Es tracta de diverses cistes, dòlmens i menhirs. Santa Cristina d'Aro ja compta amb dos espais protegits amb la figura del Bé Cultural d'Interès Nacional.
En concret el castell de la Roca de Solius i el dolmen de la Cova d'en Daina, com a zona arqueològica. Seran els primers espais del municipi a obtenir aquesta figura de protecció.
Els tretze elements que es catalogaran, però, seran els primers a aconseguir aquesta protecció. "L'objectiu de la declaració és millorar la seva protecció, conservació i difusió", assegura l'alcaldessa, Lourdes Fuentes. Ara es protegirà l'església vella i dotze monuments megalítics més com a Bé Cultural d'Interès Local
La declaració s'aprovarà per ple i anirà acompanyada d'un informe tècnics, que s'ha encarregat a l'arqueòleg Xavier Niell. Un cop aprovada, l'Ajuntament ho comunicarà al Departament de Cultura per tal que l'inscrigui al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. També es comunicarà als propietaris dels terrenys perquè, a excepció de l'església, la resta es troben en finques privades.
Un cop sigui una realitat, el consistori es planteja altres accions de protecció com ara establir una àrea de protecció del seu entorn o fer-hi excavacions, restauracions o organitzar visites guiades.
Els elements protegits es troben en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i elements d'interès històric i artístic, redactat el 2006 i incorporat en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2007, encara vigent, a excepció de dos d'ells, ja que les seves troballes són força recents. En concret, el dolmen de Can Reparat es va descobrir el 2016, i la cista de can Jan, el març d'aquest any.
L'església vella es troba al nucli urbà de Santa Cristina. El seu origen és romà: mausoleu o edifici funerari, com també passa amb l’església de Bell-lloc. Va passar a ser església paleocristiana, i als segles VIII o IX, església d'estil preromànic. Al segle XI es va abandonar per una església nova a uns 300 metres. "Potser sense la seva existència, el poble de Santa Cristina no hagués existit mai", remarca el redactor de l'informe.
Respecte als elements megalítics, la majoria, vuit, es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres-Ardenya, a més d’oferir una gran varietat de formes i tipus.
En concret, es tracta de les cistes de la carretera de Calonge, del Suro del Rei, de la finca d'en Güitó, del bosc d'en Roquet i de can Jan, els dòlmens del mas Bousarenys, de can Reparat o de les Ginesteres i de les Pedres Dretes d'en Lloveres i els menhirs de la Murtra, de la Pedra Ramera, de can Llaurador i del Terme Gros.
