En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

La parella durant el judici a l'Audiència de Girona. / Foto: Gemma Tubert (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El cas es remunta a principis de maig del 2005. Aleshores, l'acusat treballava de paleta. Segons recull la sentència, mentre construïa una casa a Sils, es va precipitar al buit des d'una altura d'uns 6 metres.

L'home va patir un traumatisme cranioencefàlic, es va fracturar el peronè, tenia lesions a l'abdomen i va haver de ser intervingut d'urgència a l'hospital Josep Trueta de Girona.

A partir d'aquí va començar tot un periple administratiu i judicial. L'home va demanar la incapacitat permanent, però d'entrada la Seguretat Social li va denegar. Fins i tot, un jutjat va arribar a definir-lo com un "gran simulador". Però l'acusat va tornar a reclamar-la i se li va acabar concedint l'any 2011.

En paral·lel, el processat va interposar una demanda per danys i perjudicis. Inicialment, al 2006, reclamava 62.000 euros per les lesions de l'accident laboral. Però ell mateix va frenar aquesta demanda, no la va reactivar fins sis anys més tard, i quan ho va fer, va demanar que se l'indemnitzés amb més de 525.000 euros (perquè sostenia que, a més de seqüeles físiques, també en patia de mentals i no es podia valer per si mateix).

Per sustentar la demanda, entre d'altres, el matrimoni va aportar l'informe d'un neuròleg. Però el jutjat social on va anar a parar el cas no se'ls va creure. Perquè uns vídeos gravats per detectius privats van demostrar com l'home fingia, ja que se'l veia comprant en un supermercat i, fins i tot, conduint un cotxe. Per això, el jutjat va estimar parcialment la demanda i va fixar una indemnització de 95.800 euros només per les seqüeles físiques, perquè el matrimoni "n'havia fingit de neurològiques que eren inexistents".

Tot això va acabar derivant en un altre procediment. Aquesta vegada, penal; i que és el cas que ara la Secció Quarta de l'Audiència ha sentenciat. La fiscalia sostenia que l'acusat, d'acord amb la seva dona, s'havien conxorxat per simular que l'accident l'havia deixat tocat mentalment. I d'aquesta manera, estafar la Seguretat Social amb la invalidesa i també aconseguir més indemnització.

El matrimoni s'enfrontava a 6 anys de presó i a una multa de 3.600 euros per un delicte d'estafa agreujada. A més, el fiscal volia que els acusats paguessin gairebé 60.000 euros a la Seguretat Social (aquests, en concepte d'indemnització per les quantitats que havien percebut per la incapacitat).

Durant el judici, segons recull la sentència, l'acusat va mostrar-se "totalment absent, incapaç d'entendre les preguntes i desconnectat de la realitat". I la seva dona, també processada, va reiterar que no podia valdre's per ell mateix i que necessitava ajuda permanent.

El tribunal, però, emmarca aquest comportament dins "una actitud de simulació obstinada", perquè les imatges gravades pels detectius privats demostraven el contrari. Perquè si bé l'acusat patia algun impediment físic arran de l'accident laboral, en cap cas li havien quedat lesions neuronals. De fet, l'Audiència arriba a qualificar-ho com una "posada en escena" i conclou que, precisament, això és el que va permetre que el matrimoni enganyés el neuròleg i aconseguís que els fes un informe dient que ell patia també seqüeles psíquiques.

A l'hora de condemnar el matrimoni, però, l'Audiència rebaixa substancialment la petició de pena que feia la fiscalia. Els acaba imposant una pena de 9 mesos de presó per una temptativa d'estafa agreujada, a més d'una multa de 1.350 euros per a ell, i de 910 euros per a ella.

Això és així perquè el tribunal entén que, tot i que l'acusat fingís lesions psíquiques per aconseguir la invalidesa, no es pot demostrar que "aquesta simulació fos decisiva" a l'hora d'atorgar-li la incapacitat permanent. Perquè la resolució es va basar també en les seqüeles físiques que li havien quedat arran de l'accident laboral. I aquestes, sí que eren certes.

Això canvia, però, en el cas de la demanda per danys i perjudicis. Perquè tot i que el jutjat social s'adonés de l'engany, l'Audiència conclou que el matrimoni sí que va simular davant el neuròleg amb l'objectiu que els fes un informe distorsionat i, així, "obtenir una indemnització quantiosa" i "construir una demanda inflada sobre la base d'unes seqüeles inexistents".

Per això, la Secció Quarta els acaba condemnant per temptativa d'estafa. "Si l'engany no va acabar materialitzant-se va ser perquè el jutjat social el va descobrir; i per això, l'estafa va quedar en una temptativa", conclou la sentència de l'Audiència.