En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Els serveis d'emergències treient un activista encadenat a un cotxe a Fellines. / Foto: arxiu ACN

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Tal com recollia la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, el cas es remunta a una data indeterminada prèvia al 8 de gener del 2014.

Va ser llavors quan "diverses persones no identificades" van excavar un túnel en un lloc proper a on s'havia de col•locar la torre número 66 de la MAT, que estava construint per l'empresa Garoc SLU, per encàrrec de Red Eléctrica al municipi de Viladesens, prop del veïnat de Fellines.

Un cop fet el forat, el document diu que aquestes mateixes persones hi van introduir un vehicle "condicionat" perquè una persones s'hi pogués estar a dins "un cop enterrat completament". Així, un dels activistes va entrar al cotxe ja enterrat i va posar el braç "dins d'un enginy" situat on hi hauria d'haver la palanca del canvi de marxes que li impedia "sortir-ne" si no el rescataven. Amb aquesta maniobra pretenia, segons la sentència, "impedir o almenys retardar les obres de construcció de la torre".

La sentència també detallava que diverses persones van cobrir el vehicle "amb terra" deixant "un tub de ventilació i accés" i van situar una caravana sense rodes a sobre "per dificultar-ne localització".

Al voltant de les nou del matí del 8 de gener va acudir al lloc dels fets una dotació de Mossos d'Esquadra cridats per Red Elèctrica, "en previsió de possibles incidents".

El document relata que "hi havia escasses persones" i que algú no identificat havia trucat els Bombers denunciant que hi havia una persona enterrada en un cotxe. Una situació que va desencadenar, segons la sentència, la mobilització dels Bombers, el Sistema d'Emergències Mèdiques i la Unitat de Subsòl dels Mossos.

Mentre s'estava portant a terme l'operació de rescat, el tribunal relata que "es van anar agrupant cada vegada més persones", la majoria contràries a la construcció de la MAT. La policia va establir "un cordó de seguretat" entre els equips de salvament i els manifestants. L'escala de tensió va desembocar "en uns incidents entre les dues parts", durant els quals "persones no identificades van trencar tanques, van insultar els agents i van llençar diversos objectes a la policia". Els agents van respondre amb "càrregues".

Entre els fets que declara provats l'Audiència de Girona hi ha l'intent d'un dels condemnats de creuar el cordó policial. També el cop de puny de va propinar un activista a un agent, que a la vegada va llançar una pedra contra un altre mosso. Un tercer condemnat va propinar una puntada de peu a un policia.

També s'hi recullen els casos d'un activista que va fer caure un agent d'una empenta i un darrer que va amenaçar el conductor de l'excavadora de les obres, a més de destrossar el vidre de la màquina amb una bona de ferro. Tot plegat, sosté la sentència, va passar durant els aldarulls.

Per tot plegat, l'Audiència va condemnat els sis activistes anti-MAT a penes d'entre 6 i 9 mesos de presó, juntament amb multes que van dels 120 als 10.80 euros. L'Audiència també va fixar 28.050,38 euros d'indemnització. Entre els delictes, el d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, coaccions, desobediència i amenaces. En tots ells, però, va aplicar l'atenuant de dilacions indegudes.

La defensa dels activistes va presentar recurs en contra de la decisió de l'Audiència de Girona. Ara, el Tribunal Suprem (TS) ha desestimat punt per punt les al·legacions. Entre els motius que argumentava la defensa, hi havia per exemple la vulneració de la presumpció d'innocència d'un dels processats, el que suposadament va tirar la bola metàl•lica a l'excavadora.

En aquest sentit, el TS ha apuntat que "la tasca de valoració" de la prova "és competència del Tribunal d'Instància". Tot i així, creu que "no es pot titllar d'arbitrària o irracional l'argumentació construïda des de la percepció directa del testimoni que va assegurar haver vist a l'acusat llançar la bola contra la màquina i sentir el trencament dels vidres".

Tampoc veu plausible posar en dubte la catalogació dels delictes d'amenaces. "Es fa difícil substituir el criteri assumit per una Audiència (que ha pogut percebre directament la prova i entre ella la testifical de la víctima) quan raona de forma sòlida perquè va optar per considerar les amenaces greus" explica el TS.

Pel que fa als delictes de coaccions, no creu que sigui pertinent retirar-los, tenint en compte que "la finalitat de les protesta va aconseguir que aquell dia, i els següents no es pogués treballar en l'obra". Així, el Suprem recorda que "imposar un retràs és obstaculitzar una conducta que la llei autoritza", afegint que "la llibertat d'expressió no permet a difamar injustament a altres".

Finalment, en referència a les al•legacions de la defensa pel que fa a la responsabilitat civil, el TS defensa que és "raonable" que la indemnització contempli "tots els prejudicis ocasionats per la actuació inicial" del processat que es va enterrar. El Suprem dona doncs "valor probatori" tal com va fer la "Sala d'Instància" als documents aportats que quantifiquen els danys ocasionats.

A més, condemna als activistes a pagar les costes processals del recurs interposat. La sentència del Tribunal Suprem és ferma.

Vota el número 1

Pel 2 octubre

COL·LABORADORS