Un informe jurídic intern de l'Ajuntament de Girona conclou que les plantes de formigó i d'aglomerat asfàltic que Construccions Rubau té a la muntanya de Can Ribes, al barri de Pont Major, no disposen de les autoritzacions necessàries per desenvolupar la seva activitat.
El document també assenyala que les instal·lacions són incompatibles amb el règim urbanístic de protecció del massís de les Gavarres, on estan situades.
L'anàlisi jurídica s'ha fet arran del Pla Especial que l'empresa va presentar al consistori amb l'objectiu d'establir les condicions de restauració ambiental de l'espai afectat per l'activitat extractiva. Tanmateix, l'informe considera que aquest instrument urbanístic no es pot utilitzar per donar cobertura legal a les dues plantes, tal com planteja la documentació presentada.
Per aquest motiu, els serveis jurídics municipals informen desfavorablement sobre el document i en demanen una reformulació integral. En concret, consideren que cal eliminar les referències que donen per fet que les instal·lacions estan legalitzades.
L'informe arriba a aquesta conclusió després de revisar les diferents tramitacions administratives efectuades des de l'inici de l'activitat extractiva, l'any 1974. Entre els antecedents analitzats hi ha permisos, llicències ambientals i certificats de compatibilitat urbanística. Segons el document, la revisió d'aquest historial no permet acreditar que les dues plantes disposin dels títols habilitants necessaris.
A més, recorda que l'any 2010 l'Ajuntament ja havia informat desfavorablement sobre la concessió de les llicències ambientals per la incompatibilitat de les instal·lacions amb l'espai d'interès natural de les Gavarres. En aquell moment, el consistori va suspendre temporalment la tramitació per donar a l'empresa l'oportunitat de presentar el Pla Especial, però també li va advertir que havia de mantenir tancada i sense activitat la nova planta d'asfalt.
Els serveis jurídics assenyalen que no consta que posteriorment s'emetés una resolució definitiva sobre aquestes llicències. També descarten que l'empresa pugui considerar-les concedides per silenci administratiu, ja que aquest mecanisme no permet obtenir autoritzacions contràries a la normativa urbanística.
L'informe també analitza la possibilitat d'integrar les dues plantes dins de l'activitat de la pedrera mitjançant un Projecte d'Actuació Específica. Aquesta opció, però, presenta importants obstacles jurídics arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2024.
En aquell cas, el tribunal va determinar que les plantes de formigó i d'aglomerat asfàltic són instal·lacions industrials destinades a fabricar productes i que, per tant, no es poden considerar part de l'activitat extractiva pròpiament dita. L'informe considera que aquest precedent és una limitació important i dificulta que la Generalitat pugui avalar una regularització per aquesta via.
Davant d'aquest escenari, el document jurídic planteja iniciar els procediments de protecció de la legalitat urbanística i estudiar les mesures necessàries per restablir-la. Això podria comportar el cessament de l'activitat i la clausura de les dues plantes si no és possible regularitzar-les.
També es proposa comprovar si les instal·lacions es van construir exactament als emplaçaments previstos en els plànols que van acompanyar les primeres sol·licituds de permisos.
El tinent d'alcaldia de Transició Ecològica i Àrea Urbana, Sergi Font, ha assegurat que el govern municipal actuarà a partir de les conclusions de l'informe. "Des de l'Ajuntament prendrem les mesures necessàries per garantir la legalitat urbanística i, també, que totes les activitats tinguin l'autorització ambiental pertinent", ha afirmat.
