En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

El vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, al costat de les integrants del col·lectiu 'La noia del monyo'. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Les noves restriccions per frenar la pandèmia han obligat a suspendre el pregó, el castell de focs artificials, els concerts al parc del Migdia i tots els actes que es plantejaven fer al carrer.

El vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, destaca però que la cultura popular "tindrà presència", bé sigui a través d'actes virtuals o amb actuacions en espais tancats.

"Davant aquesta greu crisi sanitària, no és possible que Girona celebri la festa major com la coneixem; però sí que és possible celebrar un Sant Narcís 100% dedicat a la cultura". La frase, del vicealcalde Quim Ayats, resumeix tots els canvis de programació que han patit les Fires i Festes de Sant Narcís arran de la pandèmia.

De fet, Ayats ha explicat que, encara la setmana passada, la intenció era fer una seixantena d'actes entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre. Però que les darreres restriccions del Procicat per frenar l'avenç del coronavirus han fet suspendre'n la meitat. I apostar per fer un Sant Narcís centrat exclusivament en actes dins espais estables.

No hi haurà pregó, ni tampoc castell de focs artificials des de Montjuïc, ni tampoc concerts al parc del Migdia (aquests, ja es treballa per reprogramar-los). I ja no seran Fires, sinó Sant Narcís. S'aprofiten els concerts i activitats culturals que ja hi ha programats a l'Auditori, La Mercè i els centres cívics, i se n'incorporen d'altres de cultura popular. Alguns, en format virtual (com el concursos de dibuix de capgrossos o de castells de cartes).

Quim Ayats ha explicat que l'objectiu és donar suport "a la creació local i catalana" sense oblidar tampoc "l'ingredient bàsic" que suposa la cultura popular. Així, per exemple, La Mercè acollirà una audició de sardanes, un concurs individual de sardanes ravesses o l'espectacle 'L'Amàlia i les ombres lunars' a càrrec d'Animamundi.

A l'Auditori de Girona hi haurà els concerts de Joan Garriga, La Principal de la Bisbal, Doctor Prats, Ana Tijoux, Ciudad Jara, el Cor Maragall o una cantada d'havaneres –la que es feia a les escales de la Catedral- amb el grup Terra Endins. Aquí, damunt l'escenari, el dissabte 31 la Fal·lera Gironina també farà ballar l'Àliga, els gegants, els capgrossos, la Mulassa i el drac.

I finalment, es faran espectacles a La Marfà i als centres cívics del Pont Major, Sant Narcís, Ter, Pla de Palau i Onyar. El vicealcalde i regidor de Cultura ha explicat que, en tots els casos, es compliran les limitacions d'aforament (50%) i mesures de seguretat.

Caldrà recollir entrades anticipades, que estaran disponibles a partir de demà al migdia a la web municipal. Això sí, cada ciutadà podrà retirar entrades per a dos espectacles, i reservar-ne quatre com a màxim per a cadascun.

El programa d'aquest Sant Narcís es complementa amb les representacions del Circ Raluy Legacy (la carpa serà a La Copa), jornades de portes obertes als museus, el 9è Jazz & Fires al Sunset, la missa pontifical del 29 d'octubre i una gimcana fotogràfica que es farà dissabte 31.

Ayats també ha explicat que hi haurà actes que es podran seguir en directe al web municipal. A més, a la pàgina de l'Ajuntament també es penjaran vídeos d'actes de les Fires d'anys anteriors (com el Toc de Matinades, la Passejada de Capgrossos o la Trobada de Gegants).

Aquest any no es penjarà per la ciutat –la situació fa que no tingui sentit- però l'Ajuntament de Girona sí que ha fet un cartell per Sant Narcís. L'ha presentat aquest matí i inclou una imatge que té referències clares a la situació actual: un recipient negre d'on en surten serpentines de colors.

El cartell és obra de dues artistes que han pres part a les beques Kreas, la Maria Soler i l'Íngrid Riera. Integren el col·lectiu 'La dona del monyo'. Elles dues han explicat que la figura negra fa referència a la situació "surrealista" que es viu amb la pandèmia. Es pot interpretar com una campana (de la Catedral) una copa cap per avall (en referència a les barraques), un megàfon o també una làmpada (que recorda tant els carrers com les llars on el virus obliga a estar-se).

Soler i Riera concreten que, a l'hora de crear les serpentines, van sortir al carrer i van inspirar-se en les textures de les mascaretes que portava la gent. "Volíem que d'alguna manera el cartell tingués participació de la ciutadania; donar un toc esperançador i un punt de llum a tot plegat, amb el missatge que la cultura també ens empeny a continuar endavant", expliquen les dues artistes.

Aquest 2020 serà la segona vegada que Girona suspèn les Fires. Per trobar l'antecedent, cal remuntar-se més d'un segle enrere, en concret al 1918. I la raó que va portar a fer-ho també va ser sanitària; en aquell cas, per l'epidèmia de grip espanyola. L'única cosa que es va fer aquell any va ser el mercat del bestiar (que se celebrava els dissabtes).