La reserva d'aigua subterrània, com a conseqüència de la falta de pluges dels darrers mesos, està per sota dels 16 metres sobre el nivell del mar (concretament avui se situa al voltant dels 15,4 metres).
Tot i que aquesta no és la cota més baixa a la que ha arribat l'aqüífer (al 2009 va estar a un nivell de 14,5 metres), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat l'estat l'alerta, tal i com determina el Pla de Sequera.
L'objectiu és d'anticipar-se a un episodi de sequera extrema i fixar mesures per alentir el descens de reserves d'aquesta massa d'aigua subterrània.
L'ACA estableix mesures per reduir el consum d'aigua amb limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d'acomplir tots els municipis d'aquesta unitat d'explotació, com són les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fons ornamentals, la neteja de carrers o la limitació a l'hora d'omplir piscines.
També han establert limitacions del consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no se supera aquest llindar.
Les empreses operadores hauran de comunicar a l'ACA, amb caràcter mensual o trimestral (en funció del seu volum), les dades de volums subministrats a cada municipi i els volums captats.
La resta d'usos hauran de reduir els seus consums en funció del tipus. El reg agrícola un 25%, els usos ramaders un 10%, els usos industrials un 5%, els usos recreatius que impliquin el reg un 30% i els altres usos recreatius un 5%.
En total, són 22 els municipis afectats per aquesta mesura, tots ells de la comarca de l'Alt Empordà: Agullana, l'Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.
El Pla de Sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l'aqüífer i les de la xarxa supramunicipal del Consorci d'Aigües de la Costa Brava Girona.
Mentre duri la situació d'alerta, els municipis que disposen d'una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l'aqüífer, d'acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d'aigua provinent del Consorci d'Aigües Costa Brava Girona, així com també de la Mancomunitat d'Aigües de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-Saverdera.
Ja durant el mes de setembre, el Pla de Sequera es va activar per a declarar l'alerta en l'àmbit de l'aqüífer de Carme Capellades. Tot i que en les darreres setmanes, la situació d'aquesta massa d'aigua ha millorat lleugerament, es manté l'escenari d'alerta amb l'objectiu de fer un consum eficient i reduir el consum d'aigua.
Pel que fa a altres àmbits, el sistema Ter Llobregat, que abasteix al voltant de 5 milions de persones, està al voltant del 70% de la seva capacitat i es garanteixen totes les demandes per al període d'un any. Des del gener de 2020 fins al setembre d'enguany, les dessalinitzadores catalanes, que han funcionat al voltant del 20% de la seva capacitat, han produït més de 33 hm3 d'aigua, amb l'objectiu d'alentir el descens de les reserves dels embassaments.
En relació amb els municipis que depenen de l'embassament de Darnius Boadella, que actualment està al 38% de la seva capacitat, tenen garantit l'abastament domèstic per al període d'un any. En cas que no es produeixin pluges en els propers mesos, amb les reserves actuals no es podran garantir les necessitats de reg per a la campanya de l'estiu de 2022.
El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l'eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d'escassetat d'aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de Sequera substituirà l'aprovació i l'aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s'activava en situacions de falta d'aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d'aplicació global.
Amb l'objectiu d'adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d'explotació, que es defineixen en funció dels recursos d'aigua que s'utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D'aquesta manera, les mesures s'adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.
A més de l'estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d'explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l'escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d'altres. En aquestes unitats d'explotació s'han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s'afronta un període en el que, en general, les necessitats d'aigua son més reduïdes.
El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l'estat de les reserves d'aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).
En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d'intensificar el seguiment i recull d'informació dels usuaris, a més de potenciar l'activació dels recursos no convencionals.
En els escenaris d'alerta, excepcionalitat i emergència, es preveuen mesures per disminuir l'ús de l'aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d'emergència).
