En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Isabel Vila, coneguda com a “Isabel cinc hores” per la seva lluita social i laboral on va reivindicar les cinc hores en la jornada de treball infantil, es considerada la primera sindicalista de catalana.

Per retre-li homenatge, es tornarà a realitzar una caminada popular, la seva 22a edició, i aquest 2021 es farà el mateix sistema de l’any passat, quan ja es va deixar de realitzar la caminada fins a la Bisbal d'Empordà.

Així, els participants dels diferents municipis vinculats a la vida d’Isabel Vila es trobaran aproximadament a les 11 del matí a un punt de confluència al mig de les Gavarres, a la zona del Puig d’Arques. Aquí es faran parlaments i una cantada de la cançó d’Isabel Vila, d’Antoni Mas.

El punt de trobada a Llagostera per iniciar la caminada serà a la plaça Catalunya a les 7.30h.

La caminada està organitzada per la Comissió organitzadora de la Travessa Llagostera-La Bisbal, Memorial Isabel Vila amb el suport del Grup de dones de la Bisbal, el Grup Excursionista Bell-Matí, la Colla Excursionista Cassanenca, l’Ajuntament de la Bisbal, l’Ajuntament de Calonge i l’Ajuntament de Llagostera.

Aquest 2021 es celebren els 152 anys del Foc de la Bisbal d’Empordà. De fet, ella va prendre part el 6 d'octubre de 1869 en el Foc de la Bisbal, la revolta per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de travessar Les Gavarres. I és el que es commemora amb la caminada.

Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869.

Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera... Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal.

Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal.

Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.

Vota el número 1

Per l'1 de juliol

COL·LABORADORS