En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Una infermera practica una prova PCR a un pacient. / Foto: Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La prevalença estimada d’anticossos contra la covid-19 en la població catalana és del 6,1% i del 5,2% en la de tot l’estat, segons els resultats de la segona onada de l’estudi d’immunitat.

Està impulsat pel Ministeri de Sanitat, en col•laboració amb el de Ciència, i coordinat per l’Institut de Salud Carlos III.

Per demarcacions, les xifres se situen en el 7,4% en la població de Barcelona, en un 1,6% en la de Tarragona, en un 3,3% en la de Lleida i en un 3,1% en la de Girona.

La segona onada, en la qual han participat més de 63.000 persones (un 95% de les quals ja ho van fer a la primera), dona uns resultats similars –tot i que dues dècimes per sobre- a la primera etapa, que situava la prevalença en un 5% al conjunt de l’estat i en un 5,9 a Catalunya.

Els percentatges de les anàlisis, realitzades entre el 18 de maig i l’1 de juny, mostren la immunitat davant del coronavirus i revelen que la taxa és lleugerament inferior en homes (5,01%) que en dones (5,4%).

En relació a l’edat, la presència d’anticossos, es menor en nadons, nens i joves i existeixen diferències “moderades” entre la rest de grups poblacionals de més edat. Així, entre els menors d’1 any, la taxa se situa en aquesta segona onada en el 2,2%; en els infants de 1 a 4 anys, en el 2,4% i en els de 5 a 9 anys, en el 2,9%.

Entre els grups de 10 a 19 anys, la prevalença es troba en el 3,8% mentre que en els grups de més edat, els que es troben entre els 85 i els 89 anys se situa en el 6,4%.

Tot i que la mitjana a tot l’estat se situa en el 5,2%, l’estudi revela una gran variabilitat per territoris i comunitats autònomes similar a la obtinguda en la primera ronda. Així, les prevalences en troben entre el 10 i el 14,7 a les províncies de Madrid i el seu entorn.

En relació a la mida dels municipis, s’ha registrat un lleuger increment de la taxa d’immunitat respecte de la primera onada en les grans ciutats (de més de 100.000 habitants) passant del 6,4% al 6,8%.

A més, el 80,5% dels participants que han donat positiu en proves PCR fa més de dues setmanes presenten anticossos davant de la malaltia. En el cas dels sospitosos, la prevalença d’anticossos augmenta a més símptomes i és especialment alta en les persones que han perdut d’olfacte, en un 40%.

També revela que un 0,8% dels casos que havien donat negatiu en les primeres proves han donat positiu en anticossos en aquesta segona ronda, que 2,8% dels asimptomàtics generen immunitat contra el virus i que un terç dels infectats per la covid-19 no presenten símptomes de la malaltia.

En relació a l’elevat percentatge d’asimptomàtics, el director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, assegura que “poca cosa s’hi pot fer, més enllà de les mesures adoptades”. En aquest sentit, ha dit que diversos estudis avalen que “no transmeten igual”.

Simón també s’ha referit més que a persones “supercontagiadores” a “esdeveniments supercontagiadors”. “Aquells que per les seves característiques produeixen un nombre de contagis superior a l’habitual. Al principi de l’epidèmia, es van produir, per exemple, en alguns funerals”, ha dit.

L’objectiu de l’estudi és estimar la prevalença de la infecció a Espanya estudiant la presència d’anticossos davant del virus. En aquesta segona onada hi ha participat gairebé 3.000 persones més que a la primera (60.983) amb un 95% dels participants de la primera.

Als participants se’ls ha fet una enquesta epidemiològica, un test ràpid i, als que hi van accedir, se’ls va extreure una mostra de sang per determinar els anticossos a través d’un immunoassaig.

La combinació de les dues tècniques permet maximitzar la representativitat i la qualitat de la informació. De fet, Yotti ha explicat que quan es van presentar els primers resultats preliminars, només disposaven del 30% dels anàlisis de laboratori i que ara tenen pràcticament totes les analitzades.

La directora del Centre Nacional d’Epidemiologia, Marina Pollán, ha afirmat que encara es farà una tercera ronda que comença la setmana que ve i durarà dues setmanes. Pollán ha aprofitat per demanar als voluntaris que “no es cansin” i participin també en aquesta tercera fase de l’estudi, que a més serà l’última.

Vota el número 1

Pel 17 de juliol

COL·LABORADORS