En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Consorci de Benestar Social Gironès-Salt depèn del Consell Comarcal. Atén tots els municipis de la comarca a excepció de la capital; en concret, 26 pobles.

Entre els seus serveis especialitzats hi ha el que s'encarrega de l'atenció a la infància i a l'adolescència (l'EAIA). El formen psicòlegs, treballadors socials, pedagogs i educadors socials.

Aquest equip treballa per prevenir situacions de desemparament entre els 0 i els 18 anys. Però quan la desatenció per part dels pares és evident, i fins i tot s'arriba al maltractament, és quan l'EAIA demana a la Generalitat que es retiri la tutela i s'activen els recursos per protegir els infants i adolescents.

Actualment, els equips especialitzats del consorci fan seguiment a 208 menors del Gironès en risc o situació de desemparament. D'aquests casos, 27 s'han detectat al llarg del 2021.

La coordinadora de l'EAIA del Gironès, Anna Vihé, explica que les alarmes davant un possible desemparament arriben des de diferents vies. Entre aquestes, els serveis socials, l'hospital (en casos de nadons), els Mossos d'Esquadra, el telèfon d'Infància Respon...

A l'hora de tractar els diferents casos, Vihé concreta que l'objectiu és evitar que les situacions de risc desemboquin en desemparament. Per això, sempre que es pot, es treballa amb els pares i s'ofereix suport a la família. "Però quan hi ha violència o situacions molt greus que afecten la integritat física i psíquica de l'infant, és quan passen a ser tutelats", explica la coordinadora.

Dels 208 menors als quals se'ls fa seguiment, més de la meitat ja no viuen amb els pares. Una cinquantena s'estan a casa de familiars directes que en tenen cura. Generalment solen ser avis o oncles i, com concreta Vihé, aquesta és la mesura que se sol adoptar quan els nens a protegir tenen entre 0 i 6 anys. Una vintena de menors més s'estan en famílies d'acollida i n'hi ha 42 que viuen en centres i entorns residencials gestionats per la Generalitat.

La coordinadora de l'EAIA del Gironès explica que, si bé la pandèmia no ha fet créixer els casos de desemparament, sí que ha creat "noves situacions de risc" de patir-ne. Sobretot amb les famílies més vulnerables, perquè la covid-19 "ha evidenciat les desigualtats socials" i s'ha fet més palesa la necessitat de garantir-los ajudes i suport.

"Les nostres intervencions han crescut de manera exponencial; quan no tens garantit un habitatge digne o els subministraments, és molt més difícil poder afrontar aspectes de criança", lamenta Vihé. "I la pandèmia, allò que ha fet és augmentar aquest risc", admet la coordinadora de l'EAIA.

Els serveis bàsics d'atenció social són un altre dels pilars del CBS Gironès-Salt. I aquí, l'impacte de la pandèmia hi és evident. Perquè durant aquest 2021, a la comarca, la xifra de persones i famílies que han hagut de rebre ajudes d'urgència per fer front a necessitats bàsiques ha arribat a créixer fins a un 30%. L'any passat, van ser-ne 2.785. I ara, quan encara queden tres mesos i mig per acabar l'any, ja s'ha passat a les 3.655. Per municipis, Salt és el que concentra més veïns que reben ajudes d'urgència (1.301), seguit de Llagostera i Cassà de la Selva.

Aquests ajuts s'atorguen per poder comprar menjar, pagar l'habitatge o els rebuts de subministraments. Però també n'hi ha d'altres referides a educació, transport o compra d'ulleres. "Estem parlant d'ajudes per cobrir aquelles necessitats més bàsiques; fins i tot, persones que no poden comprar medicaments", concreta la directora dels serveis socials bàsics del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, Roser Parera.

L'augment de necessitats derivades de la covid-19, precisament, també es reflexa amb els imports que el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt destina a aquestes ajudes d'urgència. L'any passat van ser 196.347 euros. Ara, en el que portem de 2021, aquesta xifra ja s'ha superat (204.362 euros).

Parera explica que la pandèmia ha empobrit, sobretot, aquells qui estaven en situació irregular o vivien de l'economia submergida. I que a aquestes situacions, també s'hi ha sumat les d'aquells qui fan feines temporals o les derivades per l'impagament dels ERTO. "Però evidentment, allà on l'impacte és major és damunt la població més vulnerable", diu la directora.

Roser Parera admet que els serveis socials estan "desbordats" i posa com a exemple les dificultats amb què es troben per intentar buscar habitatge. "Els requisits que posa el mercat no ens ho fan gens fàcil; exclouen fins i tot aquells que tenen determinats ingressos, i això ens desborda perquè nosaltres no tenim resposta" lamenta la directora.

"Tot això genera molt estrès, impotència i angoixa", diu Parera. A més, la responsable de serveis socials del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt també explica que, a l'hora de fer determinats tràmits, les administracions no han tingut en compte la fractura digital.

"Ens hem acabat convertint en tramitadors i som els qui contenim tota la part emocional d'aquells qui venen desesperats; i aquest dia a dia se'ns menja i no ens permet fer tots els acompanyaments i suports que també formen part de la nostra feina", conclou.

Vota el número 1

Pel 29 d'octubre

COL·LABORADORS