En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Les excavacions al jaciment neolític de la Draga amb alguns arqueòlegs. / Foto: Aleix Freixas (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Un projecte europeu analitzarà els efectes del canvi climàtic en la conservació d'alguns dels jaciments arqueològics que hi ha en zones properes a estanys o llacs, com ara el de la Draga de Banyoles.

Aquest jaciment és un dels que participarà en el projecte que durarà tres anys i que analitzarà si les restes trobades estan més degradades a causa dels períodes de sequera o de la introducció d'espècies exòtiques.

En ell hi participaran investigadors de la UAB, el CSIC i el MAC i compta amb la participació del Museu Arqueològic de Banyoles.

De fet, una de les arqueòlogues, Raquel Piqué, ha detallat que la invasió del cranc americà a l'estany ha portat alguns problemes en les excavacions. Aquest animal habitualment construeix galeries i això comporta que es barregin terres i sediments. Això fa que "es contaminin" algunes mostres i compliquin als investigadors saber de quina època són les troballes que fan.

D'altra banda, el fet que l'aigua cobreixi bona part del jaciment fa que es conservi la fusta, però en un estat diferent a l'habitual. Això la converteix en un material "més tou", similar a la mantega, que el cranc pot penetrar i destruir part de les restes que es conservaven en el jaciment.

Però el projecte europeu també analitzarà si els períodes de sequera afecten a les zones més llunyanes de l'estany i fan que les restes s'assequin. Si no estan a sota aigua, les restes es degraden més ràpidament i, per tant, es perden.

Aquest any, la campanya d'excavacions a la Draga s'ha centrat en una de les construccions neolítiques que s'havia estat excavant en els últims anys, situada en la zona més elevada del jaciment. En les primeres excavacions ja s'havien torbat fogars, terres de cabanes fetes amb pedres i grans fosses que servien d'abocadors d'escombraries.

Per això enguany s'han trobat algunes mostres d'antigues eines com ara parts de pedres de sílex o també fetes a partir de restes òssies animals. Segons ha detallat l'arqueòleg Xavier Terrades, es tracta de restes animals que els habitants de la població neolítica havien consumit i aprofitaven els ossos per diferents usos. Posteriorment les llançaven a les fosses i ara s'han pogut documentar i estudiar.

Una mostra és el punxó que s'ha trobat aquest estiu fet a partir d'un metàpoda de xai o de cabra. Aquest es feia servir a la indústria tèxtil, segons les primeres investigacions.

També s'han trobat restes de mol·luscs que haurien servir com a recipients o elements ornamentals. De fet, Terrades ha detallat que els habitants d'aquest jaciment anaven habitualment fins al mar per menjar musclos i s'emportaven les cloves per a fer-les servir posteriorment.

Aquest estiu també s'han trobat restes de pedres convertides en eines com ara un trepant que servia per perforar la fusta o restes d'armes que feien servir per caçar.

Enguany s'han excavat uns 30 metres quadrats del jaciment i en ell hi han participat una vintena de persones. Es tracta d'una campanya més reduïda a causa de la pandèmia, ja que l'any passat hi havia 35 participants. De cara a l'any vinent, els arqueòlegs preveuen extreure els pilars de fusta clavats en el subsòl de la construcció que han estat investigant fins ara.

El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de Banyoles, Miquel Cuenca, ha remarcat que aquest 2020 es compleixen 30 anys de l'inici de les excavacions al jaciment neolític. En tot aquest temps, s'ha excavat uns mill metres quadrats, però calculen que el jaciment podria arribar als 15.000.

Davant d'això, Cuenca ha demanat que "totes les institucions estiguin a l'alçada" en futures campanyes. El regidor ha destacat que en períodes de crisi econòmica a vegades les ajudes han "fluctuat" i tem que ara la crisi generada per la pandèmia pugui portar a una davallada en aquesta inversió.

Vota el número 1

Pel 2 de desembre

COL·LABORADORS