L'entitat Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha qüestionat que el Govern es plantegi revisar el model d'escola inclusiva quan encara "continua pendent d'un desplegament efectiu".
Ha alertat que el 45,7% de l’alumnat dels centres d’educació especial en les etapes obligatòries es troba en una situació socioeconòmica o sociocultural "desafavorida".
Així ho recull l'informe 'El dret a l’educació, encara pendent. Diagnosi i reptes del curs 2026/27', que ha considerat que les dificultats atribuïdes al model responen a la manca de recursos i suports. El treball també ha revelat que el 74% de la reducció de places d'I3 entre els cursos 2021-2022 i 2026-2027 s'ha concentrat a la xarxa pública.
La directora de l’aFFaC, Lidón Gasull, ha exposat les principals conclusions de l’informe i ha subratllat que les dades avalen la idoneïtat d’apostar pel model d’escola inclusiva en un context marcat per la voluntat del Govern de revisar-lo.
Ha advertit que, nou anys després del Decret 150/2017, “el sistema no ha completat la transformació necessària”. En aquest sentit, l’informe de l’aFFaC ha apuntat que les principals dificultats que se li atribueixen al model responen a la mancança de recursos i coordinació, i a uns sistemes de suport que no sempre afavoreixen la participació d’aquests alumnes a les aules.
El treball ha plantejat diverses propostes per resoldre aquestes deficiències, entre les quals destaquen la revisió del funcionament dels suports, la millora de la formació del professorat i la implantació de la codocència, especialment en centres d’alta complexitat, aprofitant la davallada demogràfica.
Gasull ha apuntat que el curs 2017-2018 hi havia 5.853 alumnes escolaritzats en centres d’educació especial en les etapes obligatòries i que el curs passat n’hi havia 6.140. “No només no s’ha reduït aquesta escolarització, sinó que ha augmentat en un sistema que en conjunt, com hem explicat anteriorment, està perdent alumnat”, ha manifestat Gasull, que ha recordat que “enmig d’aquest debat sobre el futur de la inclusió, Educació ha anunciat 204 places noves d’educació especial per al curs 2026-2027”.
“Creiem que això planteja una contradicció que no es pot sostenir”, ha indicat la directora de l’aFFaC, que ha criticat que s’estigui “ampliant una modalitat d’escolarització que el mateix decret configura com a excepcional, sense haver completat la transformació de l’escola ordinària que havia de fer possible la inclusió”.
En aquesta línia, ha expressat la seva sorpresa pel fet que la conselleria opti per dir que “la inclusiva no funciona”, en lloc de fer una avaluació i intentar veure què és el que no s’ha fet bé o què és el que no ha funcionat. “No pots dir que no funciona un sistema que tu no has desplegat i que la teva pròpia avaluació identifica que això no s’ha fet”, ha advertit Gasull, que ha lamentat que Educació prioritzi la “pau social” i esculli “vulnerar drets fonamentals dels infants i reduir la qualitat de l’educació”.
D’altra banda, Gasull ha remarcat que l’informe ha fet aflorar una dada especialment significativa sobre el perfil de l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial. “Veiem que el 45,7% de l’alumnat dels centres d’educació especial en les etapes obligatòries té identificada una situació socioeconòmica o sociocultural ‘desafavorida’”, ha revelat la responsable de l’aFFaC, que ha afegit que hi ha 2.806 alumnes que es troben en aquesta situació.
Tot i admetre que aquesta dada no permet concloure que la situació socioeconòmica determini l’escolarització en un centre d’educació especial, ja que la majoria d’aquests alumnes també tenen una discapacitat identificada, ha apuntat que aquesta realitat planteja una pregunta que les polítiques educatives “no poden ignorar”: quin paper tenen les desigualtats socioeconòmiques en les trajectòries d’escolarització de l’alumnat amb discapacitat.
D’altra banda, s’ha referit a la reducció de places d’I3 que s’ha produït en els darrers cinc cursos. Ha valorat que la xarxa pública n’ha assumit una part “desproporcionada”, ja que ha concentrat el 74% de les places eliminades. En concret, ha registrat una reducció del 21,5%, mentre que la xarxa privada concertada ha experimentat una disminució del 15,9%, tot i que la pública representava el 67,8% de l’oferta inicial.
En aquesta línia, ha valorat positivament la mesura de reducció de ràtios, però ha considerat que la davallada demogràfica “hauria de servir per ampliar el nombre de grups públics o com a mínim mantenir-los”. Ha indicat que, amb aquestes actuacions, no es pot parlar estrictament d’una reducció de ràtios, sinó que el que està passant és que s’està produint una “pèrdua de pes del sistema públic enfront del sistema concertat”.
Segons la directora, el juny del 2026 el Departament d’Educació “tenia l’oportunitat de revisar l’oferta concertada i prioritzar la xarxa pública”, en un context de davallada demogràfica i d’existència de places vacants. Amb tot, ha lamentat que la conselleria hagi “desaprofitat” aquest escenari i hagi optat per mantenir, per al curs 2027-2028, un total de 911 de les 945 unitats inicials, fet que suposa el 96,4% de les unitats concertades d’I3.
“Per a nosaltres, aquesta no és una mera decisió administrativa: renovar un concert significa decidir quines unitats continuaran rebent finançament públic”, ha comentat Gasull, que ha assegurat que aquesta mena d’accions condicionen l’oferta educativa dels pròxims cursos.
L’informe que ha presentat l’aFFaC també ha mostrat que, a secundària, la xarxa pública perd alumnat en el pas de primària a l’ESO i no garanteix prou places per assegurar la continuïtat de tots els estudiants. Gasull ha remarcat que la previsió d’uns 16.000 alumnes menys a 1r d’ESO entre els cursos 2026-2027 i 2031-2032 ofereix l’oportunitat de corregir aquest “desequilibri”, reforçar l’oferta pública i reduir les ràtios.
Davant d’aquesta previsió, ha defensat que, si es mantinguessin els 2.866 grups de primer d’ESO previstos per a aquest curs a les xarxes pública i concertada, la ràtio mitjana passaria dels 28,1 alumnes d’aquest curs als 22,5 el 2031-2032. Així, el curs 2030-2031 ja se situaria per sota dels 25 alumnes.
“Encara som a temps de planificar aquesta transició d’una altra manera. Podem anticipar les necessitats, reduir ràtios i garantir una oferta pública suficient sense reproduir els desequilibris que ja s’observen a I3”, ha exposat la responsable de l’aFFaC.
D’altra banda, l’entitat ha afegit que la gratuïtat educativa continua “sense estar plenament garantida”. Ha alertat que les aportacions de les famílies i el cost dels materials, les activitats i els serveis educatius, com ara el menjador escolar, “poden condicionar les oportunitats de l’alumnat”.
Finalment, l’aFFaC ha manifestat que les condicions materials també determinen les oportunitats educatives. En aquest sentit, ha assenyalat que la situació residencial de les famílies i les condicions ambientals dels centres formen part dels factors que “cal abordar per garantir el dret a l’educació”.
El director de l’aFFaC, Jordi de Carreras, ha emmarcat l’informe en el “context de conflictivitat” que viu el sector educatiu, marcat per les mobilitzacions i les vagues del personal docent i per un malestar acumulat sobre les condicions en què es desenvolupa l’educació pública. Ha advertit que “millorar les condicions del professorat també és millorar les condicions educatives”.
Així mateix, en un moment en què el debat sobre el futur de l’educació “torna a ocupar un lloc central”, amb el procés impulsat pel Consell d’Educació de Catalunya (CEC), el director de l’aFFaC ha avisat que aquest procés no pot “partir de zero”, perquè Catalunya ja disposa de diagnòstics, estudis i propostes que identifiquen clarament els problemes del sistema educatiu.
“Sabem que el sistema està insuficientment finançat i que encara no garanteix una inclusió real i efectiva. Però no n’hi ha prou amb reclamar més recursos: també cal revisar com es distribueixen i quines prioritats orienten les polítiques públiques”, ha considerat.
Per això, ha reclamat un “acord per a l’educació pública” que no es limiti a compartir diagnòstics, sinó que estableixi compromisos concrets, calendaris, prioritats i mecanismes de seguiment i control.
La proposta implica reunir famílies, docents, moviments pedagògics i entitats socials per abordar els problemes estructurals del sistema amb compromisos concrets, un calendari i una dotació pressupostària.
Ha conclòs que aquesta necessitat és “especialment urgent” en un context en què el 36% dels infants i adolescents de Catalunya es troben en risc de pobresa o exclusió social.
