En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Arqueòlegs treballant a la primera intervenció a La Draga l’any 1990. / Foto: Ajuntament de Banyoles

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'abril del 1990, Joan Abad, membre de l’Associació Arqueològica de Girona va descrobrir unes restes arqueològiques durant el procés de construcció del parc urbà de La Draga, a Banyoles.

Va ser en el marc del projecte dels Jocs Olímpics de 1992 a Banyoles.

El llavors conservador del Museu Arqueològic de Banyoles, Josep Tarrús va comprovar les restes i va impulsar una prospecció arqueològica el 21 de maig de 1990 dirigida per Júlia Chinchilla.

En aquesta primera intervenció, ràpidament es van superar les expectatives i es van descobrir estructures de l’assentament intactes i es va poder identificar com a l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània.

En els anys següents, es van fer diferents excavacions coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles: excavacions d’urgència, subaquàtiques i de recerca. També s’hi anaven sumant diferents institucions de recerca, com el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i, ja més endavant, el Centre Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des dels inicis, el jaciment presentava una sèrie de complexitats perquè en bona part es troba submergit sota les aigües de l’Estany o fins i tot dins el nivell freàtic. Actualment, aquest fet condiciona la metodologia d’excavació i el tipus de restes que hi apareixen, que en una bona part són orgàniques.

La conservació de materials fets de fusta, de fibres vegetals i el gran repertori de materials orgànics conservats, com llavors i fruits, és una singularitat del jaciment. La conservació d’aquests materials, una vegada extrets del seu medi, és complexa i, ja des de bon principi, es va buscar assessorament en centres europeus que comptaven amb jaciments lacustres similars.

Deu anys més tard del seu descobriment, el jaciment neolític ja tenia una entitat reconeguda entre els jaciments arqueològics del país. La gran quantitat d’informació procedent de les intervencions es va plasmar en la primera monografia del jaciment, al mateix moment que es construïa la primera rèplica d’una cabana destinada a difondre el neolític i els coneixements obtinguts a les excavacions.

Els gairebé 30 anys d’intervencions ininterrompudes l'han convertit en un jaciment excepcional per la seva cronologia, per les seves característiques i pel seu estat de conservació. Fruit d’això, compta amb nombrosos estudis multidisciplinaris publicats en revistes nacionals i internacionals, diverses monografies i llibres divulgatius.

També és seu del Campus d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i és un lloc de formació d’estudiants de grau i punt de mira de nombrosos estudis de grau, màster i tesis doctorals.

30 anys després del seu descobriment i de l’inici de les excavacions, i declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica, el poblat neolític planteja diferents reptes de futur que l’Ajuntament de Banyoles, mitjançant el Museu Arqueològic i amb la col·laboració de les diferents institucions (Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Centre Superior d’Investigacions Científiques, Institut Milà i Fontanals i la Universitat Autònoma de Barcelona), pretenen anar assolint en els anys que segueixen.

Per una banda, es treballa juntament amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona per una remodelació i adequació del parc, ajustant-se a tots els públics i fent-lo accessible, actualitzant les reconstruccions segons les aportacions de la recerca i incorporant un magatzem subaquàtic per garantir la conservació de tots els materials orgànics que s’extreuen de les excavacions.

Per altra banda, la remodelació final del Museu Arqueològic, que actualment encara l'última fase, oferirà al visitant el context general per situar-se al Pla de l’Estany, des dels seus orígens fins a la configuració de la ciutat.

El Jaciment de la Draga hi tindrà un paper eminent i es podran exhibir tots els materials més destacats i significatius en unes sales adequades a la seva conservació i exhibició. A més, també es preveu implementar el projecte de realitat virtual sobre el jaciment, entre altres.

Vota el número 1

Pel 24 de setembre

COL·LABORADORS