Al maig del 2018, un plàtan d'uns 60 metres d'alçada va caure l'interior de la Devesa de Girona. Tot i que aparentment se'l veia bé, tenia les arrels malmeses.
Això va fer que l'Ajuntament de Girona encarregués un estudi per veure l'estat de salut dels arbres del parc urbà, creat ara fa 150 anys i on hi ha 2.500 plàtans distribuïts en fileres.
L'informe, que ha fet l'empresa Dr. Árbol, ja subratlla d'entrada que els arbres de la Devesa pateixen un "envelliment prematur". "No per edat, perquè són relativament joves, sinó per la disposició en què es troben dins el parc", concreta el consultor de Dr. Árbol, Gerard Passola.
Quan es va crear la Devesa, com que els plàtans es van plantar tan a prop els uns dels altres, això n'ha afectat el desenvolupament. "Heu de pensar que, en condicions normals, creixerien entre 5 i 6 mil·límetres per any; en aquest cas, però, estem parlant tan sols de 0,3 mil·límetres", explica Passola.
De retruc, que els plàtans estiguin tan apinyats també comporta que siguin molt esvelts i que les seves arrels tampoc s'hagin endinsat al subsòl com tocaria. De fet, hi ha arbres que en tenen molt poques (fins i tot, distribuïdes en tres nivells diferents). A més, l'estudi posa de relleu que el sistema que fins ara feia servir l'Ajuntament per treure les fulles que cauen durant la tardor (triturant-les i llaurant-les amb la terra) tampoc és bo per a les arrels dels plàtans, perquè les afecta.
Per estudiar les arrels, l'empresa Dr. Árbol ha fet set cales en diferents espais de la Devesa. I per veure l'estat de salut dels arbres, s'ha basat en una mostra de 150 plàtans dels que hi ha al parc urbà. Segons concreta Passola, tot i que en dos sí que hi ha trobat defectes, cap dels analitzats "es trobava en tan males condicions" com que el va caure al maig del 2018.
De fet, a parer del consultor, trobar-ne un altre que tingués les arrels tan malmeses és "com buscar una agulla en un paller". Per això, l'estudi conclou que el risc que hi hagi plàtans que puguin caure de soca-rel és "força baix". Tot i que, en el cas de les branques, l'informe sí que diu que aquest risc és "moderat" (és a dir, que n'hi pot haver de seques que caiguin al terra).
D'altra banda, l'estudi sobre l'arbrat de la Devesa també recull dues conclusions destacades. La primera, que el reg és "essencial" per mantenir els plàtans del parc (sobretot a l'agost, quan pateixen estrès hídric). I la segona, que ara ja és massa tard per talar arbres i esponjar la Devesa. Perquè com que tots ells han crescut com un conjunt, "formen una capçada que s'ha de mantenir".
"Talar un arbre suposaria incrementar el risc que en caigués algun altre", subratlla el consultor de Dr. Árbol. A més, Gerard Passola concreta que, tot i que els plàtans siguin esvelts, la unió de totes les seves capçades els permet aguantar millor els episodis de vent o pluja.
Per últim, l'estudi recomana deixar un perímetre d'un metre i mig al voltant de cada plàtan per afavorir-ne el creixement. I assenta les bases per redactar un pla de risc davant situacions meteorològiques adverses (per exemple, recollint quan és que podrien caure branques en cas que hi hagués una ventada o un temporal).
El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha explicat que l'informe els permetrà adaptar la gestió de l'arbrat de la Devesa. Per exemple, ja s'han deixat de triturar les fulles com es feia abans, es millorarà el reg (també tenint en compte el canvi climàtic) o a l'hora de podar les capçades, es pensarà en tot el conjunt (i no només arbre a arbre).
El regidor sí que ha avançat que ara l'Ajuntament redactarà un pla de risc, que fixarà quan es limitarà l'accés al parc (és a dir, es prohibirà entrar-hi) quan hi hagi episodis meteorològics adversos, com ventades i temporals.
Per últim, pel que fa a la disposició dels plàtans, Terés ha admès que aquí no hi ha marxa enrere. "Allò que està fet, fet està; no té sentit revertir aquesta situació", ha concretat el regidor, en referència a talar arbres per esponjar el parc (cosa que suposaria incrementar el risc per a la resta de plàtans).
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que les conclusions de l'estudi "són tranquil·litzadores", perquè aclareixen "els dubtes" sobre l'estat de salut dels plàtans, que havien sorgit arran de la caiguda de l'arbre el maig del 2008.
Madrenas també ha dit que l'informe "deixa clar que la conservació de la Devesa és compatible amb les activitats tradicionals que s'hi duen a terme". I que per tant, no hi haurà canvis en aquest sentit.
Això sí, es garantirà la distància d'un metre i mig amb els arbres. I en conseqüència, l'Ajuntament descarta fer activitats més enllà dels passejos; és a dir, a l'interior de les illes de plàtans. Això suposa que no s'hi faran itineraris, com s'havia dit en algun moment, i que s'accelerarà el trasllat de les caravanes dels firaires (algunes de les quals ocupen l'interior del parc mentre hi ha muntades les atraccions).
