En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

L'equip científic de la UdG que ha seguit 25 corbs marins a través de GPS. / Foto: Albert González (UdG)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Girona ha marcat 25 corbs marins amb dispositius GPS i sensors de profunditat per conèixer més detalls d'aquestes aus que habiten al litoral català.

L'equip científic s'ha centrat en investigar els desplaçaments i la dieta d'aquesta espècie protegida i vulnerable, que pobla la costa catalana durant l'estiu.

A més de l'equip científic de la UdG, el projecte DESMARES ha comptat amb la participació de tres socis més: l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), BirdLife i el Consell Insular de Menorca. Per part de la UdG, l'equip l'han integrat els investigadors Carles Tobella i Josep Maria Bas i la investigadora Margarida Casadevall, del grup de recerca en Biologia Animal.

L'equip científic ha recollit dades a partir del seguiment dels corbs marins mitjançant un sistema de GPS. A partir del marcatge de 25 exemplars, han registrat 30.000 quilòmetres de recorreguts entre el Maresme i la Costa Brava i fins a les Illes Balears.

El projecte ha detectat, a més, immersions repetitives fins als 40 metres, unes 30 vegades cada hora, combinades amb immersions excepcionals de fins a 52 metres de profunditat.

En relació a la dieta, l'equip de biòlegs ha analitzat 1.500 mostres (egagròpiles) que permeten conèixer què mengen i, a la vegada, saber quines espècies hi ha a la costa. "Aquesta dada és interessant perquè es poden creuar amb les espècies que arriben a la llotja", explica un dels investigadors del projecte, Carles Tobella.

Al Maresme, que ha estat la zona principal de l'estudi, s'ha observat que els corbs marins mengen sonso, congre balear, aranyes i espàrids. "Aquestes aus funcionen com a bioindicadors, és a dir, ens ajuden a saber quin és l'estat de salut de la comunitat de peixos", detalla Tobella. I hi afegeix: "A més, sabem que actuen com a reguladors perquè mengen sonso, però també altres peixos que són depredadores d'aquesta espècie".

DESMARES acaba avui la seva primera fase, en què també ha estudiat les captures accidentals dels corbs marins. Els biòlegs han enquestat el sector de la pesca artesanal amb xarxes fixes i n'han obtingut una informació que defineixen com a "preocupant".

Els 40 pescadors i pescadores entrevistats han experimentat captures accidentals d'aquestes aus, en uns valors que oscil·len entre les 66 i 81 captures cada any. A més d'aquesta espècie, també han fet entre 21 i 43 captures de baldriga (un ocell marí també molt amenaçat) i entre 10 i 17 captures de tortuga babaua.

L'equip científic subratlla que "són captures no desitjades" pel sector pesquer, que voldria minimitzar aquest impacte. Segons Carles Tobella, "els pescadors enquestats es manifesten molt compromesos amb el medi marí i volen reduir les captures accidentals; per tant, seria un error criminalitzar-los". En aquest sentit, ja s'ha posat en marxa la segona fase del projecte, justament amb l'objectiu de trobar solucions conjuntament per conservar el corb marí emplomallat.

DESMARES II posa els esforços en les àrees critiques de captures accidentals d'ocells marins i tortugues. L'equip científic treballa per aplicar mesures per allunyar els ocells de les xarxes, amb llums o espanta-ocells. Ho fan amb la col·laboració del sector pesquer artesanal.

"L'objectiu és aconseguir, de manera conjunta, una pesca artesanal més sostenible", destaca el biòleg de la UdG. La recerca seguirà analitzant la dieta del corb marí emplomallat per avançar en el coneixement de les dinàmiques de les poblacions de peixos costaneres. Finalment, es marcaran nous exemplars per aprofundir sobre els moviments, àrees d'alimentació i mortalitat.

El projecte DESMARES s'ha finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.

Vota el número 1

Pel 18 de juny

COL·LABORADORS