat que qualsevol futur sistema hauria d’aplicar-se tenint en compte aquesta variable.
Una altra de les premisses que ha posat sobre la taula és evitar que el pagament generi desequilibris entre diferents corredors viaris. Lamiel ha posat l’exemple d’un eventual peatge a l’eix atlàntic mentre l’eix mediterrani en quedés lliure. Això podria provocar “un transvasament de trànsit cap a l’eix mediterrani de camions i també de vehicles lleugers”.
Lamiel ha advertit que fins i tot un increment relativament petit del trànsit pot acabar tenint un impacte considerable si es manté al llarg de tot l’any. “Un miler de vehicles diaris poden acabar sent 360.000 vehicles més a l’any que passen per aquest eix”, ha exemplificat.
Malgrat que Trànsit ha considerat que el model neerlandès és el que millor podria funcionar a Catalunya, no ha especificitat els criteris que determinarien les tarifes, quines vies podrien quedar subjectes al pagament i quins vehicles en quedarien afectats. El que sí que ha comentat Lamiel, és que als Països Baixos el sistema s’aplica de forma generalitzada. “No funciona només en una autopista o dues concretes, sinó que està estès a tota una xarxa viària àmplia”, incloent-hi vies d’alta capacitat i carreteres.
Amb tot, Lamiel ha insistit que Trànsit no és l’organisme “competent” per prendre aquesta decisió i que serà el grup de treball creat pel Govern i que inclou els departaments d'Economia i Territori, el que haurà d’estudiar ara les diferents alternatives i determinar les característiques que podria tenir el futur model de pagament per ús de la xarxa viària catalana. “Nosaltres hem fet els deures i participarem en la reunió perquè ens hi ha convidat. Per poder opinar cal estar informats i això és el que hem fet”, ha subratllat.
El debat sobre un eventual sistema de pagament per ús arriba cinc anys després de l’eliminació dels peatges de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33.
