En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El vicepresident Pere Aragonès i el conseller d'Educació, Josep Bargalló, visitant l'escola Montseny de Breda. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Ara per ara, de cara al curs 2020-2021, el Departament treballa per garantir que cada alumne disposi d'un espai de 4 metres quadrats.

"Aquestes són les mesures sanitàries actuals, que previsiblement es modificaran de cara al setembre, però a les quals ens hem de cenyir avui per avui", ha explicat el conseller d'Educació, Josep Bargalló.

Bargalló ha dit que, de moment, és "agosarat" donar xifres sobre el nombre de professors que es necessitaran. Perquè abans, precisament, cal veure de quins espais disposen els centres.

El conseller no ha entrat a fons sobre si es necessitaran milers de mestres o no –"és el que va dir el president ahir", s'ha limitat a respondre- perquè considera "prematur" anar més enllà.

D'entrada, ha insistit, al llarg d'aquest mes de juny caldrà analitzar quants metres quadrats útils té "centre per centre" i saber quants els n'hi falten per poder acollir els alumnes respectant distàncies. "Al nostre país, la mitjana de les aules és de 45 ó 50 metres quadrats; això vol dir que hi caben uns quinze alumnes, però també tenim espais com els gimnasos en què n'hi poden haver més, o aules d'acollida que són més petites i on n'hi haurà menys", ha exemplificat Bargalló.

El conseller ha avançat que, a l'hora de buscar més espais, la feina es farà de manera "coordinada" entre el Departament –aquí, ha esmentat Inspecció- i els ajuntaments. A més, si cal, es mirarà si hi ha privats que poden cedir-ne. "Per tant, això és una decisió conjunta i no serà centre per centre; perquè és evident que s'ha de fer mà a mà i de manera equitativa", ha explicat Bargalló, per evitar que hi hagi escoles que passin per davant d'altres.

Educació s'ha fixat com a data límit el 15 de juliol per tenir un pla definit damunt la taula. I que concreti no només els espais sinó també, ara sí, el nombre de professors que es necessitaran. "No dic que no pugui ser abans, però aleshores sí que haurem de saber què passa el 14 de setembre", ha explicat el conseller, en referència a la represa de les classes.

Bargalló ha insistit en què la voluntat del Departament és que tot l'alumnat "faci educació presencial". Ja ha admès, però, segurament això "serà difícil" en estudis superiors o de formació professional". Però també ha subratllat que en l'ensenyament obligatori, i ha esmentat específicament l'educació infantil, això és "essencial".

"Per tant, la voluntat del Departament és que tots els alumnes tinguin educació presencial cada dia, però prioritzarem l'educació infantil i primària abans que cap altra, i l'ensenyament obligatori abans que el postobligatori", ha afirmat.

Pel que fa a la gestió dels horaris, el conseller ha dit que caldrà estudiar cas per cas. "Hem de tenir-ho radiografiat amb els 5.942 centres educatius que hi ha a Catalunya abans del 15 de juliol, i segurament acabaran essent 5.942 solucions diferents", ha dit.

En relació a les entrades i sortides, el conseller d'Educació ha avançat que a grans ciutats, en escoles que només tenen una porta, "haurem de modificar bastant els horaris, en el sentit que haurem de posar moltes franges". I ja ha avançat que caldrà acostumar-se a prendre les decisions "en funció d'aspectes tan poc tradicionals" com el número d'accessos que tenen les escoles, els carrers que hi van a parar o la dimensió dels patis, per exemple.

I el mateix passarà amb els menjadors. "Haurem de mantenir la distància física i, per tant, haurem d'augmentar torns", ha explicat Bargalló. "A totes les escoles serà possible? Doncs en aquelles que ja en feien molts i no es puguin posar més torns, caldrà utilitzar més espais com a menjador", ha afegit el conseller.

Vota el número 1

Pel 17 de juliol

COL·LABORADORS